“Després del franquisme ha faltat consens transversal antifeixista”

Una desena d’entrevistes a historiadors i periodistes, entre d’altres, componen el gros de Franco desenterrado. La segunda transición española (Ediciones de Pasado y Presente), de Sebastiaan Faber, catedràtic d’Estudis Hispànics a l’Oberlin College d’Ohio. L’hispanista, nascut a Amsterdam fa 52 anys, repassa el que la transició democràtica va deixar mal enterrat, en una entrevista feta després que la fiscalia hagi sepultat la investigació sobre un rei emèrit amb ganes de tornar.

Pregunta. Vostè veu necessària la segona transició? Tan diferents som d’Europa?

Resposta. Hi ha cert consens a l’esquerra espanyola que algunes coses van quedar per fer a la transició: memòria històrica, drets humans, reparació a les víctimes o anul·lació de processos. Són dèficits de la democràcia espanyola. Si a això se li hauria de dir o no segona transició, és el de menys. En l’epíleg del llibre dic que els espanyols no són tan diferents com es pensen. Quan el PSOE es lamenta que la dreta espanyola no sigui com l’alemanya, està invocant una diferència amb Europa, com quan el periodista José Antonio Zarzalejos diu en el llibre que l’esquerra espanyola és paleolítica en relació amb la danesa i holandesa. La comparació és munició discursiva.

P. Europa és rica en anomalies democràtiques. A Alemanya, per exemple, als anys seixanta el fiscal Fritz Bauer va desconfiar dels tribunals i la policia del seu país i va facilitar al Mosad la captura d’Adolf Eichmann, un dels responsables de l’extermini massiu de jueus.

R. Sí, la desnazificació era menys important del que semblava a Alemanya. El canceller Adenauer ho reconeixia.

P. A Espanya el dictador es va morir al llit. En canvi a Europa la caiguda del feixisme va ser fruit d’una victòria militar.

El nazisme a Europa va ser condemnat per l’esquerra i la dreta. La dreta espanyola mai ha denunciat el franquisme

R. La dreta espanyola mai ha denunciat el franquisme. Zarzalejos diu al llibre que ha estat un gran error. El nazisme a Europa va ser condemnat per la dreta i l’esquerra. A Espanya no hi ha hagut aquest consens antifeixista respecte al franquisme. És cert que a Europa el revisionisme sempre ha existit, però durant molt temps va ser residual. Que Vox reivindiqui el franquisme no és un reflux, és una continuïtat. La veritat és que l’extrema dreta espanyola va viure de forma bastant còmoda i tranquil·la dins del PP. I el franquisme encara pesa a l’imaginari d’avui. La dreta es resisteix a allunyar-se’n: li agraeix haver salvat Espanya del comunisme, els pantans, la seguretat social... D’altra banda, certa esquerra troba franquisme en tot. En ambdós casos, aquest pes impedeix veure que alguns problemes són comuns amb els d’altres països europeus.

P. A Espanya sembla que la justícia s’hagués imposat una mena de tasca de suplència del poder polític. Les euroordres topen una i altra vegada amb els tribunals europeus. Perviu el franquisme?

R. Ignacio Sánchez Cuenca parla del “legalisme de la justícia espanyola”, que és propi d’una visió conservadora. Dir a això franquisme té cert sentit. Però crec que ve d’una tradició molt més antiga, ve del fons de la història. No té sentit qualificar el magistrat Manuel Marchena de franquista. Ell és un home que té una apreciació conservadora de la justícia. Cal tenir en compte que part de les actituds reaccionàries provenen de l’espanyolisme. Hi ha persones preparadíssimes que estan al punt més alt de carrera judicial i no saben pronunciar un cognom en català, o que permeten als testimonis angloparlants portar un intèrpret i en canvi no deixen fer el mateix als catalanoparlants.

P. L’independentisme ha donat ales al creixement de Vox?

R. El nacionalisme de Vox prové d’un espanyolisme que durant un temps crèiem inexistent en una Espanya que pensàvem immune a una extrema dreta tipus Le Pen. No es pot culpar el moviment independentista del creixement de Vox, perquè la crisi catalana s’inicia amb la sentència de l’Estatut.

P. L’extrema dreta espanyola neix dels sectors socials frustrats per la globalització, a l’escalf de l’extrema dreta europea, o és filla directa del franquisme?

R. En línia genealògica, Vox neix del PP i el PP del franquisme, però l’èxit ve menys del franquisme i més de la globalització i de l’auge de l’extrema dreta internacional. El perfil genealògic en cada país és diferent. Seria un error tàctic —tal com diu Ignacio Echevarría al llibre— caracteritzar Vox com un partit franquista. Ara bé, atrau a un electorat políticament incorrecte i això inclou reivindicar el franquisme. A aquesta atracció tampoc ha sabut resistir-se el PP quan diu que el Govern actual és el pitjor que hi ha hagut a Espanya en un segle, obviant el franquisme.

P. Els sobiranistes diuen que són la garantia democràtica, que si no fos per ells Espanya estaria pitjor. Però quan tornen a casa fan el mateix que critiquen. Les lleis de transitorietat en són un exemple.

R. El procés va ser una cosa improvisada i mal projectada. El periodista Guillem Martínez defensa que va ser una maniobra per salvar la dreta catalana. Això no significa que es pugui minimitzar la realitat. La força dels sentiments independentistes i el cansament d’una certa Espanya existeix, encara que sigui utilitzada pels polítics.