La Cubana celebrarà els 40 anys “més 1” amb una gran exposició a Sitges

La Cubana, un dels grups teatrals més emblemàtics, estimats, imaginatius i gamberros del país, tirarà la casa per la finestra en l'exposició que prepara a Sitges, el seu bressol, per celebrar els 40 anys d'existència. De fet, com ha puntualitzat aquest dimecres el director i cofundador (amb Vicky Plana) de la companyia, Jordi Milán, “40 anys més 1”, ja que l'aniversari va ser el 2020, però no es va poder celebrar per la pandèmia.

La mostra, que inclourà escenografies, objectes, vestuari, fotos, vídeos i en general “tothom creatiu de La Cubana”, serà de gran format i ocuparà més de mil metres quadrats, dues plantes, les terrasses, el pati i l'auditori del centre cultural Miramar, un edifici neoclàssic del 1852 al centre històric de Sitges. S'inaugurarà el 16 de juny i estarà oberta al públic des de l'endemà fins al 26 de setembre. Està organitzada per la companyia i l'Ajuntament de Sitges.

“No serà una exposició minimalista”, ha apuntat amb humor Milán. “Som com escombriaires que ho guardem tot, no tirem res, així que tenim piles i piles de material, que amunteguem en un magatzem a l’Hospitalet, i gràcies a aquesta mania de conservar podem explicar molt detalladament la història de la companyia a partir de les nostres andròmines. En realitat, l'edifici Miramar, que mira que és gran, se'ns ha quedat petit”. El director ha explicat que han calgut vint camions per traslladar tot el material des del ja mític magatzem de la companyia.

Serà una exposició “gens convencional” (no es podia esperar altra cosa de La Cubana), que explicarà la història de la companyia per seccions, com les que descriuran els personatges del grup, els orígens, la manera de treballar, els diferents espectacles, la música, o les notícies que ha generat la formació al llarg dels anys. Serà possible fer-se selfis amb fotos de mida natural dels actors. I hi haurà un espai dedicat a les Teresines. Una de les coses que s'explicaran és l'origen del nom de la companyia: va ser una nit de borratxera del 1980; van escollir el d'un vell comerç amb un rètol que va aparèixer quan van fer reformes en una botiga de roba que tenia la mare de Vicky Plana. El van escollir perquè tenia una sonoritat d'aventura i estava vinculat a Sitges, on va haver-hi molts indians de Cuba.

“Serà una exposició molt divertida que permetrà endinsar-se més que mai en el nostre món”, ha recalcat Milán. “Serà curiós de veure”. El director ha reconegut que “l'equip creatiu de la companyia sempre ha estat el mateix i això ha ajudat a preservar la memòria”.

L'exposició se cenyirà als protocols anticovid, i caldrà concertar cita prèvia. Es calcula que es podrà visitar en una hora, amb entrada i sortida per llocs diferents. Entre les activitats paral·leles hi ha previst que el teatre Prado aculli projeccions de les obres de La Cubana i el cinema Retiro, la projecció de la sèrie de Les Teresines.

Del fet que l'exposició es faci a Sitges, Milán ha recordat que la localitat va ser el seu bressol i “tota la nostra inspiració ve d'aquí, vam aprendre a fer teatre als seus carrers”. La mostra recalcarà aquesta relació amb la ciutat. “Tothom sap que si no haguéssim mamat Sitges des de petits La Cubana no seria La Cubana”.

Milan ha recordat també els inicis de la companyia. “Va començar el 1980 com un joc sense pretensió de tornar-nos professionals”, ha admès. “Ho vèiem com una aventura passatgera, un estiu gamberro que resulta que ha durat 40 anys”. El 1983 van fer el salt a la professionalitat amb Cubana’s Delikatessen, una obra presentada al Festival de Sitges, i els va fitxar el Centre Dramàtic de la Generalitat per actuar a Barcelona. D'allà van fer el salt a tot Espanya. “Anàvem mirant a veure què passava i la cosa es va anar fent grossa”, ha sintetitzat Milán, “i com qui no vol la cosa, hem arribat fins aquí”.

I com aquell qui res han fet espectacles que no només han canviat les regles de joc escènic del país, sinó que s'han convertit en part de la memòria personal i col·lectiva de diverses generacions, com La tempestat (1986); Cómeme el coco, negro (1989); Cubana Marathon Dancing (1992), creat per Jordi Milán, Santi Millán i José Corbacho; Cegada de amor (1994); Mamá, quiero ser famoso (2003), o Campanades de boda (2012). “No són gaires espectacles, un total de 18, però han durat molt, han tingut una explotació d'anys, hem ofert més de 10.000 representacions i ens han vist cinc milions de persones. Molts hi porten els seus fills perquè els seus pares els van portar a ells”.

La celebració hauria d'haver estat l'any passat. “La covid ens va enxampar a Madrid amb el nostre últim espectacle, Adiós, Arturo; volíem fer una gran festa el 2020, però no va poder ser; la festa boja que volíem l'hem hagut d'ajornar, ja veurem”.

Reflexionant sobre el que caracteritza el seu teatre, Milán has assenyalat “la manera de fer, artesanal, pròpia del teatre amateur, del qual no hem renegat mai; i fer servir la imaginació”.