Un arxiu audiovisual de l’art actual

Fa molt que es parla de descentralització de la cultura, però Barcelona acostuma a fagocitar l'atenció dels mitjans i del públic malgrat que a les comarques hi ha molt d'art, mai millor dit. Ho ha demostrat setmana rere setmana Territori Contemporani, el programa de la televisió del Vallès Oriental (VOTV), per a la Xarxa de Televisions de Catalunya, a punt de sumar les 50 emissions. No és fàcil aconseguir produir un programa solvent sobre art contemporani i encara menys que duri tant de temps a la graella. “Des del principi vam tenir clar que havia de ser un format àgil i comprensible per a tots els públics, amb un caràcter atemporal i, tot i que cada capítol té vincles amb l'actualitat, mai seguim l'agenda dels esdeveniments”, explica Frederic Montornés, comissari d'exposicions que s'encarrega dels continguts i alma mater del projecte juntament amb Alberto Jordana, director de VOTV, encarregat de la producció i els aspectes més concretament audiovisuals del treball. “Vam començar a pensar el 2017 en la importància de donar a conèixer centres i activitats de diverses tipologies i dimensions que porten l'art contemporani a les comarques. Centres que amb unes dotacions pressupostàries minses aconsegueixen alternar propostes més locals amb iniciatives més arriscades”, continua Montornés, també autor amb Eva Muñoz dels guions que interpreta per a la càmera el poeta i presentador Martí Sales.

A través dels seus capítols –el número 50 s'emetrà a finals de gener–, tots disponibles a internet, Territori Contemporani ha anat dissenyant un mapa de la creació a Catalunya, que conforma un veritable arxiu audiovisual de l'art contemporani a través d'artistes i institucions. Durant els primers 39 episodis, el format sempre ha estat el mateix: a partir d'un artista es parla de dues plataformes per les quals ha passat o amb les quals té alguna relació. D'aquesta manera el programa va poder parlar de centres coneguts, com la Panera de Lleida o el Bòlit de Girona; d'altres amb dotacions menors, com Can Manyé d'Alella o la Sala de Vilanova, i espais autogestionats per artistes, com la Trastera de Calafell. També s'hi han donat a conèixer experiències totalment atípiques, com l'espai expositiu rural Major 28 de la Floresta, situat a l'habitatge de l'artista Lluc Baños, o l'Espai Satan de Sant Pere de Riudebitlles, una microgaleria d'art oberta per Miquel Sabaté Masachs en un antic caixer automàtic, on els va portar la reconeguda artista Eulàlia Grau.

Per Territori Contemporani han passat tots els artistes rellevants per a la creació contemporània del país, des de consagrats com Perejaume, Joan Fontcuberta, Antoni Abad o Carlos Pazos, fins a joves que treballen amb nous formats, com Laura Llaneli o Marla Jacarilla; citar-los tots és impossible, per això hi ha les emissions. “En cada capítol durant mitja hora hem seguit les petjades d'un creador, donant a conèixer al mateix temps aspectes característics dels pobles pels quals passàvem. A cada programa hem entrevistat un artista, sempre en el seu hàbitat, el seu estudi, taller o més rarament un lloc que els inspira, com l'estació de trens de Badalona en el cas de Mireia Sallarès o la cabanya per pensar que Pep Vidal es va construir darrere del centre de producció Hangar, una de les rares ocasions en què hem rodat a Barcelona”, explica Montornés, que recentment ha comissariat Obres els dipòsits, un ampli projecte produït per la Xarxa Transversal, que involucrava 10 centres d'art a les respectives ciutats catalanes a través de les obres creades especialment per a l'ocasió per deu artistes, actualment disponible en vídeo al web.

Des del capítol número 40, Territori... es va obrir a programes temàtics sobre formats, com les publicacions d'art contemporani a càrrec d'Anna Pahissa, les intervencions a l'espai públic amb Gloria Picazo, el retorn del vinil amb David Armengol, o art contemporani i artesania amb Curro Claret. Després de 49 emissions des dels quatre punts cardinals de Catalunya, l'últim programa es gravarà a Barcelona, però el contingut es manté en el secret més absolut. I després? “Encara no sabem quina serà la propera etapa, però estem segurs que és un tema que no s'esgota en 50 capítols, així que estem pensant en un nou format per continuar documentant i difonent l'art contemporani que es fa a les comarques”, acaba Montornés.