Una distopia sobre la repressió del poder dona a Pol Guasch el premi Llibres Anagrama

‘Napalm al cor’ és el debut a la novel·la del poeta tarragoní, que amb 23 anys es converteix en el més jove en obtenir el guardó

Pol Guasch, aquest dilluns a Barcelona.
Pol Guasch, aquest dilluns a Barcelona.Albert Garcia

En poc més de cinc anys, el premi Llibres Anagrama de novel·la ha traçat un perfil marcat, ja intransferible: autors sempre clarament per sota dels 40 anys, amb un estil i una temàtica molt oberts, molts amb formació o estades a l'estranger fruit de beques d'estudi i sovint amb coneixements en àmbits que van més enllà de la literatura, en especial les belles arts o l'audiovisual. L'altre gran tret és que la seva trajectòria literària està a punt d'esclatar, o fins aleshores potser són reconeguts per alguns happy few. A aquest retrat respon en molts aspectes Pol Guasch (Tarragona, 1997), que, encara no complerts els 24 anys i amb només dos poemaris publicats en tot just tres anys, ha obtingut la sisena edició del guardó (i els seus 6.000 euros) amb el seu debut a la novel·la, Napalm al cor, distopia sobre una parella de nois que intenten fugir d'una zona militaritzada, metàfora d'un entorn intolerant. Guasch es converteix, així, en el més jove dels reconeguts fins ara amb el guardó, característica que ostentava Irene Solà, que, llavors amb 28 anys, el 2019 va obtenir el premi amb la seva, després encara més vegades reconeguda, Canto jo i la muntanya balla.

Más información
Irene Solà guanya el Llibres Anagrama de novel·la amb una fantasia rural
Anna Ballbona s’endú el premi Llibres Anagrama amb un retrat irònic sobre una generació perifèrica

L'empremta i els recursos poètics de Guasch, autor de dos poemaris guardonats, Tanta gana (Premi Francesc Garriga, 2018) i La part del foc (Premi López-Picó 2020), es reflecteixen en la prosa de Napalm al cor, on són al servei de la descripció d'un ambient asfixiant: en una geografia ambigua, dos joves intenten fugir d'una zona militaritzada, on estan vivint en condicions precàries, sota un entorn intolerant i unes famílies desunides fruit del seu desarrelament, un ambient al qual tampoc no és aliè una llengua que està desapareixent.

“Guasch ha trobat un lloc insòlit des d'on desplegar una prosa d'orfebre vigorosa que es pot llegir com una crítica als mecanismes de repressió del poder, però que es pot transformar, gràcies a la tensió poètica del text, en un conjur contra la intempèrie del món actual”, assegura sobre l'obra guanyadora l'escriptora Imma Monsó, membre del jurat al costat de Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Jordi Puntí i les editores d'Anagrama Isabel Obiols i Sílvia Sesé.

En realitat, la novel·la reflecteix les inquietuds intel·lectuals i vitals de Guasch, que compta els seus llibres publicats per premis i en els quals hi ha un invisible fil conductor que sol cosir amor, revolució social i mental i poesia. Format en Estudis Literaris, és màster en Construcció i Representació d'Identitats culturals, així com en el programa d'Estudis Independents del MACBA. Membre de la productora cultural La Sullivan, ha estat professor associat de Literatura i Crítica de la Cultura a la Universitat de Barcelona, on es va formar. Actualment investiga, fruit d'una beca, sobre teoria i literatura contemporànies en el King's College de Londres.

Guasch inscriu el seu nom com a guanyador del Llibres Anagrama al costat dels d'Anna Ballbona (2020), Solà (2019), Llucia Ramis (2018), Tina Vallès (2017) i Albert Forns (2016; edició que també va tenir finalista amb Ballbona).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Sobre la firma

Carles Geli

Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Normas

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS