La Generalitat i la Diputació de Girona asseguren que fan costat a Liberisliber
La direcció de la fira d’editorials independents veu “complicat” que se celebri l’edició d’aquest any
Les institucions públiques afirmen que fan costat a Liberisliber; almenys, econòmicament. Després de l'anunci aquest dimarts de la fira del llibre de les editorials independents més important de Catalunya d'interrompre la seva cita després d'11 anys d'èxit per la “incomprensió” institucional que senten els organitzadors, tant la Generalitat com la Diputació de Girona s'han afanyat a recordar les inversions que fan en l'esdeveniment de Besalú, que fa l'efecte que no se celebrarà, almenys aquest any. Els responsables de la fira van expressar a aquest diari que se senten inquiets per no aconseguir de les administracions una fórmula que els permeti treballar amb estabilitat davant l'accelerat creixement de la fira.
Fonts del Departament de Cultura de la Generalitat esgrimeixen que el seu suport financer a Liberisliber és notable “i per tres vies de subvenció”, recalquen. Així, la iniciativa rep ajudes a través de l'Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), destinades a la fira pròpiament dita; de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), per a l'organització del festival literari que inclou la cita, i, de manera indirecta, des de les biblioteques, a les quals s'assigna una partida perquè hi adquireixin llibres. D'aquesta manera, Liberisliber percep del Govern quantitats en els últims anys que oscil·len entre els 53.500 euros del 2017 als poc més de 43.000 de l'any passat, si bé d'aquesta última assignació va deixar de rebre finalment 12.500 euros.
Des de la Diputació de Girona recorden, per la seva banda, que “el plenari va aprovar al març una subvenció de 15.000 euros per a l'edició de 2021, que, com sempre, canalitzem a través de l'Ajuntament de Besalú, mateix procediment pel qual s'hi van destinar 3.450 euros el 2020”, asseguren des de la comissió de Cultura de la institució.
“Això és pura comptabilitat creativa per desviar el problema de fons”, afirma Miquel-Àngel Codes, fundador i codirector de Liberisliber, la primera convocatòria del qual va tenir lloc el 2010 amb 15 editorials, i l'any passat ja en van ser 65 (més d'una desena de fora de Catalunya), i ara frega un pressupost global (fira i festival) mitjà de 70.000 euros. “Les ajudes per a les biblioteques no reverteixen gens en l'organització de la fira pròpiament dita; no veiem ni un euro”, diu, mentre lamenta que “des de fa ja uns anys no tenim cap ajuda directa de la Diputació de Girona”.
La situació econòmica va ser especialment delicada l'any passat, que es va afegir a la crisi de la pandèmia. “Vam haver de renunciar a una part de la subvenció per no incomplir la reglamentació de la Generalitat, que prohibeix que una mateixa institució subvencioni més de la meitat del pressupost; per poder-la acceptar havíem de tenir uns ingressos que no teníem perquè havien fallat unes ajudes que sí que s'havien donat en altres edicions”. Tot i així, recorda Codes, “ho vam fer tot, fira i festival, després de suprimir partides, rebaixar remuneracions i renegociar amb proveïdors perquè la situació era crítica per als editors i significàvem una bona bombolla d'oxigen”.
L'incident financer de l'any passat reforça la sensació dels organitzadors d'“orfandat” i “incomprensió” davant de les institucions: “No entenen que amb el nostre creixement ja no podem anar amb concurrències competitives, calendaris impossibles i descoordinats i ajudes que poden arribar fins a mig any més tard d'acabada la cita”, exposa Codes, i demana que se'ls consideri “una fira estratègica: continuem estant a la franja baixa dels pressupostos”.
Entre una crisi de creixement combinada amb falta de cintura institucional, la situació està estancada quan falten cinc mesos per a la cita d'aquest any. Des de Cultura s'admet que no hi ha hagut més contactes amb la direcció de Liberisliber “des de fa un parell de mesos”, quan van acabar l'elaboració conjunta d'un pla de viabilitat. Codes, per la seva banda, veu “complicat” que pugui haver-hi fira aquest any i lamenta que la discussió derivi “en un tema de números quan es tracta de treballar en condicions i d'afrontar aspectes de fons que també estan, com els de la discriminació per territorialitat o el pes de determinades oligarquies politicoculturals en les decisions”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.