El DocsBarcelona es manté fidel al cinema compromès i transformador

El DocsBarcelona, com des de fa 24 anys, continua apostant pel cinema com un art compromès. El festival internacional, que se celebra en format híbrid entre el 18 i el 30 de maig al CCCB, a les sales Aribau i a Filmin en línia per a tot Espanya, s'ha presentat aquest dimarts, i Joan Gonzàlez, el seu director i cofundador, ha volgut insistir en la importància d'aquest gènere: “Voldríem ser com un banc bo, que la gent que vegi les nostres pel·lícules, s'enriqueixi”, ha dit. Entre la quarantena de produccions, de fet, temàtiques com l'activisme verd, el món de l'art o la vida de les dones a l'Orient Mitjà seran alguns eixos de la programació. El festival, una mostra de la producció mundial de documentals, té programats 33 llargmetratges, 11 curtmetratges i 4 títols de la secció Docs&Teens.

“Hi haurà documentals procedents de tot el món i sobre el món en què vivim: social, polític, històric, personal”, ha insistit el cap de programació, Tue Steen Müller. “Tenim documentals que desafien la manera tradicional d'explicar històries –histories que poden fer-nos recapacitar i també fer que ens caigui alguna llàgrima. D'alegria o de tristesa. Una truja i els seus garrins, arbres flotants, sopa de llagosta a Islàndia, manifestacions a Hong Kong, moltes pel·lícules des de l'Orient Mitjà, colonialisme a Mèxic i Àfrica, un ballarí cubà, Gorbatxov, els drets de les dones, un equip femení de voleibol, artistes, un quiosc a París...”.

Entre els títols programats, hi ha els últims treballs de cineastes com Gianfranco Rosi (Notturno, premiada a Venècia i a Sevilla), Viktor Kossakovsky (Gunda, amb producció de Joaquin Phoenix, en el qual els protagonistes són animals de granja, en una clara denúncia de l'explotació animal) o Julien Faraut (The Witches of the Orient). Hi podrem veure el documental espanyol Lobster Soup, de Rafa Molés i Pepe Andreu, que ens porta fins al poblet islandès de Grindavík, per presentar-nos alguns dels clients habituals del petit bar Byggjan, on cuinen una de les millors sopes de llagosta del món. La pel·lícula reflexiona sobre com el turisme, que ha convertit Islàndia en destinació de moda, amenaça l'essència de l'estil de vida dels seus habitants.

La impactant Taming the Garden, dirigida per la georgiana Salomé Jashi, és un salvatge poema visual que plasma la lluita entre la natura i la crueltat humana, a partir de l'afició d'un exministre georgià, que col·lecciona arbres centenaris. I a Playing with Sharks, de Sally Aitken, se segueix l'extraordinària vida de Valerie Taylor, pionera del submarinisme (i assessora de Steven Spielberg durant el rodatge de Tiburón), que va passar de la caça de taurons a la lluita conservacionista marina.

El mateix to tenen Arica, de Lars Edman i William Johansson Kalén, sobre el judici a la multinacional sueca Boliden, responsable de l'abocament il·legal de residus tòxics a la ciutat xilena d'Arica, o el llargmetratge brasiler The Last Forest, de Luiz Bolognesi, un al·legat que advoca per la resistència i la consciència ecològica, coescrit per Davi Kopenawa, xaman i portaveu dels ianomami, poble indígena amenaçat per les polítiques de Jair Bolsonaro.

Suport al talent local

“Estrenem amb una excel·lent pel·lícula amb un subtext molt clar: volem donar suport a la cinematografia local”, ha declarat Gonzàlez. El festival s'inaugurarà el 18 de maig amb la producció catalana Balandrau, infern glaçat, de Guille Cascante, la crònica d'una de les pitjors tragèdies causades pel vent a la muntanya, quan un temporal va posar fi a la vida de nou excursionistes a Balandrau, al Ripollès, fa 20 anys. A més, el festival mostrarà films catalans, com Altsasu, producció catalanobasca d'Amets Arzallus i Marc Parramon, una mirada íntima a un dels casos judicials més impactants i mediàtics dels últims temps. La reusenca Alba Sotorra presentarà El regreso: la vida después del ISIS, que segueix durant dos anys cinc dones occidentals que, després d'integrar-se a Estat Islàmic, busquen reconstruir les seves vides en els seus llocs d'origen malgrat l'estigmatització que pateixen. El director Ida Cuéllar indaga la misteriosa desaparició a mitjans dels anys 90 del mexicà Jacobo Strinberg, pioner de la telepatia i la neurofisiologia a El secreto del Dr. Grinberg. A Llum i llibertat, d'Àngel Leiro, se segueixen diverses històries d'alguns dels 500 escaladors i escaladores que, el 30 de setembre del 2019, van pujar a 131 agulles de Montserrat per recordar els 131 presidents que Catalunya ha tingut al llarg de la seva història.

La clausura serà la pel·lícula Karavan, de Barak Heymann, que fa un retrat fascinant i ple d'humor de l'artista i escultor israelià, famós per transformar l'espai públic amb instal·lacions monumentals, acompanyant-lo fins a Portbou, on es troba una de les seves obres més conegudes, el monument d'homenatge al filòsof Walter Benjamin.

Conformen el festival19 llargmetratges que optaran al Premi al Millor Documental dins de la Secció Oficial Panorama; la també competitiva Secció Oficial Latitud, amb vuit títols de cinematografies iberoamericanes. Quatre llargmetratges en sessions especials, l'espai DOC-U (dedicat al talent documental dels centres d'estudis superiors de tot Espanya, amb 11 curtmetratges) i Docs&Teens (dedicada al públic adolescent, en format virtual).