_
_
_
_
_

“Diferenciem la respiració covid a través del telèfon”

El servei sanitari 061 triplica les seves atencions durant la pandèmia i allibera de càrrega administrativa els CAP

El centre d'atenció d'emergències sanitàries, a l'Hospitalet de Llobregat.
El centre d'atenció d'emergències sanitàries, a l'Hospitalet de Llobregat.Albert Garcia
Bernat Coll

Adrià Jiménez ha desenvolupat l'últim any una habilitat nova. Ja era capaç d'atendre malalties físiques per la seva feina d'infermer, però ara detecta pacients amb covid a través del telèfon. “Tenim la capacitat de diferenciar la respiració covid de la resta amb només sentir-la”, assegura després d'atendre aquests pacients durant un any. Jiménez, de 28 anys, respon a les trucades del servei 061 d'atenció sanitària. “La respiració de la covid és més seca. Una bronquitis, per exemple, té com roncs”, concreta.

La pandèmia ha triplicat el volum de feina del 061. La línia de salut atenia unes 6.000 trucades diàries abans de la crisi del coronavirus i actualment en rep unes 15.000, amb pics de fins a 30.000. El canvi de paradigma va ser tan evident que el pressupost per al 2021 es va acabar molt abans del previst i la Generalitat va haver d'assignar a Ferrovial un nou contracte de sis mesos prorrogable en espera d'obrir una licitació nova.

La línia telefònica passa d’atendre 6.000 trucades diàries a 15.000

El servei telefònic es va desbordar a l'inici de la pandèmia. El confinament va limitar les visites als centres hospitalaris i la incertesa sobre el virus va col·lapsar les línies. “La Generalitat va demanar als ciutadans que no anessin a urgències si no era estrictament necessari per no col·lapsar el sistema i va derivar la gent al nostre número”, explica Núria Torres, responsable del servei telefònic. “Vam tenir problemes al principi per atendre totes les trucades entrants, però ho vam solucionar ràpid”, explica. Les persones que no podien ser ateses al moment rebien al cap d'unes hores una trucada del 061. “Volem oferir un servei amb el qual nosaltres busquem el ciutadà, no al revés”, reivindica la responsable del sistema.

La covid va assumir gairebé tot el protagonisme de les consultes. “La gent amb altres simptomatologies, com un vertigen o dolors abdominals, trucava menys i van començar a arribar trucades de pacients amb febre i dificultat per respirar”, explica Jiménez. Alguns dubtes feien somriure els sanitaris: “Una persona va dir que s'havia comprat unes sabates xineses i preguntava si hi havia risc d'haver contret la covid”, comparteix l'infermer. La por de la gent ho va complicar tot. “La gent trucava amb quadres d'ansietat i havíem de dur a terme una tasca de contenció. Hi va haver moments de certa psicosi”.

La demanda va exigir l’augment d'oferta del 061: de les vuit infermeres que donaven servei abans de la pandèmia van passar a gairebé 30 al dia i, de set metges, a uns 15. Actualment hi treballen unes 165 persones cada dia, entre totes les funcions, repartides en dues grans naus.

A mesura que els experts coneixien més el coronavirus, els sanitaris van haver d'actualitzar les pautes per detectar possibles positius. “Al principi tot canviava molt ràpid. Vam arribar a tenir tres protocols diferents en un mateix dia”, recorda.

Una responsable celebra que qui els ha descobert els torna a trucar

Amb el final del toc de queda el motiu de les trucades ha canviat. “Ara ens truquen molt per preguntar sobre les vacunes”, explica la Iolanda, de 46 anys. “O tenen reaccions després de rebre una dosi, o dubtes sobre el risc dels trombes perquè ha sortit molt als mitjans”, afegeix. “De vegades tinc la sensació que algunes persones volen que decidim per ells. Es volen vacunar, però tenen alguns recels i busquen la nostra aprovació. I els hem de dir que vacunar-se contra la grip també té un risc”. Torres també ha detectat un augment de les consultes administratives: “Atenem gent amb limitacions digitals que necessita actualitzar la seva targeta sanitària per vacunar-se i que abans potser anava al CAP”.

Els responsables del servei entenen que moltes trucades procedeixen de persones que van descobrir el servei arran de la pandèmia. “Hem fidelitzat aquella gent que ens va trobar quan no podia anar al metge i necessitava atenció sanitària”, celebra Torres. “Ara ja ens tornen a buscar directament”, completa.

El creixement del servei no para. “Volem potenciar les videotrucades per quan sigui important veure els pacients”, avança Torres. “I pretenem que el sistema de salut s'integri de tal manera que puguem programar visites mèdiques després d'atendre un pacient per telèfon”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Bernat Coll
Periodista centrado actualmente en la información sanitaria. Trabaja en la delegación de Catalunya, donde inició su carrera en la sección de Deportes. Colabora en las transmisiones deportivas de Catalunya Ràdio y es profesor del Máster de Periodismo Deportivo de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_