La Fiscalia acusa de delicte ambiental els directius de la química que va provocar la contaminació del riu Besòs
L’abocament del 2019 al cabal del riu va suposar el desastre ecològic de “més magnitud dels que es recorden a Espanya”, segons el Ministeri Públic
La Fiscalia ha presentat una querella per un delicte contra el medi ambient i un altre de relatiu a la protecció de la flora i la fauna contra tres directius de la planta de reciclatge Ditecsa, a Montornès del Vallès (Vallès Oriental), per haver provocat un “desastre ecològic” al riu Besòs després de l'abocament desencadenat per un incendi a l'empresa. El dia de l'accident, el 19 de desembre del 2019, alguns contaminants van superar més de deu vegades les concentracions permeses, centenars de peixos van morir i una forta pudor es va poder percebre durant dies entre una visible escuma tòxica. Més d'un any després, al tram de 18 quilòmetres més afectat (des de Montornès fins a la desembocadura a Barcelona), la població de peixos continua al 30%, segons un informe de l'equip de biòlegs encarregats d'analitzar l'impacte facilitat a EL PAÍS. En la seva querella, el fiscal Antoni Pelegrín descriu el desastre ambiental com “el de més magnitud dels que es recorden a Espanya”.
La denúncia ja ha estat admesa pel jutjat d'instrucció número 2 de Granollers (Vallès Oriental) i va dirigida al director general de l'empresa Ditecsa, al seu delegat a Catalunya i al responsable de la planta de Montornès. El fiscal de Medi Ambient destaca en l'escrit que la “barreja descomunal” de compostos tòxics que va arribar al riu per l'incendi de l'empresa va causar un dany “molt greu per a l'equilibri de l'ecosistema”. Va ser un flashback del passat i va suposar un cop dur a la progressiva recuperació en els últims anys d'un riu que als anys setanta i vuitanta es va guanyar el sobrenom de “claveguera a cel obert” i va ser considerat un dels més contaminats d'Europa.
En la seva querella, Pelegrín adverteix així mateix que serà “molt difícil” recuperar l'estat ecològic del riu. Els experts que estan estudiant la recuperació de la llera ja ho constaten en informes. “No es pot posar una data per a la recuperació total de la fauna aquàtica”, explica a aquest diari Dolors Vinyoles, doctora en Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de l'equip encarregat d'analitzar l'impacte sobre la població de peixos. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat va concloure el febrer del 2020 que els peixos del riu es recuperarien “en dos o tres anys”. En un informe publicat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) al juliol, la institució de la Generalitat competent en la gestió de l'aigua revela l'existència encara d'un focus tòxic latent a la zona més propera a la planta química.
Sancions any rere any
El fiscal utilitza moltes línies de l'escrit d'acusació per defensar que els tres querellats eren perfectament conscients del perill que suposava el progressiu increment de la producció de dissolvents. Per això, cita les successives sancions que l'empresa va rebre de l'Agència de Residus de Catalunya, entre el 2011 i el 2019, per infraccions en el seu sistema d'emmagatzematge i seguretat.
La Generalitat va multar l'empresa amb sancions de 3.000, 15.000, 48.000 i 10.000 euros el 2014, el 2016, el 2018 i el 2019. Malgrat tot, les irregularitats no es van esmenar, defensa el fiscal. El 2018, una inspecció per sorpresa va documentar que, com a mínim, l'empresa emmagatzemava 612 tones de residus de manera incorrecta. ”Era molt superior a la permesa”, explica el Ministeri Públic sobre l'acumulació de residus i productes perillosos que Ditecsa havia acumulat a escassos 300 metres del riu. La Fiscalia també apunta que els treballadors tampoc estaven correctament formats per actuar en una situació com el que va passar el dia de l'accident.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.