Les acampades irregulars en cales i boscos de la Costa Brava es multipliquen
Entre el gener i l'agost els Agents Rurals han fet 325 inspeccions a Girona, un 36,9% més que el 2019
La pressió humana sobre el medi natural, després del confinament, ha fet que entre l’1 de gener i finals d’agost, els Agents Rurals de la Generalitat a Girona hagin fet més de 325 inspeccions relacionades amb acampades o pràctiques de bivac il·legals, un 36,9% més que l’any anterior (205). Aquest increment és extrapolable a tot Catalunya. A Girona, la majoria d’actuacions s’han fet en espais protegits, sobretot al Parc Natural del Cap de Creus (196) i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (62).
L’augment de la presència humana ha suposat un increment de pràctiques prohibides com acampar o circular en espais protegits i actuacions de risc com utilitzar fogons o fer foc en boscos i platges.
Les inspeccions realitzades pel Cos d’Agents Rurals (CAR) –moltes de les quals han evitat que s’acabessin cometent diferents irregularitats– han evidenciat que moltes de les persones que han anat aquest estiu al medi natural gairebé no el coneixien. Els agents han fet actuacions a l’Alta Garrotxa, al massís de Cadiretes, les capçaleres del Ter i el Freser, la zona volcànica de la Garrotxa i les Muntanyes de Begur, tot i que la majoria d’inspeccions han estat a les cales del Cap de Creus i a la desembocadura del Ter a l’Estartit (Torroella de Montgrí).
En aquest estiu atípic, la meteorologia ha contribuït a fer que molta gent acudís a rius, rierols i basses on centenars d’autocaravanes han aparcat en parcs naturals com si fossin càmpings, amb cadires, taules i tendals, i on excepcionalment s’ha pogut veure gent banyant-se i fins i tot amb hamaques dins del riu Ter, al seu pas per Girona.
“La sortida massiva a la natura ha generat situacions de risc en algunes zones. A llocs com la cala Montjoi, a Roses, o la Gola del Ter, a Torroella de Montgrí, els serveis d’emergències no haurien pogut accedir en el cas que haguessin sigut necessaris”, denuncia el cap dels Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases. També hi ha hagut acampades i petits focs al llarg de tota la Costa Brava, des de la Selva fins a l’Alt Empordà. Persones que han decidit passar la nit en boscos o cales, per exemple a Taballera, al Port de la Selva, on aquestes accions s’han multiplicat per dos o per tres respecte d’altres anys.
L’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, advoca per la presència de patrulles d’agents rurals assignades al parc o per la presència de vigilants. “El que fa més mal al parc és que es detectin conductes prohibides que poden generar perill i no hi hagi capacitat de donar-hi resposta”, lamenta. Cervera, que recorda que la gestió dels parcs naturals no és dels municipis, adverteix: “Si volen que la gestió es faci des dels municipis, que ens donin més recursos per fer-ho”.
Una altra de les zones afectades per les pernoctacions i les fogueres ha estat la Gola del Ter, on el temporal Glòria va canviar la fisonomia de la platja. És un dels punts als quals es refereix l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) en la monografia tècnica realitzada sobre l’impacte en el territori del temporal Glòria, que va afectar Catalunya entre el 19 i el 23 de gener. El document constata que les dinàmiques fluvials, litoral i de vessant associades al temporal van causar danys significatius en un 40% de municipis i pèrdues econòmiques. Conclou que una part important dels danys estan associats a processos geològics pel desbordament de rius i per processos d’erosió i transport en els seus marges, per la variació de la línia de la costa, amb l’erosió i acumulació de sediments a les platges.
Cabanes de troncs a la vora del mar
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.