“Els danys col·laterals per la pandèmia encara no han arribat”

En Rafael no es treu el barret ni a la consulta. L'Ana, la seva cuidadora, l'hi aixeca tot just un moment perquè el metge li faci un test d'antígens. Per l'auscultació prèvia, sembla una reagudització del seu quadre respiratori habitual, però fa un temps que té tos i cal descartar la covid-19. En un consultori del centre d'atenció primària (CAP) Besòs de Barcelona, l'home, de 96 anys, es regira enfadat a la cadira de rodes quan el doctor Gerard Suárez li pren una mostra nasofaríngia. “No he tossit en tota la nit. He vingut aquí perquè m'hi han portat”, protesta contrariat mentre surt de la consulta antitabac, ara reconvertida en espai covid.

La pandèmia no ha donat treva a l'atenció primària, porta d'entrada al sistema sanitari. Des dels primers mesos, quan l'allau de pacients amb sospita de covid-19 va obligar a frenar l'activitat habitual dels CAP, fins a l'estiu, en què l'atenció primària va assumir també el rastreig i control de casos i contactes. La segona onada ha agafat els professionals dels CAP més experimentats amb la covid-19, però també més exhaustos. Ara, fan mans i mànigues per arribar a tot: atendre el degoteig de pacients amb sospita d'infecció per coronavirus, consultar altres patologies i recuperar aquells malalts sense covid-19 que la pandèmia ha fet esperar.

Más información

“Estem molt desbordats”

Salut incorporarà les farmàcies a la seva xarxa de cribratges massius

Telemedicina més enllà de la pandèmia

“Les conseqüències de la pandèmia, els danys col·laterals de la covid-19 encara han d'arribar”, adverteix Marisol Mayorga, infermera i directora del CAP Besòs. La pandèmia va obligar a deixar de banda molts pacients amb altres patologies i els professionals temen l'impacte d'aquests retards en l'atenció. Sobretot en un barri d'alta complexitat com el Besòs, on la crisi sanitària conflueix amb una altra d'econòmica en una tempesta perfecta que posa contra les cordes la salut de molts veïns.

“Ara que estem més tranquils, s'estan repescant tots els pacients diabètics. A la meva consulta, les anàlisis que estem fent dels pacients surten pitjor que les últimes que s'havien fet. Realment sí que ha empitjorat la seva situació”, assenyala Roser Masa, metge i adjunta a la direcció del centre. En un barri socialment deprimit, “on els ERTO han fet molt de mal”, admeten els sanitaris, l'ansietat ja és el primer motiu de consulta. Ningú es deslliura dels danys col·laterals de la pandèmia. “I en la població de gent gran hi està havent un deteriorament cognitiu. Estar tancats, no tenir centres cívics on anar, no tenir relacions socials, aquesta falta de xarxa social per no poder sortir al carrer... Tot això ha implicat que s'acceleri el deteriorament cognitiu”, assenyala Mayorga.

Encaixonada entre diversos blocs en ple centre del barri, la porta d'entrada del CAP marca el doble circuit d'entrada a urgències: patologia respiratòria, a la dreta; altres malalties, a l'esquerra, sota les escales. Cal prevenir contaminacions creuades i, al costat covid, el centre ha habilitat una porta d'emergència perquè entrin per aquí els contactes estrets de casos positius per fer-se les proves diagnòstiques. El CAP Besòs, on treballen 76 professionals, és el centre de referència per a 26.000 veïns d'un barri que ho ha passat —i ho passa— molt malament. Si l'índex de renda mitjà de Barcelona és de 100, el del Besòs és de 60,4. L'atur és de l'11% i un terç de la població del veïnat són migrants.

A la zona no covid, la infermera Isabel Martínez atén Joana López, de 24 anys. Té una infecció d'orina. “Tampoc hi ha tant de col·lapse. Jo he trucat i m'han atès ràpid”, assegura la jove. Però els professionals temen que, amb la pandèmia, no estiguin arribant a tot el veïnat. Sobretot, després de mesos d'atenció preferentment telemàtica per reduir els riscos de contagi. “No hem sabut transmetre'ls que estem oberts i som aquí. Que poden venir i els podem visitar. Hem apostat per fer visites presencials, però no es cobreixen. Per desconeixement i per la por d'alguns pacients, que no consideren que això sigui un espai segur”, lamenta Mayorga.

La covid-19 no és el que més preocupa en aquest CAP de Barcelona. Visiten uns 40 pacients amb patologia respiratòria i fan una trentena de proves diagnòstiques a contactes estrets cada dia. Però els grans problemes continuen sent uns altres. “La covid més o menys la tenim controlada. Ens preocupa més la resta de la població. Que la feina que estàvem fent es perdi”, puntualitza Masa. Es refereix a l'atenció comunitària, els programes preventius com Salut i Escola o les consultes antitabac. “Si ho enfoques tot a la covid, oblides tota la resta. Cal posar èmfasi en el pacient crònic, la diabetis, la hipertensió”, insisteix Sergi Castellà, referent de gestió i serveis del centre.

Poder seguir atenent correctament pacients complexos, com en Rafael, que té molt més que una sospita de covid-19, és clau. Fins i tot en pandèmia. “Ha arribat el moment que la covid-19 s'adapti a nosaltres i no nosaltres a ella”, afirma Mayorga.