L’augment del consum a casa no frena una caiguda del 10,5% del vi català

El coronavirus ha deixat una pesada ressaca als cellers catalans. El 2020 van patir un daltabaix de les vendes del 10,5%. Els confinaments domiciliaris i les llargues temporades de tancament d'hotels i restaurants han desplomat fins a un 46% les comandes de vins de les DO de Catalunya al canal Horeca. Una davallada que no s'ha vist compensada amb l'augment de vendes registrat a les botigues i supermercats, que el 2020 va créixer un 12,2% respecte a l'any previ a l'esclat de la pandèmia.

Les dades recollides per l'Incavi revelen que, en una dècada, el consum de vins elaborats a Catalunya ha crescut 13 punts, fins a representar el 41% del total. El càlcul inclou les ampolles que despatxen les 11 denominacions d'origen juntes, Catalunya, Penedès, Priorat, Montsant, Terra Alta, Tarragona, Conca de Barberà, Costers del Segre, Pla de Bages, Alella i Empordà. No obstant això, si s'analitza la penetració de cada denominació d'origen de manera individualitzada, Rioja segueix sent el segell que més ampolles col·loca a les taules. Són seus un de cada cinc vins que es consumeixen a Catalunya.

L'efecte covid ha estat transversal i ha danyat el negoci, sense excepcions. L'Incavi ha presentat aquest dimecres el balanç de danys del 2020 per al sector vinícola català. El valor de les vendes va caure un 9,5%, fins als 362 milions d'euros, i els marges de rendibilitat s'han erosionat. Per aconseguir penetració en els lineals, els cellers treballen amb ofertes molt ajustades al canal alimentació. La restauració no es regeix per unes regles de preus tan a la baixa però el pes de l'hostaleria en les vendes totals de vi va passar del 40% al 26% l'any passat, segons l'Incavi. “Els problemes no s'han acabat”, alerta Salvador Puig, el seu director general. Vaticina que la persistència dels efectes del coronavirus dificultarà recuperar el repartiment de pes entre supermercats i restaurants, “acostumava a ser d'un 60% alimentació i un 40% restauració”.

L'any passat, a més, va portar una altra garrotada per als productors, que van haver de bregar amb la plaga del míldiu, una malaltia que ataca tots els òrgans verds de la vinya. “Va tenir una incidència com no es recordava”, manifesta Salvador Puig. La disminució de productivitat va ser generalitzada, d'entorn del 20%, però especialment acusada en el cas de les explotacions ecològiques, on les vinyes han produït fins a un 40% menys de raïm. “No és cap consol, però si havia de venir alguna vegada el míldiu, que fos l'any passat”, apunta Puig, en relació amb el fet que l'impacte d'una mala collita queda relativitzat per coincidir amb una campanya de davallada de vendes.

El pla de xoc per esmorteir l'impacte de la pandèmia en el sector vitivinícola ha inclòs ajudes per valor de 15 milions d'euros.