Vetllant per la “farmàcia del mar”

Un possible ingredient contra el càncer viu entre 120 i 170 metres de profunditat a la Mediterrània, a les zones on es practica la pesca d'arrossegament. Un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Girona (UdG) revela que allà també viuen espècies, com el tauró gat, que contenen molècules amb propietats antibacterianes, antioxidants i antihipertensives que són clau per a la fabricació de nous fàrmacs. Aquestes substàncies només s'havien trobat en aigües de poca profunditat.

Els científics no dubten a qualificar de “farmàcia del mar” aquesta zona, per això proposen una gestió que equilibri l'explotació i conservació d'aquestes espècies i del seu entorn. La revista Marine Drugs va publicar al seu número d'aquest mes un estudi realitzat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i el grup d'investigació SeaHealth de la UdG a diverses milles al nord-est de Blanes. S’hi van trobar un total de 64 espècies “descartades” pels pescadors d'arrossegament –perquè no tenen valor comercial o no disposen de les mesures legals– i nou d'elles són portadores de molècules amb potencial bioactiu. De les 45 restants, en la bibliografia consultada no van trobar cap estudi que parlés sobre el seu potencial.

Alfredo García de Vinuesa, investigador de l'ICM-CSIC, està convençut que l'estudi “obrirà la porta a futures investigacions que puguin detallar, ja al laboratori, el potencial bioactiu d'aquestes espècies i el seu ús en el camp de la biotecnologia marina”. En concret, el treball fa referència als hàbitats d'agregació de crinoïdeus (invertebrats, com per exemple els anomenats lliris de mar), que a la Mediterrània es troben entre 120 i 170 metres de profunditat i conformen l'hàbitat de diverses espècies, moltes de gran interès comercial i mèdic.

L'equip científic va realitzar campanyes experimentals a bord de vaixells pesquers per identificar les espècies que recollien els pescadors en aquests hàbitats d'agregació de crinoïdeus però que acabaven descartant. També va realitzar una extensiva investigació bibliogràfica dels components bioactius que poden presentar aquests exemplars, tota una novetat, ja que fins ara la majoria d'espècies amb aquests compostos s'han vist en hàbitats molt menys profunds i més propers a la costa.

Una altra de les conclusions rellevants de l'estudi és que el 68% de les espècies o gèneres amb molècules bioactives presenten una alta o mitjana vulnerabilitat a la pesca d'arrossegament. Per això el treball, elaborat en el marc del projecte CriMa, suggereix protegir-les prioritzant al laboratori, de forma sintètica, l’obtenció de les seves molècules bioactives o gestionant la seva explotació de manera molt controlada.

“A la Mediterrània, aquests fons es consideren hàbitats sensibles i altament productius, però no estan protegits de l'impacte de la pesca. Treballem amb els pescadors per aconseguir una explotació sostenible que els beneficiï tant a ells com als hàbitats”, indica García de Vinuesa.

Això seria clau per a l'elaboració de nous fàrmacs d'origen marí, no només per combatre el càncer, sinó també per altres mals d'origen bacterià o víric, i ajudaria a la conservació i explotació sostenible de les espècies d'interès pesquer. Montserrat Demestre (ICM-CSIC), una altra de les coautores de la investigació, proposa una conservació correcta d'aquests fons marins apostant per “mesures de gestió pesquera i de divulgació per conscienciar sobre la seva importància”.