“Perdoneu-me: a Messi se l’ha de ficar a la presó. És un estafador”
L’economista i activista Arcadi Oliveres acaba de publicar a Angle Editorial ‘Paraules d’Arcadi’, llibre on reflexiona sobre la seva vida i la manera de canviar el món amb la crítica habitual
Explica Arcadi Oliveres que, quan fa 15 dies a l’hospital li van diagnosticar “un enorme càncer de pàncrees irreversible”, li va dir al doctor: “Deixeu-me morir en família i ben acompanyat”. A les sis hores ja era al menjador de casa, on va rebent visites, una dotzena cada jornada. “Saber que no estic sol em dona aquesta eufòria”, explica aquest economista, expresident de Justícia i Pau i, sobretot, activista de mil causes: des de la campanya del 0,7% fins a la tancada dels immigrants reclamant papers a l’església del Pi o el 15-M. I encara aixeca el to per denunciar les multinacionals, demanar la fi de la monarquia o ficar-se amb Messi.
Pregunta. S’han confirmat els seus vaticinis sobre els efectes de la Gran Recessió, que no ens hem recuperat encara i ja estem en una altra crisi. Les diferències nord-sud han empitjorat. Diumenge hi ha eleccions a Catalunya i apunta com a quarta força un partit xenòfob. Hem millorat res?
Resposta. Tal com ho explica, és evident que no. Però en possibilitats objectives de poder canviar les coses hem millorat, perquè la situació és tan difícil que, o optem per transformacions radicals, o no farem res. Menys desigualtat, feina per a tothom, menys xenofòbia, més cura de la natura... són coses molt evidents en aquests moments. Ens queda la gran cosa: quin esforç hem de fer perquè aquests canvis tinguin lloc. És per això que jo, encara que no ho veuré, he de ser optimista. No tenim el dret mai, mai, de perdre l’esperança.
P. Deien que l’anterior crisi era el millor moment per canviar el capitalisme i no va millorar res. Al contrari.
R. El capitalisme és immillorable, s’ha de destruir. És un sistema criminal i s’ha d’erradicar. Que quedi clar.
“Encara que no ho veuré,
he de ser optimista.
No tenim el dret mai,
mai, de perdre l’esperança”
P. I l’alternativa?
R. Economia solidària alternativa, al servei de les persones, que respecti la natura, que pugui transformar, que doni de menjar la gent i pensions adequades... Hi ha moltes possibilitats d’economia. I hem de fer reflexionar la gent. Fa set mesos hi havia un debat sobre quin havia de ser el futur de Messi. Perdoneu-me: ficar-lo a la presó. És un estafador, ha fet 35 milions d’euros de frau fiscal i perquè ens fa quatre tocs de piloteta ja estem contents. I això que el trobo un xicot entranyable, simpàtic i bona persona. S’han de remoure consciències.
P. Fa uns 15 anys confiava en la nova política que pogués sortís de Llatinoamèrica. Encara hi creu?
R. En aquell moment creia que es podia produir un canvi que no ha anat en la direcció que esperava. El chavisme no ha fet el que m’hauria agradat que fes. Però potser jo idealitzava massa la capacitat dels països del sud per agrupar-se entre ells i pressionar el nord i les multinacionals.
P. Estem desmantellant l’Estat del benestar, com critica Naomi Klein...
R. Catalunya era reconeguda arreu per tenir una certa i relativa qualitat sanitària. I hem arribat al forat del forat del forat. Hem preferit donar les prioritats a multinacionals, deixar terreny lliure als laboratoris farmacèutics... en comptes de protegir l’Estat del benestar. Però també passa en temes d’habitatge. I algun dia la societat fa un mea culpa per un pobre vellet que s’ha mort en un caixer automàtic... i para de comptar.
P. Però falla la gent?
R. Sí, i sobretot la nostra petita educació de la consciència. Aquí al davant en té un exemple. Jo dic sempre que la Nestlé ha de ser sabotejada, excepte la seva capsa de bombons, perquè m’agraden molt. Són petites temptacions. Però hem de començar a aprendre on posem els diners, què fem amb el dia a dia... Quan em truquen i m’ofereixen un contracte del gas més barat... a mi no m’interessa, això. Jo vull que aquesta companyia no talli el gas a qui no pot pagar el rebut, que compri el gas a un preu just...
P. Quin balanç fa de la seva carrera?
R. Els moviments socials hem aconseguit que als Mossos d’Esquadra se’ls prohibeixi l’ús de pilotes de goma per dissoldre manifestacions. És una petita satisfacció, i el balanç és qüestió d’anar sumant aquestes petites victòries.
P. Escriu que no va tenir fetge per fer de polític quan el van intentar captar la CUP i els comuns.
R. M’hauria agradat una sòlida unitat de l’esquerra, que és el que vam intentar el 2014 amb Teresa Forcadas quan vam promoure el Procés Constituent, que se’n va anar en orris. Vam tenir uns ideals bonics, però no ens vam saber explicar.
“El capitalisme és immillorable, s’ha de destruir; és un sistema criminal i s’ha d’erradicar”
P. Això és genèric de les esquerres?
R. Segurament. A vegades ens emboliquem massa. O no expliquem tots els detalls. La falta d’explicació i la precipitació ens pot. Vam dir que faríem la república, la independència i al final ens hem quedat amb les ganes. Hem volgut anar massa de pressa. I des de Catalunya no ho hem sabut explicar.
P. Quins són els efectes?
R. Han endarrerit el procés i hem de fer marxa enrere i tornar a començar. En el dia a dia s’han anat podrint coses i veus unes baralles de tan poca altura que penses: para este viaje no necesitabas tantas alforjas. A mi perquè m’ha agafat aquesta malaltia i m’he de morir, però jo deia que la república independent no l’aconseguirem, però la caiguda de la monarquia sí que la veuré. Al final, no.
P. La gran lluita de la seva vida?
R. Moltes. El mes que ve commemorarem 20 anys de la tancada dels immigrants. Moltes nits demanant que aquelles 1.300 persones tinguessin papers i ho vam aconseguir. És dels bons records que tinc.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.