El puny del Raval capaç d’atrapar llamps entre els dits

L'obsessió per capturar un llamp va portar Benjamin Franklin, el 1752, a controlar les descàrregues elèctriques naturals gràcies a la invenció del seu parallamps.

En ple cor de Barcelona —a l'aparador d'un negoci del barri del Raval— sobresurt un puny que atrapa entre els dits mitja dotzena de llamps. És part del rètol de la històrica empresa Parallamps Torrente, la més antiga del món que encara segueix en actiu.

Franklin va inventar l'atrapallamps el 1752. Parallamps Torrente es va fundar, amb un altre nom, al cap de 108 anys al carrer Marquès de Barberà. I encara hi ha la cinquena generació de la família Torrente dedicada a caçar llamps. Només obrir la porta del negoci comença un viatge fins al 1860.

No ha passat el temps per a aquestes vitrines que mostren parallamps històrics i que fa romàntica una professió a la qual s'ha dedicat en cos i ànima aquesta família d'industrials. Després, un pas cap al magatzem i la rebotiga retorna de cop al segle XXI i al dia a dia d'uns professionals líders en la col·locació d'aquests ginys amb els quals els humans són capaços de jugar a ser Zeus.

“Aquest any és excepcional però aquí, abans de la pandèmia, era estrany el dia que no es colaven turistes a la botiga. És bonica, a més entenc que, encara que a mi em sembla normal, un negoci de parallamps sorprèn per si sol”, assumeix Carles Torrente, la cinquena generació de la família.

L'origen d'aquest negoci es remunta al 1860, quan Josep Sebastià i Sellarès va muntar una petita ferreria dedicada, principalment, a la construcció i col·locació de parallamps —però també a articles de “forja fina”— al número 27 del carrer Marquès de Barberà. “Llavors ja s'hi va instal·lar el puny amb els llamps del rètol i els aparadors actuals”, destaca el Carles.

Les vitrines de l’establiment són un museu de com caçar llamps

Josep Torrente, el rebesavi del Carles, va entrar a treballar com a aprenent a l'empresa de Sellarès i el 28 de gener del 1989 li va comprar el negoci. “Guardem la documentació en què Sellarès deia que anés pagant a poc a poc l'adquisició del negoci però, sobretot, que no li donés xavalla. Volia bitllets grossos”, ironitza el Carles després d'explorar entre la documentació de la botiga.

El 1892 Josep Torrente ja havia pagat, evitant la xavalla, el negoci. Dos anys més tard, el 30 de novembre del 1984 va traslladar l'establiment al número 21 del mateix carrer. “Van traslladar tota la botiga on som ara, primer de lloguer i després de compra. Des de llavors som aquí i fins i tot tenim documentació en què l'alcalde de l'època autoritzava a traslladar el rètol i el puny”, assenyala el Carles.

El negoci va anar passant de generació en generació. La forja a poc a poc va anar perdent interès i des de fa dècades es dediquen exclusivament al negoci del parallamps i “excepcionalment” a dissenyar i col·locar penells.

El Carles coneix a la perfecció l'aparell capaç de caçar llamps. Mostra diferents “puntes Franklin”, els primers parallamps, i explicant les virtuts i els defectes de cada aparell és capaç de fer un petit passeig per la història d'aquests estris. “El funcionament del parallamps Franklin és simple. Una punta metàl·lica connectada a un cable fins a una presa de terra. A través del cable pugen les càrregues positives a la punta. Quan la diferència de potencial del núvol a terra i de terra al núvol és prou gran per trencar l'aïllant de l'aire es crea un traçador que va al parallamps i aquest descarrega a terra. El problema del parallamps Franklin és que té un grau de protecció que abasta només un con de 45 graus”, alliçona el Carles, que assenyala un altre conjunt de ginys. “Aquests eren els antics parallamps radioactius que es van retirar definitivament en la dècada dels noranta. Tenien una substància que creava a la punta del parallamps un núvol de càrregues positives que atreien el llampec. Aquests parallamps es van retirar i actualment la majoria són electrònics”, defensa. És una veritable enciclopèdia sobre el seu tema. “Una punta electrònica detecta quan hi haurà tempesta i crea una sèrie de passos i traçadors que fan que el llamp es trobi entre 15 i 60 metres per sobre del parallamps, cosa que fa que l'impacte sigui molt més segur”, s'enorgulleix.

Al darrere de l'empresa de Parallamps Torrente hi ha milers de ginys que coronen edificis de mig món. Entre aquests, les teulades de l'Observatori Fabra, les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs o el Tibidabo.