_
_
_
_

Identificat un nou dinosaure carnívor que va viure al Pirineu al final del cretaci

‘Tamarro insperatus’, batejat per la criatura del folklore català, era un troodòntid, un petit depredador emplomat

Jacinto Antón
Reconstrucció del 'Tamarro insperatus'.
Reconstrucció del 'Tamarro insperatus'.

El nom sona estrany per a un dinosaure, i mira que els dinosaures tenen noms estranys. Tamarro insperatus, identificat ara per fòssils trobats el 2003 a la Conca Dellà (Sant Romà d'Abella, Pallars Jussà, al nord-oest de Catalunya), és el nou membre que passarà a eixamplar la sorprenent galeria dels llangardaixos terribles. L'animal, amb un aire entre gallina i velociraptor, segons la reconstrucció que se n'ha fet, és un teròpode (dinosaure carnívor) maniraptor (“mans de lladre”, pels seus braços i mans allargats), del grup dels troodòntids, petits dinosaures emplomats. El grup estava molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però fins ara era desconegut a Europa, segons els investigadors.

Más información
Un fòssil robat al Pirineu canvia la història evolutiva dels cocodrils
Per què tens els ullals tan grans, dent de sabre?
L’últim titanosaure era català

Això d'insperatus és perquè no s'esperava trobar-lo; és de fet el primer os que es descobreix al Pirineu que pertany a un dinosaure carnívor, ja que la gran majoria de restes atribuïdes a teròpodes a l'àrea es basaven en dents aïllades, i en aquest cas es tracta d'un os llarg del peu.

El nom més simpàtic és el de Tamarro. El tamarro o gambosí, és una criatura imaginària del folklore popular ben coneguda a la zona del Pallars i esmentada per Joan Amades. Present també, segons les llegendes, a Andorra, al sud de França i a diversos llocs d'Espanya (on de vegades se l'anomena gamusino), el tamarro no té una fisonomia concreta i la seva característica principal és precisament ser esquiu, difícil de veure. Una tradició vinculada amb el tamarro, i que ha donat motiu a tradicions i festes, és intentar trobar-lo.

Al nou dinosaure, el tamarro inesperat, el descriu en un article publicat aquest dilluns a la revista Scientific ReportsA fast-growing basal troodontid (Dinosauria: Theropoda) from the latest Cretaceous of Europe— un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà i les universitats d'Edimburg (Escòcia) i Alberta (Canadà), encapçalats per Albert G. Sellés, de l'ICP. El Tamarro insperatus, recalquen els seus descobridors, se suma a les poques espècies conegudes de dinosaures carnívors que hi ha al sud-oest d'Europa. És també especialment interessant la troballa que aquest dinosaure va habitar l'àrea dels actuals Pirineus fa 66 milions d'anys, amb prou feines 200.000 anys abans que els dinosaures s'extingissin a tot el món.

Sellés recalca l'escassetat de fòssils de teròpodes a Catalunya. "Una possible explicació", indica en una nota de l'ICP, "podria ser que, com passa amb les aus actuals, els animals amb els quals els dinosaures estan més emparentats, els ossos dels petits dinosaures teròpodes estaven buits per alleugerir el pes de l'animal. Aquesta fragilitat dificultaria la preservació i la fossilització dels esquelets”. La presència al sud dels Pirineus del teròpode tamarro (que pertany “molt probablement”, al grup dels jinfengopterígids, d'origen asiàtic) reforçaria la hipòtesi actual que a finals del cretaci es van succeir diverses onades migratòries de dinosaures provinents d'Àsia cap a Europa.

A partir de l'anàlisi microscòpica dels ossos de tamarro, l'equip d'investigació ha pogut extreure conclusions sobre el creixement de l'animal. Augmentava de mida molt de pressa, semblant a com ho fan les aus paleognàtides actuals, com l'estruç o l'emú. En tot just un parell d'anys, el tamarro podria haver aconseguit la seva mida adulta, aproximadament entre 1,5 i 2 metres de longitud i uns 20 kg de pes. El més probable és que fos un dinosaure carronyer o un depredador de petits rèptils, mamífers i fins i tot insectes.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_