Tots contra l’amenaça del bernat marbrejat, una xinxa asiàtica
La Generalitat demana col·laboració per intentar que la plaga d’aquest insecte no danyi greument els cultius
Les baixes temperatures i les pluges de la tardor afavoreixen que el bernat marbrejat (Halyomorpha halys), un insecte invasor detectat a Catalunya el 2016 i que afecta greument els cultius, entri a les cases i edificis buscant refugi. La intenció de l'insecte és esperar la primavera i sortir a alimentar-se als camps. La seva presència ha generat alarma a diverses localitats. Ja ha arribat a unes 140. Tot i que els seus efectes encara no són greus, com en altres països, la Generalitat demana col·laboració als ajuntaments i ciutadania perquè eliminin els exemplars que trobin. “Com menys bestioles surtin de les cases a la primavera, millor, així n'arribaran menys als cultius”, sosté el cap del Servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura, Jordi Giné. Les àrees més afectades són la zona de cultius del Baix Llobregat, la zona frutícola de Girona i el cultiu de l'avellana a Tarragona.
Europa ja fa anys que pateix una alarmant entrada de plagues i males herbes foranes causada bàsicament per l'augment del comerç mundial. Aquesta xinxa asiàtica és un nou insecte exòtic, un heteròpter d'entre 12 i 17 mm de llargada i de 7 a 10 mm d'amplada, que es va detectar a Europa el 2004 i està provocant greus danys en cultius de zones agrícoles d'Itàlia, Suïssa, Alemanya, França i també els Estats Units. A Catalunya se'n va detectar el primer exemplar al campus universitari de Girona el 2016, l'any següent va arribar a Cornellà, Gavà i l’Hospitalet, i el 2018 es va estendre a bona part del territori, sobretot seguint la línia de la costa, tot i que també ha arribat a Lleida. A part de Vinaròs, no hi ha constància que n'hi hagi a altres punts de l'Estat.
Fins a aquest any la plaga estava localitzada a l'entorn urbà, on es reprodueix. No obstant això, aquest estiu els tècnics l'han detectat a diferents cultius de plantacions de poma, préssec, nectarina, pera, mongeta blanca, pebrot, avellaner, figa, cítrics, vinya, noguera, olivera, carxofa, albergínia i tomàquet. Tot i que els efectes nocius a Catalunya són encara incipients, de manera preventiva Agricultura ha destinat tècnics de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i de diverses universitats a estudiar-ne la biologia i els mètodes per controlar les seves poblacions i poder avançar-se a l'insecte per frenar la seva arribada. No obstant això, com la majoria d'espècies invasores, “sembla que no marxarà”.
🍁 Quan arriba la tardor el bernat marbrejat es protegeix del fred entrant en domicilis i magatzems.
— Agricultura (@agriculturacat) October 21, 2020
🌳 És una espècie invasora que afecta arbres fruiters, ornamentals i cultius hortícoles.
🏘️ Si els trobeu a casa no allibereu els insectes a l’exterior.https://t.co/9jBqHvxFfx pic.twitter.com/xtoj1eMnzI
La Generalitat demana ajuda: està editant un vídeo en el qual participen agricultors per sol·licitar la col·laboració ciutadana. Si es detecta aquest insecte a les cases –normalment a les cortines, els llums o la roba i en estat de semihibernació–, cal eliminar-lo. És fàcil agafar-lo perquè gairebé no es mou i s'aconsella aspirar-lo o bé submergir-lo en aigua i sabó. Els experts desaconsellen aixafar-la per la pudor que desprèn i desaconsella tractaments amb productes fitosanitaris i/o biocides per evitar efectes col·laterals.
A Catalunya hi ha un miler d'espècies d'heteròpters autòctons, dels quals unes 80 són les conegudes com a bernat pudent –per la mala olor que fan en esclafar-los– i unes 15 són molt semblants al bernat mabrejat, tret pel fet que aquest té unes marques blanques a les antenes i l'abdomen.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.