Humanisme digital: El renaixement de la Barcelona postpandèmica

Els mesos més durs de pandèmia van colpir les ciutats. El bullici urbà va quedar confinat entre parets, en molts casos amb una sola escletxa per al dia a dia laboral, educatiu, cultural i d’oci: internet. La gran xarxa ha servit per capejar un temporal que ara amaina (també ha mostrat la seva part més fosca) i ha reforçat el debat sobre quina ha de ser la relació òptima entre les persones i els ordinadors. És una de les tesis que sosté l’Smart City Expo World Congress, que torna a Barcelona en format presencial de dimarts a dijous vinent (celebra el 10è aniversari) per debatre sobre les ciutats intel·ligents postpandèmiques. Amb aquesta i altres iniciatives, la metròpoli catalana busca liderar a Europa el corrent de l’humanisme digital: una solució que posa la persona al centre, amb una regulació per protegir-la en guerres com la recol·lecció de dades personals, la confrontació en les xarxes socials, els biaixos en algoritmes d’intel·ligència artificial i les fake news.

Fa una dècada les xarxes socials anaven acompanyades de la promesa de més democràcia. En son exemples la Primavera Àrab i el 15-M, que van veure en Twitter i Facebook un altaveu per canviar l’statu quo des de baix. El director del Fòrum d’Humanisme Tecnològic d’Esade, i qui va començar a parlar d’aquest nou paradigma a Espanya, José María Lassalle, opina que l’arribada d’internet al telèfon mòbil es va viure amb certa “ingenuïtat” i que ara s’ha vist que “tampoc pot haver-hi experiències dictatorials sense tecnologia”. L’exsecretari d’Estat per a la Societat de la Informació i Agenda Digital (2016-18) es remunta a la teoria de la comunicació de l’Escola de Frankfurt, que els anys trenta i quaranta advertia que “la tecnologia podia contribuir al progrés, però també a la distopia, com a efecte bumerang”.

Cristina Colom, directora del think tank Digital Future Society (DFS) de la Mobile World Capital, espai que porta el debat internacional de l’humanisme digital a Barcelona, diu que la crisi sanitària ha evidenciat una “emergència digital”. Menciona un estudi de l’Ajuntament de Barcelona sobre la bretxa digital, que va revelar que un 26,8% dels estudiants menors de 16 anys no van poder seguir l’educació telemàtica durant el confinament. Lassalle parla d’un model insostenible: “La societat no pot allotjar un espai d’interacció social on la batussa, la polarització i la falta de respecte són quotidians”. Fa referència a algoritmes que creu que haurien d’estar regulats perquè promouen una “confrontació extrema” per generar més trànsit de dades i, per tant, més negoci per als gegants informàtics.

L’activista de drets digitals i cofundadora de l’entitat Xnet, Simona Levi, fa un símil amb la invenció de la impremta: “Va obrir moltes possibilitats, va ser durament reprimida, però no es va impedir l’humanisme, la ciència al centre, el naixement dels drets humans i la Revolució Francesa”. Sosté que, per molt que es reclami que la ciutadania ha d’estar formada en tecnologia, la bretxa més important és “la d’una classe política que no ha entès l’àmbit digital i que només entén Google”. Levi anima a defugir el discurs del “perill” i el “paternalisme” i predicar amb l’exemple amb codi obert i sobirania sobre les dades. Sobre l’últim aspecte, hipotetitza amb un exemple: “M’agrada que quan vaig de nit pel carrer hi hagi càmeres que gravin. Però no estan al meu servei, jo no puc accedir a les dades”.

Una nova capitalitat

“No coneixem ningú que assegui a la taula tots els actors”, reivindica Colom, sobre el think tank que dirigeix, que aglutina els governs català i espanyol, universitats i empreses. DFS, que acaba de fer dos anys, volia organitzar una cimera mundial sobre humanisme tecnològic a finals de 2020, cancel·lada per la pandèmia. L’entitat, que treballa amb organismes com l’OCDE, el World Economic Forum i el Banc Interamericà de Desenvolupament, ha anat mantenint el debat de manera virtual i ha organitzat, amb l’Ajuntament, una jornada de caràcter més local que se celebrarà dilluns amb el títol Humanisme a l’era digital: la contribució urbana.

La tinenta d’alcaldia de Transició Digital, Mobilitat i Relacions Internacionals, Laia Bonet, celebra que fa una setmana Barcelona va ser reelegida en el comitè executiu d’Eurocities, on la capital catalana encapçala el fòrum de ciutats digitals, amb la intenció d’influir en el procés de regulació de l’ús de la intel·ligència artificial de la Comissió Europea. La socialista ha promogut una mesura de govern per pensar quin ús ètic farà l’Ajuntament de la intel·ligència artificial a partir de les dades dels ciutadans i la creació d’un observatori sobre aquests algoritmes, juntament amb Londres i Amsterdam. Dues de les primeres experiències a Barcelona: l’aplicació MARIO, que classifica automàticament les incidències que els ciutadans reporten, amb una foto i una descripció; i una prova pilot per controlar l’aforament de les platges amb imatges de dron.

“Barcelona reuneix uns actius culturals, una capacitat d’associacionisme i de vida local de proximitat que, combinats amb el seu caràcter global, fan que sigui una de les poques ciutats —o l’única— que poden convertir-se en un nou cànon de ciutat, ser un laboratori de la humanitat”, exposa Lassalle, que defuig el terme que dona nom al congrés de Fira Barcelona. “El concepte smart city [ciutat intel·ligent] està esgotat i és fallit. Respon a un disseny de ciutadania identificat només amb el consum i l’ús de serveis públics digitalitzats”, creu. Veu indicis de precedents en aquesta concepció —de dades per a la presa de decisions— en polèmiques com la generada per les condicions laborals de les apps de repartiment a domicili, com Glovo o Deliveroo.

Xnet acaba de llançar, amb l’Ajuntament, un mapa que recull 46 iniciatives de la ciutadania en defensa dels drets digitals, la majoria per part d’entitats sense ànim de lucre. Levi reivindica la tradició històrica de la ciutat en defensa d’un ús lliure d’internet com la mateix Xnet (a qui els governs català i espanyol han consultat per redactar les respectives cartes de drets digitals) i amb la seu de Creative Commons a Espanya.

Una definició de consens?

“Depèn de per a qui sigui intel·ligent. Normalment es fa referència a les grans corporacions i a la policia”, defensa la catedràtica de la New York School for Social Research McKenzie Wark, de visita a Barcelona com a ponent de Decidim Fest, organitzat per l’Ajuntament i pel projecte Decidim, sobre a què respon l’adjectiu smart. Segons ella, “és interessant veure com governs i empreses s’han passat tant temps dissenyant tecnologia en cap cas centrada en l’ésser humà i ara volen fer servir aquest llenguatge”. Fa referència a l’humanisme digital, que, mencionat en contextos de negoci, no es pot dissociar del rèdit econòmic. En el seu últim llibre, El capitalismo ha muerto (Holobionte, 2021), defensa l’ascens d’una nova classe dominant, la vectorialista, que no posseeix fàbriques, sinó “un vector al llarg del qual s’emmagatzema i s’utilitza la informació”. Levi veu bé que tant polítics com empreses emprin el concepte humanisme, però avisa que “el sistema, per poder mantenir el seu poder, amb una agenda nova, necessita molt de rentat de cara”. Veu en augment “moltes marques d’ONG i entitats que simplement serveixen per maquillar, amb l’aprovació de drets digitals polítiques, que no ho són” i, en aquest sentit, fa un paral·lelisme amb l’emergència climàtica.

L’Smart City Expo World Congress preveu rebre, entre representants de governs i empresaris, 10.000 visitants —la meitat que fa dos anys i un 60% d’internacionals— sota el lema en consonància amb les idees de l’activisme: Som les ciutats que construïm. El director del congrés, Ugo Valenti, defensa que “Europa està liderant l’ètica” davant d’unes tecnologies com la intel·ligència artificial o el big data. “El canvi és imparable, com a consumidors hem d’exigir a empreses com Facebook que tractin bé la nostra informació perquè, si no, seran castigades i canviarem de plataforma”, opina Valenti. Contraposa l’optimisme europeu amb una situació més desfavorable a la Xina, on el govern rastreja el ciutadà mitjançant les dades, i als Estats Units, sense regulació. Cristina Colom conclou que “les empreses estan cada vegada més conscienciades que és més rendible el que és ètic”.

Bonet considera que el fet d’acollir la Mobile World Congress situa Barcelona en una posició privilegiada per defensar el nou corrent. No obstant, la tinenta d’alcaldia defensa que cal establir un “terreny de joc” regulador per a les empreses. Trasllada l’humanisme tecnològic a l’àmbit dels drets més bàsics. Exposa que l’ús de les TIC serveix ara “per accedir a drets fonamentals com el de l’habitatge o el de la salut —per exemple, amb la cita prèvia de la vacuna contra la covid-19—, que fan que els drets digitals també siguin drets humans”.

Més cultura i menys asfalt

“Crec que la tecnologia s’ha de convertir en una matriu de la nova realitat postpandèmica a través de la cultura”, reflexiona Lassalle, que considera que cal reinventar íntegrament l’oferta cultural de Barcelona, en un nou relat de ciutat “culturalment intel·ligent”, on els barcelonins han de trobar respostes a les preguntes dels nostres temps. Veu també que la tècnica ha de servir per fer “hospitalària” la capital, amb una mobilitat que a més de servir per reduir la petjada de CO2 ha de facilitar la trobada de la gent, en una experiència de passejada “hedonista” després d’haver-nos “redescobert en un cos” que hem sentit fràgil davant de l’amenaça del virus. Defensa no fugir de les ciutats, bressols d’on creu que ha sorgit el millor de la humanitat. Però és dràstic en plantejar el seu renaixement: “Una ciutat de la mida de Barcelona no necessita asfalt” i, davant la impossibilitat de tenir cap gran parc, planteja corredors verds en l’entramat de l’Eixample.

Bonet entoma la idea: “Necessitem el transport públic i no sé si tiraria sobre el verd”. La socialista defensa les superilles com a espais ciutadans que són el reflex actual de la idea de Lassalle. El director de l’Smart City Expo creu que on Barcelona ha millorat més durant la pandèmia és en la mobilitat, amb l’ús de transports compartits com el motosharing i el desplegament de més carrils bici. El congrés acollirà un programa íntegrament dedicat a la mobilitat del futur, amb l’absència de responsables de la nova targeta de transport públic T-Mobilitat, que arrossega sis anys de retard i entrebancs, com el tancament durant més d’un mes del seu web per un error de seguretat que va comprometre dades personals. “El projecte s’ha presentat molts cops, ara cal portar-lo a la pràctica i espero que es pugui presentar en societat el 2022”, opina. Bonet insisteix en la “necessitat que sigui una història d’èxit”.

La tinenta d’alcaldia relaciona la cultura amb l’educació en tecnologia, on l’Ajuntament s’ha sorprès per la falta de capacitació de part de la població. El consistori ha creat la figura de cinc agents TIC per ajudar a fer tràmits digitals. Han atès 10.000 persones, amb un perfil tipus de mitjana edat, amb connexió a internet a casa i dispositius. “Però no sabien com utilitzar-los”, explica. I destaca el projecte que ha consistit a repartir 400 ordinadors, routers i cursos a famílies de Trinitat Nova. “L’educació és clau per a la ciutadania crítica que necessitem”, diu Bonet. “No és que tu hagis de tenir una cosa instal·lada que et xucli la sang, les dades, i tinguis l’opció de desactivar-ho”, defensa Levi. En relació amb el reglament europeu de Protecció de Dades, veu que l’humanisme tecnològic hauria de funcionar per defecte. “La gent no té temps en el seu dia a dia per verificar la informació que llegeix i entendre que rep anuncis esbiaixats”, defensa. Levi treballa amb l’Ajuntament per implantar tecnologia de software lliure en quatre escoles, com a alternativa a les grans solucions de Google i Microsoft. Colom també veu necessària més alfabetització: “Ni jo estic prou formada perquè els meus fills m’ensenyen coses, a ells jo els he d’explicar els riscos, i la meva mare no té cap tipus de formació”.

La ciutat dels 15 minuts

Els experts consultats descriuen Barcelona com “la ciutat dels 10-15 minuts” per accedir als serveis bàsics. Sobre el comerç local, Bonet alerta que ha estat el gran castigat de la pandèmia. “Hem canviat la consciència cap a millor en moltes coses, però hem fet molt ús d’un tipus de serveis que abans no fèiem sense pensar en les implicacions en termes de drets laborals, ecològics i de mobilitat a la ciutat en la distribució de mercaderies”, exposa sobre l’auge de les compresonline, que l’Ajuntament va plantejar regular amb l’anomenada taxa Amazon, al final desestimada en considerar-la inviable per impulsar-la localment. L’Ajuntament ha obert una plataforma per a la venda en línia del comerç local, BCNMarket, que en la majoria de casos es limita a posar en contacte el comerç i el client a través de WhatsApp.

“M’encantaria que Barcelona fons un referent”, exposa l’experta en tecnopolítica, que avisa que “falten càrrecs intermedis” als organismes públics que vegin en l’humanisme una “font de renovació econòmica”. Veu una oportunitat que descriu com el “nou keynesianisme”, amb la intervenció dels governs per ajudar el talent local. L’Ajuntament reconeix que vol promoure els algoritmes creats a Barcelona, però que, per robustesa i immediatesa, cal recórrer a les corporacions.

Bonet veu similituds entre la situació actual i el Renaixement “en el sentit més intrínsec del terme”. “Si volem tenir un futur que s’assembli al que havíem dissenyat per a Europa, hem de caminar cap al nostre propi model”. Segons Lassalle, l’Europa del sud s’ha refiat massa dels indicadors anglosaxons sobre què és una ciutat intel·ligent, i ciutats com Barcelona haurien de definir els seus propis indicadors. “Leonardo da Vinci va ser precursor del que hem arribat a somiar. L’humanisme digital i l’experiència de les arts haurien d’ajudar-nos a donar sentit a tot el que estem fent. I que l’element imaginatiu de la tecnologia ens ajudi a seguir somiant una utopia i no lliscar cap a un malson distòpic”, conclou.

Transcendir el cos

Bethany, l'adolescent de la família Lyon de la sèrie britànica Years and Years(2019), anuncia a la seva família que és trans. Els seus pares es pensen que és transsexual, però ella ho puntualitza: és transhumana. Després de passar per quiròfan pot efectuar pagaments amb els dits, fer fotos amb els ulls i enviar-les amb un moviment de mans. Somia amb la immortalitat, pujant tota la seva personalitat al núvol d'internet.

El director de la càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull (URL), Francesc Torralba, fa anys que estudia el transhumanisme. Explica que el debat sobre aquest corrent està molt viu a Espanya, amb un nombre rellevant de tesis acadèmiques i simposis, en general, amb un plantejament crític o expositiu de la matèria. A diferència de països com França o els Estats Units (on hi ha un partit transhumanista), Torralba no coneix cap associació a casa nostra que defensi la millora del cos a partir de la tecnologia.

Torralba, que va aglutinar diversos articles a El transhumanisme sota la lupa (The Club of Rome, 2018), detalla que el transhumà és qui modifica el seu cos per millorar la seva eficiència, no per una necessitat mèdica, com ara haver-se de posar una pròtesi de genoll. "A sobre de la Diagonal ja es fan modificacions del xassís, com posar-se pit o cabells", exposa sobre el caràcter transhumà que veu en els pacients de cirurgia estètica. Un pas més enllà podria ser millorar la resistència al cansament o ampliar la memòria del cervell. "Alguns experts consideren que només seria accessible per una elit econòmica", explica el catedràtic de filosofia, que afegeix que d'altres corrents defensen incloure modificacions transhumanes a la sanitat pública, cosa "difícil tal com estan avui les carteres".

“Grans fortunes com Google i la NASA ja inverteixen en transhumanisme”, exposa Torralba, en referència a la recerca de la immortalitat a través de la tecnologia. Elon Musk, cofundador de Tesla, aposta per una investigació sobre implants cerebrals. “No es pot separar la reflexió del transhumanisme del tecnocapitalisme, basat en el màxim rendiment i el mínim cost”, afegeix. I parla també de qui poden acabar sent els posthumans, una vegada culminada la transició transhumana: aquells que hauran patit tantes modificacions que tindran una nova identitat. “Això desafiaria un universal que és la condició moral”, alerta.

“La tecnologia és part del medi. Una pell que s’ha anat sobreposant a la pell física, no ens podem aproximar al món sense ella”, sosté José María Lassalle que, no obstant això, rebutja el transhumanisme. “El cos i els aspectes humans no fan nosa. No podem substituir l’experiència corpòria per una cerca aferrissada d’una supervivència que no sabem si paga la pena. Potser la nostra ment pensa perquè sempre té una consciència de límit, no?”, apunta l’escriptor.