El Govern ultima la selecció de 20 projectes entre 400 per demanar fons de la UE

La recerca de projectes per presentar davant la Unió Europea i captar fons comunitaris del mecanisme per a la reactivació Next Generation s’ha convertit en una de les últimes prioritats del Govern abans de les eleccions. Els diferents departaments analitzen 400 possibles projectes potencials de rebre recursos comunitaris. Però la prioritat és definir-ne una vintena, els que tinguin més capacitat de transformació, per poder-los incloure en el primer esborrany que el Govern central remeti a Brussel·les. El Govern català preveu tenir-los en tres setmanes.

La Generalitat vol tenir definits els projectes més grans abans del període nadalenc, de manera que Espanya els pugui incloure en la seva primera remesa de projectes enviats a la Unió Europea. En aquest paquet hi haurà els projectes amb més potencial de transformació de l’economia catalana i, alhora, els que demanin més volum d’inversió. Ja està decidit, per exemple, que en el llistat de la Generalitat figuri el pla del Barcelona Supercomputing Center per poder dissenyar xips que permetin que Europa competeixi amb l’actual oferta nord-americana i asiàtica. I també un projecte per a rehabilitació de vivenda que contribueixi a superar l’actual crisi habitacional i el reequilibri territorial i un altre per a la indústria agroalimentària.

A la Generalitat no li entusiasma la idea d’incloure projectes d’infraestructures en aquest primer paquet, al considerar que no activa ni la iniciativa privada ni la transformació econòmica que demana la Unió Europea, però n’introduirà algun i és possible que estigui vinculat al corredor mediterrani i al moviment de mercaderies per via ferroviària. És un dubte si Espanya, i Catalunya, seran capaces de presentar prou projectes per captar els 70.000 milions a fons perdut que podrien arribar en els pròxims tres anys. El Govern central, de moment, no vol utilitzar els altres 70.000 milions que podrien arribar de la Unió Europea en forma de crèdits.

La dificultat d’aquesta primera tanda no és complexa només per la definició de quins són els primers projectes, sinó per com s’acaba definint qui els lidera: ¿un operador públic o privat? Són els que el Govern central ha anomenat Perte: “Projectes de caràcter estratègic amb gran capacitat d’arrossegament per al creixement econòmic, l’ocupació i la competitivitat de l’economia espanyola, que exigeixen la col·laboració publicoprivada”, segons els va definir el reial decret aprovat per l’Executiu. Aquest tipus de propostes es beneficiaran d’un procés més accelerat per rebre fons, però abans hauran de ser aprovats pel Consell de Ministres. El Govern central preveu presentar-los a Brussel·les al gener.

A més dels projectes que presenti la Generalitat directament, hi haurà altres projectes que grans corporacions puguin presentar pel seu compte. Es dona per descomptat, per exemple, que Seat farà una proposta al voltant del vehicle elèctric que afegeixi altres fàbriques del Grup Volkswagen a la Unió Europea —el president del consorci alemany, Herbert Diess, es va reunir la setmana passada amb Pedro Sánchez—. Les cotitzades Cellnex o Grifols també són candidates a presentar per rebre fons europeus.

Els altres candidats a obtenir recursos comunitaris aniran per la via de la convocatòria, sense que se sàpiga de moment com s’articularan. “Volem tenir els projectes definits davant la incertesa d’un Estat que ens dona molt poca informació. La conferència sectorial encara no s’ha convocat”, es queixa Lluís Juncà, director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació i coordinador del Govern català de tot el que tingui a veure amb els fons Next Generation. «Hem rebut la major part de propostes i estem identificant quins poden afegir-s’hi i incloure iniciativa privada o determinar qui els acaba liderant», assenyala. La pretensió és la de reduir el nombre de projectes que vagin a convocatòria, evitar duplicitats i, sobretot, fer-los més ambiciosos. Tot i que aquesta voluntat pot acabar sent un llast l’interès de les pimes, que ja han mostrat el seu temor que els fons arribin a les grans empreses i, en canvi, no acabin de tocar a la petita empresa que també vol presentar candidatura.

Comitès de treball

L’altre gran interrogant és si l’Administració serà capaç de digerir el gran volum de recursos que presenta la Unió Europea a concurs. La Generalitat ha assenyalat que aspira que Catalunya rebi 30.000 milions d’euros, una quantitat que és similar a la de tot el seu pressupost anual. I Espanya —i les comunitats autònomes— no és cap bon exemple de capacitat de gestió de recursos comunitaris. El 2019 amb prou feines havia pogut demostrar que s’havia gastat el 35% dels recursos demanats a la Unió Europea en els set anys anteriors, cosa que posava en dubte que els fons comunitaris poguessin arribar a Espanya.

A més de crear un comitè de notables per valorar els projectes que millor puguin casar amb els Perte plantejats pel Govern central, la Generalitat va activar fa dues setmanes un grup interdepartamental per intentar detectar colls d’ampolla administratius que puguin suposar un problema davant la futura recepció de fons comunitaris, que ja haurien d’haver arribat la setmana passada. L’ambient de precampanya electoral i les eleccions del febrer poden entorpir també aquesta gestió.

De moment, el Next Generation s’ha convertit en un tema de debat i tripijoc en la negociació dels Pressupostos Generals d’aquest any. ERC i el PSOE negocien, per exemple, el protagonisme que puguin tenir el Govern català i les altres autonomies en aquesta gestió i, fins i tot, la possibilitat que grans projectes presentats per Catalunya es puguin incorporar a la via ràpida de projectes en què treballa la Moncloa. Per a l’any que ve 34.000 milions ja estaran consignats en els Pressupostos i hi ha el compromís de Pedro Sánchez que les comunitats gestionin directament el 54% dels recursos.