Una solució des dels Ajuntaments

Estem vivint una crisi complexa i molt preocupant; va començar sent un problema greu de salut pública i s'ha convertit en una crisi social i econòmica de la qual encara no coneixem tota la dimensió. Quan arriba la tempesta, tothom es fixa en les institucions públiques: els ciutadans i ciutadanes, en primer lloc, que busquen respostes enmig de la incertesa, però també les empreses, que corren a demanar ajudes i rescats per salvar llocs de treball i evitar tancaments i paralitzacions. La resposta a totes aquestes demandes és complexa: cau la recaptació pública i es disparen les necessitats de despesa pública. A Espanya, a més, la crisi ha arribat quan la majoria del deute públic, provocat per la crisi financera del 2008, encara està per amortitzar.

En aquest context, els governs locals han estat les úniques administracions que no han pogut ampliar les seves capacitats econòmiques, ja que continuen sota el règim jurídic de les lleis Montoro, fruit de la reforma de l'article 135 de la Constitució, que tant ens ha collat al conjunt d'administracions. Els Ajuntaments espanyols partim un infrafinançament estructural i, tot i ser l'Administració més propera a la ciutadania, només representem un 15% de la despesa pública de l'Estat, respecte al 85% de l'Administració central i els governs autonòmics, unes proporcions molt allunyades dels països europeus més avançats. I ara, quan la Unió Europea ha habilitat un fons que permetrà a l'Estat disposar de 140.000 milions d'euros, el Govern espanyol ha transferit 16.000 milions a les autonomies; una situació que explica el neguit de tants alcaldes i alcaldesses de tots els colors polítics, que exigeixen poder gastar els seus romanents —en definitiva, els seus propis estalvis— i accedir al finançament extraordinari.

Per això és tan important trobar una proposta realista i pragmàtica que garanteixi els instruments indispensables a les ciutats per afrontar la crisi. Solucions factibles que ens permetin treballar plegats amb la resta d'administracions, coordinant-nos davant les necessitats d'una situació excepcional. En primer lloc, els Ajuntaments hem de poder accedir al fons de 5.000 milions d'euros per als governs locals sense que això estigui condicionat a préstecs de cap tipus. En segon lloc, s'ha de fer efectiva ja el 2020 l'aportació d'almenys 1.000 milions per pal·liar el dèficit del transport públic; és un servei essencial terriblement afectat durant la pandèmia que hem de continuar oferint a la ciutadania. En tercer lloc, amb la participació directa de les ciutats en els fons europeus. I finalment, com a teló de fons irrenunciable: amb un nou model de finançament per als municipis, que ens retorni l'autonomia local, i ens permeti ser àgils i eficaços com a prestadors de serveis.

Estem segurs que trobarem l'empatia necessària del Govern d'Espanya abans que el Reial decret que aborda els romanents municipals passi pel Congrés per sotmetre's a votació. La unitat és fonamental en moments com l'actual, i en honor d'aquesta unitat, hem de tenir cura dels consensos. Fins ara aquest Govern ha demostrat que les crisis es poden afrontar d'una manera molt diferent de l'austericidi que hem viscut en el passat, advocant per la despesa pública en l'àmbit social, en el manteniment de l'ocupació, o en el suport a l'emprenedoria, per exemple. Que aquest nou tarannà es demostri també amb els Ajuntaments.

Ada Colau és l'alcaldessa de Barcelona i Joan Ribó és el batlle de València.