Mor Mariano Puig, puntal de l’expansió del grup perfumer

Mariano Puig Planas, membre de la segona generació familiar que va alçar el grup Puig al cim de la perfumeria, la cosmètica i la moda, ha mort aquest dimarts als 93 anys. Va formar un tàndem amb el seu germà Antonio per fer progressar l'empresa fundada pel seu pare a Barcelona fins al que és avui. Si Antonio va ser el responsable creatiu dels flascons en plena autarquia espanyola, Mariano va ser el responsable de l'expansió internacional d'un dels grans conglomerats empresarials espanyols, amb una facturació superior als 1.500 milions d'euros i múltiples i reconegudes marques sota el seu paraigua.

Era enginyer químic i es va graduar a l'IESE Business School en una de les primeres promocions. La companyia ha destacat avui la seva capacitat de lideratge i el seu olfacte per emprendre l'expansió internacional del grup, després de començar la venda d'Agua Lavanda Puig als Estats Units a finals dels cinquanta i aconseguint la llicència de la marca Max Factor per distribuir-la a Espanya. El 1968 va fer el salt a París, bressol de la moda i la perfumeria amb una col·laboració amb el dissenyador Paco Rabanne per desenvolupar les seves pròpies fragàncies. Dues dècades després replicaria aquest acord amb Carolina Herrera, amb qui va negociar també la seva divisió de moda. Totes dues marques són avui dos puntals en la facturació i l'estratègia del grup.

Mariano Puig va aportar un altre bri de modernitat a la direcció de l'empresa als anys noranta amb la incorporació a la cúpula de la companyia d'un professional extern. Sota les seves recomanacions va arribar a la presidència del grup Javier Cano, un càrrec que només abandonaria el 2007, perquè Marc Puig, un dels fills de qui va defensar aquest fitxatge, assumís les regnes de la companyia, que encara manté.

La seva participació a Puig no li va impedir situar-se en altres societats del grup, com la societat Exea empresarial, a través de la qual la família gestionava els seus beneficis, i en altres àmbits fora del terreny empresarial. Va participar per exemple en la fundació de l'Institut de l'Empresa Familiar d'Espanya, que va presidir entre el 1995 i el 1997, va ser patró de la Fundació Princesa d'Astúries i membre de consells de diverses universitats. Fa 10 anys va participar en la creació de Barcelona Global, una plataforma integrada per empresaris i empreses que té com a objectiu mantenir la projecció internacional de la capital catalana.

Així mateix va ser president de la Federació Espanyola d'Esquí Nàutic, un esport que va practicar i amb el qual va guanyar el Campionat d'Espanya en dues ocasions.