Cinc dies al barri xino republicà

La fotògrafa d'origen austríac Margaret Michaelis (1902-1985) va arribar a Barcelona per primera vegada el 1932 fugint dels nazis, que ja l'havien detingut a Berlín. La jove, de 30 anys, es va allotjar en una pensió del carrer Migdia “on hi havia molts alemanys”, segons va escriure ella mateixa, a ple cor del bigarrat barri xino. En aquell moment va fer les seves primeres fotografies d'aquesta zona de la ciutat. No era estrany que, poc temps després, el col·lectiu d'arquitectes racionalistes del GATCPAC, dins dels ideals que defensava la República, pensessin en ella per a l'exposició La Nova Barcelona, prevista per al juliol de 1934. El resultat d'aquell encàrrec es pot veure aquest estiu a la mostra Cinc dies pel barri Xino, a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (fins al 31 d'octubre).

Volien mostrar les carències arquitectòniques del Districte V de Barcelona, la seva alta densitat demogràfica, la insalubritat i la falta d'escolarització. Tot per fer valer les bondats del Pla Macià, inspirat per Le Corbusier, que pretenia sanejar aquest districte a partir dels plantejaments racionalistes del segle XX, millorant els equipaments i els serveis, fomentant l'habitatge públic. Volien, de passada, crear una nova façana marítima definida per tres gratacels i un enorme parc al costat del delta del Llobregat. Un projecte que la Guerra Civil va truncar.

Michaelis va acceptar l'encàrrec de mostrar les necessitats d'alleugerir i higienitzar aquesta zona de la ciutat fotografiant les carències dels seus habitatges i la misèria, com li demanaven aquests arquitectes revolucionaris. Però paral·lelament també va captar el dinamisme de la vida quotidiana i el caràcter d'aquest popular barri. “Va saber guanyar-se la seva confiança i li van obrir les portes de casa, així podia oferir un retrat íntim”, explica Dolors Rodríguez Roig, que ha efectuat un intens treball amb aquest material, que ja s'havia exposat parcialment i en el qual ha posat ordre després de revisar la documentació d'arxius com l'Històric del Col·legi d'Arquitectes, el Nacional de Catalunya i l'Històric de la Ciutat de Barcelona. Fruit del seu treball és la mostra de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, on es custodia la sèrie completa de fotografies que Michaelis va fer del barri barceloní.

El desembre de 1933, després de l'ascens del Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany, amb Hitler al capdavant, Margaret i el seu marit, l'arqueòleg Rudolf Michaelis, es van exiliar a Barcelona i es van allotjar a l'edifici on vivia l'escriptor anarcosindicalista alemany Helmut Rüdiger i la seva dona, al número 36 del carrer Rosselló, construït per Josep Lluís Sert, un dels fundadors del GATCPAC. Allà van crear l'estudi fotogràfic Foto-Studio Michaelis.

Rodríguez Roig, amb l’ajuda de les notes de Michaelis al dors de les imatges, ha reconstruït els passos, el dia a dia de la fotògrafa pel barri, els carrers que va recórrer i les cases on va entrar durant els cinc dies d'abril de 1934 que va dedicar a executar l'encàrrec. També que el tercer dia del seu treball la va acompanyar Sert, que també va fer fotografies. I que va anar alternant l’encàrrec amb fotos que feia per interès propi, en les quals les males condicions quedaven en un segon pla i ressaltava la frenètica activitat de les persones als carrers, patis i terrasses. Eren imatges menys estudiades i més empàtiques amb les persones que es creuaven al seu camí. “Michaelis va captar la vida real, buscava que les persones fossin presents, sobretot els nens, que posaven, somrients, davant la seva Leica”, assenyala la comissària.

Però no totes les imatges que es van exposar als baixos de la plaça de Catalunya eren de Michaelis, com ha descobert Rodríguez Roig. Una de les més icòniques i que el GATCPAC va utilitzar en moltes ocasions, la d'un nen rapat, trist i desnodrit que es va publicar fins i tot a la portada de la seva revista, AC, amb el títol Infante tipo Distrito V, no és d'ella, sinó de l'arquitecte grec Isaac Saporta. La va fer el març de 1932 durant una reunió internacional d'arquitectes a Barcelona. Michaelis, segons Rodríguez, va fer una reproducció d'aquesta imatge quan la hi va demanar Sert per a l'exposició, d'allà la confusió.

La major part de l'obra de Michaelis es conserva molt lluny d'aquests escenaris: a la National Gallery d'Austràlia, on va viure des de 1939 fins a la seva mort, el 1985. Allà també es conserven algunes de les fotografies que va fer del barri xino i que no va entregar al GATPAC. Com les que va prendre a la taverna Cal Peret, al carrer Robador 17, que reflecteixen l'ambient alegre que s’hi respirava. En una d'aquestes fotos es pot veure una parella que parla tranquil·lament sense adonar-se que un carterista està a punt de robar-li el moneder a ella. Pur barri xino.