Gloriós 2022 per a Rosalía i la música en directe (o això sembla)

Fa tres dies el compte oficial de Twitter que informa sobre el nou disc de Rosalía va publicar el següent text: “Intervenció de Rosalía en un vídeo de la germana de Rauw Alejandro [cantant porto-riqueny i parella de la catalana] intentant definir el 2021” En el vídeo, de tot just 15 segons, la cantant apareixia petant-se de riure, amb mascareta negra, un plat en mà d’un menjar de color groc que movia perillosament i balbotejant una cosa difícilment comprensible. Un vídeo d’una noia alegre en una festa, probablement la de la Nit de Cap d’Any. Res estrany. Tanmateix, a algú del seu equip potser li devia semblar una mica frívol per a un vehicle d’informació d’una artista i el va esborrar. Són els dos mons on es mou des de fa temps la cantant catalana: el d’airejar intimitats alegres i el d’una artista d’un gran talent. Una estrella planetària en totes les seves dimensions.

Rosalía (Barcelona, 29 anys) només ha gravat dos discos de llarga durada. Un, el flamenc Los Angeles (2017), amb poc recorregut comercial. Però compensat per El mal querer (2019), l’àlbum que l’ha convertit en una estrella del pop com no hi havia a Espanya des d’Enrique Iglesias. Han passat tres anys i dos mesos d’aquest treball i més de 24 mesos de l’acabament de la gira. Molt temps en què, tanmateix, la catalana no ha parat de ser present en els mitjans, a les xarxes socials i a les entrevistes d’altres artistes (“què et sembla l’èxit de Rosalía?”). Moltes vegades, això sí, s’ha parlat més del color i la mida de les seves ungles que de la seva música. Aviat tornarem a opinar sobre la seva música. El 2022 (segurament en el primer semestre) es publica Motomami, el seu tercer àlbum.

Rosalía ja ha estrenat una nova cançó, La fama, una bachata amb l’estrella canadenca The Weeknd, i va deixant pinzellades de la resta a les xarxes socials. Se sap que hi haurà una col·laboració amb la dominicana Tokischa, amb qui ja va cantar a Linda. El tema es diu La combi Versace. Una altra de les 19 peces (apunta a disc doble, si a hores d’ara podem utilitzar aquests termes vintage) es diu Saoko, i diu:“«Yo soy muy mía, yo me transformo. / Una mariposa, yo me transformo. / Makeup de drag queen, yo me transformo. / Lluvia dе estrellas, yo me transformo»”. En alguna hi col·labora el nord-americà Frank Ocean, sens dubte un punt a favor. Hi ha títols de cançons que presumeixen una temàtica social, com ara Dinero y libertad, altres de més lleugers (Bizcochito i Vamo’ allá) i alguns que ves a saber per on aniran: Iaia, Lax i Chicken Teriyaki.

La publicació Rolling Stone en Español (establerta a Llatinoamèrica) va començar la seva etapa el novembre passat i va portar en portada Rosalía, amb entrevista i escolta en exclusiva de Motomami. En el text es defineix el treball d’aquesta manera: “Motomami és un conjunt de binomis que configuren, en parells dissonants, una obra mestra basada en progressions, sintetitzadors i òrgans saturats. És un disc avantguardista que recull les arrels i les capacitats tècniques de Rosalía, i en acabar d’escoltar-lo deixa més preguntes que respostes”. Enigmàtic, sens dubte. Després cita com a referents Nine Inch Nails, Moby, Beastie Boys i Lorde. Res de música espanyola. Aviat sabrem la veritable dimensió de, sens dubte, el disc més esperat de l’any que comença.

Altres noms importants del pop espanyol editen treball el 2022. Manolo García l’ha anunciat per a la primavera, tres anys després de Geometría del rayo. I es llançarà a la carretera immediatament, el 21 de maig a Valladolid, per acabar el 20 de desembre al WiZink Center de Madrid. El nou de Nacho Vegas arriba abans, al gener, sota el nom de Mundos inmóviles derrumbándose, i també es posa de gira el primer mes de l’any. Los Planetas també publicaran nou treball. En el pla internacional tindran àlbum a les botigues i les plataformes d’internet Cat Power, Elvis Costello, Jack White, Björk, Arcade Fire, la reunió dels Faces (amb Rod Stewart, Ron Wood i Kenney Jones) i la possible tornada als discos amb temes inèdits de The Rolling Stones 16 anys més tard, després de Bigger Bang (2005).

El 2022 hauria de ser l’any de la normalitat dels espectacles musicals en directe. Sense distància social i sense mascaretes. Amb l’òmicron encomanant arreu del món, alguns comencen a dubtar. El missatge oficial en el sector és: seguim endavant, res no es cancel·la. En privat, a més, es toca ferro. Javier Arnáiz, un dels responsables del festival Mad Cool, ho analitza per a EL PAÍS: “Segons els experts consultats, la tendència amb la nova soca és que pugen molt ràpid els contagis i baixen a la mateixa velocitat, per la qual cosa els indicatius de tot això ens situen amb un pic màxim de contagis abans d’acabar el gener i una tendència a la baixa a partir del febrer. Al març hauríem de tenir plena normalitat. Realment no veiem cap perill per a la cancel·lació de qualsevol esdeveniment, festival o concert a partir d’aquestes dates. Mad Cool serà una realitat aquest estiu del 2022”.

Seria una catàstrofe de tals dimensions que per tercer any es paralitzés la música en directe sense restriccions que ningú no vol situar en la seva imaginació aquest conte de terror. Però els capricis del virus són indesxifrables i les gires internacionals dels primers mesos de l’any dependran de la incidència a Europa. Texas, Franz Ferdinand, Bring Me The Horizon i Bryan Adams tenen previstes visites a Espanya en el primer trimestre. Veurem qui aguanta... A l’abril és quan arrenquen els festivals massius, amb SanSan (Benicàssim) i Viña Rock (Viñarobledo, Albacete). A partir d’allà pot ser que estiguem en l’any festivaler més apoteòsic, per la quantitat i pels noms. Alguns dels que ens visiten: Metallica, Muse, Jack White, The Killers (Mad Cool); J. Balvin, Pet Shop Boys (Bilbao BBK Live); Beck, Nick Cave, Gorillaz, The Strokes (Primavera Sound); Kiss, Judas Priest, Alice Cooper (Barcelona Rock Fest); Patti Smith, The Offspring, L7 (Azkena Rock Festival); Bad Bunny, Daddy Yankee (Madrid Puro Reggaeton); Arctic Monkeys (Cala Mijas)… I fora de festivals estan anunciats The Cure, Red Hot Chili Peppers, Guns N’ Roses, Aerosmith, Dua Lipa, Iron Maiden, Foo Fighters... Només falta que es confirmi alguna de les estrelles femenines del pop (Adele, Taylor Swift o Billie Eilish) per considerar-lo com el millor any de concerts mai viscut a Espanya.

Hi ha tal saturació que a alguns músics espanyols consagrats (Leiva, Fito & Fitipaldis, Manolo García...) els ha costat trobar dates per a la seva gira, perquè la majoria dels locals de gran capacitat estan ocupats. “Sortirem tots en bloc a recuperar el temps perdut, i això pot tenir un efecte negatiu, ja que no hi haurà lloc per als que comencen”, va explicar Leiva a l’ABC. El director de Mad Cool no creu que hi hagi res negatiu en la congestió de recitals: “Per les dades que manegem nosaltres, les vendes van millor que mai a nivell europeu, i Espanya no n’és una excepció, ja que el públic té necessitat de viure experiències socials. Crec que en general tot el sector en sortirà enfortit. A més, és necessari per ajudar les empreses musicals, que ho han passat molt malament amb dos anys d’aturada obligatòria”.

Per si li faltava alguna cosa al 2022 musical, aquest any serà el del comiat dels escenaris de Joan Manuel Serrat. El 8 de juny comença la seva última gira a Múrcia i l’acaba al desembre a Barcelona. Preparin els mocadors per eixugar-se les llàgrimes. Seran una llàgrimes altament gratificants per dir adeu a un gran, just l’any de la tornada a la normalitat dels directes.