Postguerra en traç fi
Paco Roca, amb 'Regreso al Edén', i Teresa Valero, amb 'Contrapaso', aporten una visió en còmic de la postguerra i la dictadura franquista
Si la postguerra i la dictadura franquista han estat àmpliament disseccionades per historiadors i escriptors, el món del còmic no s’ha quedat enrere. Dos exemples brillen ara mateix: el del reconegut Premi Nacional Paco Roca, amb el més intimista i personal Regreso al Edén, i una interessant sorpresa, Teresa Valero i el seu Contrapaso, que fa servir el thriller per mostrar les misèries del règim.
REGRESO AL EDÉN
Paco Roca
Astiberri
176 pàg.
18 euros
En els darrers anys, guionistes i dibuixants han ofert nombrosos acostaments als durs anys de la dictadura. Dos exemples rellevants són El ala rota, d’Antonio Altarriba i Kim, i Jamás tendré 20 años, de Jaime Martín, ambdós acostant-se a les vides de les mares respectives. És aquesta també la via de Roca, qui ja s’havia acostat al record del pare a La casa.
CONTRAPASO
Teresa Valero
Norma
152 pàg.
25 euros
Sempre atent a la recuperació de la memòria tant individual com col·lectiva, Roca ja havia explorat el destí dels exiliats republicans a Los surcos del azar o la feina dels autors de Bruguera durant la dictadura a El invierno del dibujante. Ara, però, ho fa des de la intimitat familiar i amb tocs i girs de ficció, utilitzant de base les converses amb sa mare per retratar la seva vida i, per extensió, les de tantes dones supeditades a marits i pares i resignades al rol d’esposes i mares.
Roca, que amb aquest nou treball acaba de guanyar el premi al millor còmic de 2020 (va sortir a finals d’any) de l’Asociación de Críticos y Divulgadores de Cómic (ACDCómic), emociona amb els records i anhels d’infància i joventut de la mare, que de retruc li serveixen per fer un fresc de l’època. En el seu cas, a través d’una família molt humil, on la nena no podia dormir de fam i quasi no va anar a l’escola. Eren pobres, però en dictadura no existia el dret de protestar. La mare va crear-se una bombolla imaginària al voltant d’una foto que li permetia reinventar aquell passat de misèria per crear-se una realitat millor, el seu propi Edèn.
Tres raons per recomanar-los
1. Dos exemples de com el còmic pot captivar i alhora expressar, i amb diferents formats i enfocaments, la història personal i col·lectiva del franquisme.
2. Roca commou amb el seu treball més personal des de La casa. Si allà recordava el pare, ara reflecteix amb la vida de la mare la de les dones a la dictadura.
3. L'ús del gènere negre a Contrapaso per mostrar misèries de l'època com el robatori de nens, la manca de llibertat de premsa o les tortures.
El treball de Valero, que ha fet majoritàriament animació, potser és menys íntim, però pinta un retrat més ampli d’aquella societat. Contrapaso és una història negra i de ficció, però rigorosament documentada, tant en els continguts com gràficament, amb un dibuix dinàmic i colorit. És una trama molt ben travada, on l’autora madrilenya mostra per començar la manca de llibertat de la premsa de l’època a través de dos periodistes de successos, un de jove, fill de republicà mort i nebot de militar franquista, i un de veterà, falangista desencantat. Un tercer protagonista és una jove dibuixant, que recorda que també hi havia dones que reivindicaven la seva independència.
A la censura, el que es podia dir i com, la manera d’informar de crims que segons el règim a l’Espanya de Franco no passaven… s’hi sumen temes com les tortures als calabossos de la Brigada Político-Social, el robatori de nadons a dones republicanes i pobres, els experiments i estudis sobre eugenèsia que van fer psiquiatres com Antonio Vallejo-Nágera (convençuts que els comunistes eren inferiors genèticament), les clíniques on s’aplicaven electroxocs per curar l’homosexualitat o el barraquisme. Signes d’uns temps que també el còmic sap recordar.
SABOTEANDO A SHAKESPEARE
Max
Salamandra Graphic
160 pàgines
19 euros
En una tira de Max, El drama del autor, un, amb tot de bombetes trencades als peus, diu: “Cuando las encuentras parecen siempre tan buenas, tan resplandecientes… y luego se te acaban cayendo de las manos, una detrás de otra”. Per sort per als lectors, no s’ho pot aplicar a si mateix l’històric dibuixant de Vapor o Bardín el Superrealista (Premio Nacional de Cómic 2007). Les seves idees segueixen brillant com el primer dia, i n’és un exemple aquesta selecció de les millors vinyetes publicades a Trampantojo, del suplement Babelia d’EL PAÍS. Personatges anònims comparteixen espai amb Kakfa, Dante i Shakespeare; Miró, Dalí i Picasso; Darth Vader i Don Quixot… Amb un humor intel·ligent, irònic i una visió àcida marca de la casa, Max desmunta els egos dels genis de les arts i les lletres i trenca l’elitisme amb què molts vesteixen una cultura que ell vol universal.
LA FILOSOFÍA DE MAFALDA
Quino
Lumen
160 pàgines
12,90 euros
Mafalda és davant d’un llibre i llegeix: “Debes seguir siempre la senda del bien”. El primer que això li fa pensar és: “Lógico… ¡Con el embotellamiento que debe haber en la autopista del mal!”... És una de les tires d’aquesta brillant selecció que arriba mig any després de la mort de Quino, creador de l’icònic personatge, nena lúcida i intel·ligent, contestatària i sensible, nascuda el 1964, que en ple segle XXI encara sorprèn per la vigència dels seus pensaments i reflexions. Sempre amb els seus amics Felipe, Manolito, Miguelito, Susanita i Libertad, el seu germà Guille i els seus pares, Mafalda no perd mai l’humor, encara que no pugui evitar ser pessimista. Motius no li’n falten. Per això, quan veu pel carrer un home amb un cartell de “No funciona”, que acabarà posant en un telèfon públic, ella diu: “Creí que iba a colgárselo a la humanidad”.
TODO BAJO EL SOL
Ana Penyas
Salamandra Graphic
160 pàgines
22 euros
Aterrava Ana Penyas del món de la il·lustració al del tebeo el 2017 guanyant el Premio Fnac-Salamandra Graphic i el d’Autora revelació al Saló del Còmic de Barcelona amb Estamos todas bien, obra on homenatjava les seves àvies i, per extensió, totes les dones invisibilitzades pel franquisme. Un treball que li valdria un any després el Nacional de Cómic. La pressió per mantenir-se a l’altura podria haver-li pesat en continuar dins el món de la historieta, però aquesta obra demostra que se n’ha sortit amb escreix i mantenint un estil propi (utilitzant la tècnica de la transferència fotogràfica). L’autora valenciana retrata ara l’impacte del turisme de sol i platja i de l’especulació urbanística a les vides quotidianes a través de la història d’una família de classe mitjana-baixa en una zona de la costa de llevant.
MIENTRAS EL MUNDO AGONIZA
Carlos Giménez
Reservoir Books
233 pàgines
34,90 euros
Si encara no s’ha llegit res de Carlos Giménez, que acaba de celebrar 80 anys, el millor és començar per tot un clàssic, Paracuellos, obra mestra inspirada en la seva infantesa en una llar del Auxilio Social durant la dictadura, on l’autor mostra, des de la mirada dels nens, les misèries del franquisme. Però qui hagi seguit la trajectòria de l’autor d’obres com Barrio o 36-39 Malos tiempos, també paradigmes de la memòria histórica, té ara aquest volum de nova creació, on el dibuixant recupera a tot color el personatge de Dani Futuro (creat amb Víctor Mora el 1969), mantenint el format d’aventura intergalàctica. El protagonista buscarà venjança després de dècades vagant per l’espai en una tornada a una Terra agònica. Un viatge que permet a Giménez seguir explorant la seva vena reivindicativa contra els estralls del canvi climàtic o els fonamentalismes de tota mena.
EL FUTURO QUE NO FUE
Daniel Torres
Norma
72 pàgines
19,95 euros
El reconegut autor de Picasso en la Guerra Civil torna al retrofutur, món distò-pic on els Cadillacs volen i el protagonista és un detectiu privat amb barret i look de novel·la negra americana clàssica: un Archi Cúper clavadet a Robert Mitchum fent de Philip Marlowe a Adiós, muñeca, sobre el llibre de Raymond Chandler. L’autor valencià establert a Barcelona proposa una aventura en l’univers que va crear als anys vuitanta per a la seva sèrie de Roco Vargas, però on aquest no apareix. En la trama, el detectiu es veu implicat en una investigació lligada a les poderoses MercAgencias, que regulen el consum i fan omnipresent i invasiva la publicitat en la vida quotidiana dels ciutadans, fins al punt de generar addicció. Un homenatge al gènere policíac i a les revistes pulp amb un desplegament gràfic aclaparador que convida a parar atenció als mil i un detalls d’aquest futur que no va ser.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
