L’art de l’estat d’alarma arriba a les galeries

Mentre l’ombra del confinament torna a planar sobre una Espanya en ple rebrot, des de localitats allunyades de les grans ciutats, els artistes fan sentir la seva veu plasmant a les seves obres les sensacions contradictòries que des del març passat han trastocat l’equilibri emocional de moltes persones.

És el cas dels personatges distòpics, immortalitzats en un entorn que sembla creat amb tècniques digitals, però que és rigorosament real, de Space Oddity, una sèrie de 60 imatges captades durant el confinament, des del balcó de casa seva amb un telèfon mòbil, per Chema Novell. L’obra forma part de El Arte en Estado de Alarma. De militancias y reivindicaciones, una exposició col·lectiva comissariada pel galerista Ramon Sicart a La Cumprativa de Llorenç del Penedès. La mostra, oberta fins al 30 de setembre, reuneix els treballs relacionats amb aquest moment estrany i conflictiu d’artistes representatius de l’escena catalana contemporània. “El 14 de març el Govern va implementar l’estat d’alarma per segona vegada des de la Transició. Els artistes ho van viure de forma diferent, però a tots els va servir per mirar el seu entorn amb altres ulls”, explica Sicart.

La reflexió sobre la identitat i la lluita constant per a la supervivència dels artistes d’Àlvar Calvet, una visualització del pas del temps de Cristina Calderón, els 26 vídeos del canal de YouTube Desconfinant l’Art i les tres càpsules audiovisuals d’Aureli Ruiz són algunes de les obres d’una mostra que reflecteix l’inesperat, angoixant i claustrofòbic del confinament. Un escenari que té la seva perfecta metàfora en la instal·lació de Jordi Abelló, formada per un coleòpter momificat i especejat i gairebé 2000 dibuixos que havien quedat exclosos de les sèries de l’artista, dibuixant compulsiu, i que van ser ordenats i catalogats en aquells dies. “Totes les obres parlen del compromís amb la creació i el pensament i exploren les maneres de reivindicar i denunciar una societat que aprofita situacions com l’emergència sanitària per restringir les llibertats”, indica Sicart, que ha introduït veritables descobriments, com el comissari d’exposicions Frederic Montornés, que participa amb una sèrie de fotos de pastissos i relats curts, publicats a les xarxes socials durant el confinament, que revelen la seva ànima oculta d’artista i pastisser.

Per no oblidar mai els morts per la llibertat

La fotògrafa Espe Pons ha aprofitat el confinament per treballar al catàleg del projecte inèdit que presenta al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, a Torroella de Mongrí. Es tracta d’un assaig fotogràfic en 42 imatges que es proposa dignificar les víctimes del franquisme a partir de la història del germà de l’avi de l’artista, Tomàs Pons Albesa, militant del PSUC i secretari general de Socors Roig Internacional, que va ser afusellat als 31 anys d’edat, al Camp de la Bota de Barcelona, el 1941. Sota la llum del mar, oberta fins al 22 de novembre, combina fotografia contemporània i testimonis de l’època per construir un nou relat que es plasma en imatges de llums i ombres. Són fotografies inquietants com la història que expliquen, res de didascàlic o descriptiu, Pons materialitza estats d’ànim, l’horror, la por, la crueltat...

“El títol del projecte fa referència al parapet on Tomàs i uns 1700 presos polítics més van ser executats després de judicis sumaríssims. Amb la remodelació del Fòrum, el parapet va desaparèixer sota el mar i amb aquesta mostra pretenc treure’l a la llum amb els crims que s’hi van cometre”, explica Pons, que té una llarga trajectòria de fotografies sobre el paisatge i la memòria. L’artista ha recorregut i fotografiat els llocs que articulen la història de Tomàs des de la detenció i la tortura fins a l’execució i l’enterrament en la fossa comuna on descansa, en el Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. La presó Model, la Direcció de Policia de Via Laietana, l’Arxiu del Tribunal Militar 3r, la paret bombardejada per l’aviació feixista de l’església de Sant Felip Neri i el refugi antiaeri 307 de Poble-sec, són alguns dels llocs que parlen a través de les colpidores imatges d’Espe Pons. “La biografia de Tomàs m’ha permès recordar i dignificar totes les víctimes de la Guerra Civil i del règim dictatorial franquista”, conclou Pons.