Menjar, malgrat la pandèmia

Al Club dels cinc ens agrada menjar bé. I darrerament ens ha costat trobar el lloc adequat a les nostres exigències. La pandèmia ha estat una llosa per al món de la restauració. Tots els establiments van haver de tancar les portes el març de l'any passat i molts encara no les han reobert. De moment, les restriccions sanitàries permeten obrir entre les 7.30 i les 17.00, i això vol dir que la restauració perd el torn dels sopars. Seguir oberts en aquestes condicions és tot un mèrit. Hem triat cinc restaurants a diferents zones de Barcelona i de diferents estils de cuina que han superat la terrible crisi del coronavirus com han pogut: n'hi ha que, com el Xerta, durant el segon confinament (octubre i novembre) van organitzar tallers per generar idees creatives i servei i ara, per exemple, presenten els seus plats dins d'una barraca de fusta damunt d'una musclera, típiques del delta de l'Ebre; altres, com La Neura, han aprofitat cada esquerda que deixava la llei per obrir les portes; l'Agreste ha incidit en el seu compromís amb la sostenibilitat; La Peninsular només obre de divendres a diumenge però ha mantingut la clientela local a la desconeguda –sense turistes!– Barceloneta; i el Salero ha canviat el Born pel cor de Gràcia. Evidentment, tots coincideixen: la situació és inèdita i insostenible en el temps. "Encara podríem aguantar tres mesos... fins a l'estiu, potser. Si seguim a mig gas, haurem de tancar", alerta Sergio Gil, propietari de La Peninsular. 

Xerta

El confinament comarcal no permet als barcelonins anar al delta de l'Ebre, però tenen el restaurant Xerta, que ve a ser una finestra a la gastronomia, l'atmosfera i els plaers d'aquell reducte natural, de la mà de Joaquim i Fran López, també responsables de la casa mare, el restaurant de l'hotel Villa Retiro, a Xerta (Baix Ebre). Ubicat a l'hotel Ohla Eixample i distingit amb una estrella Michelin, el Xerta ha atret clients no de pas (l'hotel roman tancat), de manera que molts barcelonins s'han fidelitzat a aquesta cuina d'autor, de mercat i, sobretot, del Delta. Els diversos menús, maridats amb vins de la zona, l'opció de dinar de tapes sibarites per menys de 30 euros i la ubicació han convertit el restaurant en un dels focus culinaris importants de la ciutat. La carta, de temporada, varia constantment, però l'esperit es manté íntegre. L'oferta està farcida de perles: des de l'arròs del Delta a la llenya amb colomí, múrgoles i vi ranci (el plat per excel·lència, que arriba dins de la barraca), fins a l'homenatge als agricultors del Delta en forma de gelée de taronja sanguina, polpa de taronja amb nitrogen i gelat de iogurt, passant per les originals caixetes del Delta amb galls de taronja, pesto nitro i salsa curri, el peix fresc de la llotja de Sant Carles de la Ràpita a la sal de les salines de la Trinitat –al final de la barra del Trabucador– amb sopa de coco i alfàbrega a l’aroma de carbó o el vi Gamberro Blanc 100% Garnatxa Blanca (DO Terra Alta). Tot, al Xerta, és un apassionant homenatge al Delta. C/Còrsega, 289.

Salero

Hi ha restaurants, la majoria, que t'alegren el dia. I el Salero n'és un. Després de molts anys al Born, aquest negoci barceloní va decidir traslladar-se i fer el salt a Gràcia. I va escollir un local del carrer Tordera. Per aquesta cantonada han passat molts restaurants, però la gent del barri sempre recorda amb nostàlgia el Tossal, el lloc on el Joan i la Nesi van servir menjars i plats de caça als seus seguidors més fidels. Al Salero no hi ha tant de cérvol i sí més menjar vegà, gyozes excel·lents (de verdures, llagostins o calamarsets), un pad thai molt bo i un plat de burrata amb tomàquet confitat, els rotllets de paper d'arròs, la tagín de porc... i també les postres, com el pastís de llimona o el de pastanaga, i el pastís Jimena. El Salero va obrir al carrer Tordera pocs dies abans de l'inici oficial de la pandèmia. Durant aquest any horribilis ha resistit amb un somriure, bona cuina i sempre amb les finestres obertes. Ara també hi ha Salero per emportar. Carrer Tordera, 10-12. 

La Peninsular

Aquest entranyable reducte de la Barceloneta més pescadora i autèntica ha vist recompensada la seva dedicació a la gent autòctona. La baixada de turistes al barri per la pandèmia s'ha notat, evidentment, però La Peninsular és un lloc on els barcelonins (del barri o no) saben que trobaran el millor producte de la llotja i ben cuinat. Actualment només obren els divendres, dissabtes i diumenges –al migdia, esclar– i costa trobar lloc. L'espai, acollidor però petit, no sobra amb les restriccions que vivim. La carta és la de sempre: peix del dia, fresquíssim, i creacions de la cuina de tota la vida: convé mirar el que hi ha a l'aparador de la barra, perquè molts plats entren pels ulls! No hi falta la caldereta de rap, els rogers fregits a l'andalusa (de debò), les navalles a la planxa, les pelaies, les gambetes vermelles de la Barceloneta o els cigrons: amb sobrassada, a la marinera, de la iaia... O, per què no? uns deliciosos ous ferrats amb tòfona. I sempre queda l'opció de la truita de patates, ben gruixuda, ben sucosa, al punt. Per tancar, un clàssic de la nostra cuina: pa amb oli i xocolata. Carrer del Mar, 29.

La Neura

El Jorge diu que "La Neura no és només menjar, és sentiment". Quan el veiem aparèixer per tallar una mitjana o per preparar una entranya argentina ho entenem. El restaurant és obert des de fa 14 anys i ara aposta descaradament per una fusió de cuina catalana (catalana és la Sandra) i espanyola amb el segell argentí (argentí és el Jorge), un dels timbres de glòria de la casa, com les milaneses, l'entranya, la tira o la carn a la graella (amb verdures a la brasa, preparades al moment). Treballen amb diferents talls de vaca, amb la catalana, la frisona; la rubia gallega, o la hereford, tot regat amb el millor vi, incloent-hi, per descomptat, com a referència argentina, el malbec de Mendoza. Però aquesta passió per la cuina, que no descuida les hamburgueses ni la botifarra esparracada, de la mateixa qualitat, van més enllà de la carn. No podem deixar de tastar les carxofes, la pota de pop a la brasa amb puré de patates o les rostes de Sòria. Les amanides de l'hort ens ajudaran a pair aquestes viandes tractades i presentades amb excel·lència que tancarem amb una bona selecció de postres –pastissos casolans per llepar-se els dits. Carrer Bailèn, 159.

Agreste

El Fabio i la Roser van obrir l'Agreste a finals del 2016 en un dels turons de Barcelona, el del Coll. Un lloc fora del circuit gastronòmic clàssic de la ciutat i que, precisament per la seva qualitat gastronòmica, ha posat al mapa. La destralada de la pandèmia, durant la qual van oferir menjar per endur i van arribar a fer pizzes (italianes), ha acabat de convèncer els propietaris que el millor és mantenir-se fidel a la seva cuina i al seu compromís ecològic –molts dels productes venen de l'hort que tenen al sostre del local. Una carta difícil d'etiquetar, amb tocs italians autèntics (coses del Fabio) i catalans (de la Roser, esclar) on manen els productes de temporada que, per tant, varia sovint, molt estudiada, basada en els sabors originaris del producte i sempre sorprenent. Ara trobem l'espàrrec blanc (amb pil-pil de bacallà), un trinxat de patata i col amb ragú de mongetes i pèsols, una ribollita (minestra toscana amb parmesà), uns macarrons a la carbonara de veritat (amb guanciale cruixent), tàrtar de vaca vella, sípia a la planxa i múrgula a la crema... No hi pot faltar el tiramisú (tan de veritat com la carbonara). És una aposta extensa i captivadora que ens fa no repetir plats: valdrà sempre la pena triar-ne un de nou! Carrer Funoses Llussà, 2.