El rebrot deixa en evidència la gestió de la Generalitat

Actuar ràpid, amb les recomanacions dels “nostres” experts i la idea que la Generalitat podria gestionar millor la pandèmia. Aquests van ser els tres cavalls de batalla amb què el Govern de Quim Torra va trampejar el temporal en els moments més durs de la crisi de la covid-19. En el passat ple monogràfic sobre el coronavirus al Parlament es va tornar a assenyalar “Madrid” com a culpable de tots els mals. Tanmateix, la gestió de l’anomenada “nova normalitat” se li està fent difícil al Govern i creixen les crítiques sobre les seves decisions.

No hi va haver cap dia de l'estat d'alarma en què el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Govern no critiquessin la recentralització d'algunes competències (no de la gestió sanitària, per exemple) feta pel Govern de Sánchez per afrontar la pandèmia. De fet, la seva portaveu, Meritxell Budó, va arribar a dir que “en una Catalunya independent hi hauria menys morts”, unes paraules que va rebutjar posteriorment la consellera de Salut, Alba Vergés: “Això no podem afirmar-ho mai. Dir què hauria passat si... És molt complicat”.

La fase 3 de la desescalada a l'àrea metropolitana de Barcelona i Lleida només va durar un dia. Tot i que es demanaven un parell de setmanes més de prudència amb el contacte físic i les activitats socials, Torra es va afanyar a celebrar que ja no hi havia “usurpació de competències”. Precisament, la setmana en què Catalunya entrava en la nova normalitat, la comarca lleidatana del Segrià començava a experimentar un lleuger increment de casos de covid-19, el germen dels rebrots que ara afecten la zona. En aquells dies, en els quals Aragó va fer retrocedir a la fase 2 quatre comarques limítrofes amb Lleida per un increment de contagis entre temporers, el vicepresident Pere Aragonès feia una crida a “omplir els carrers” per recuperar l'activitat econòmica i social. A Catalunya, la “nova normalitat” es va dir “la represa”.

La gestió del Govern català per fer front als rebrots, tanmateix, ha llastat les primeres setmanes amb les competències recuperades després del final de l'estat d'alarma: una gestió plena de clarobscurs que ha exacerbat la ja de per si tensa relació entre els socis de l'Executiu català. La crítica per la suposada lentitud del Govern central a prendre decisions li ha tornat com un bumerang a Torra per la reacció a la situació a Lleida i la comarca del Segrià.

Catalunya va ser pionera a l'hora d'introduir l'ús obligatori de la mascareta als espais públics però va tardar dues setmanes a reaccionar al creixement de casos a la zona fronterera amb Osca. El tancament perimetral es va consumar dissabte 4 de juliol, després que la consellera de Salut, Alba Vergés, fes un tour mediàtic el dia abans per dir que aquesta mesura no era sobre la taula, cosa que va provocar que molta gent marxés el cap de setmana. Feia dies que els experts advertien de la pujada de casos.

La situació en aquesta comarca, amb una gran activitat agroindustrial, es va agreujar després de l'aparent falta de previsió per atendre els temporers. A ERC, que també governa la ciutat i la Diputació, asseguren que s'havien preparat fa mesos però que la realitat ha acabat desbordant tota previsió. “Estaríem molt pitjor”, argumenta una font republicana. Els recol·lectors de fruita són un col·lectiu divers amb condicions molt precàries en el qual, per exemple, el rastreig de contactes quan hi ha positius és complex. Molts estan en una situació administrativa irregular i temen pel seu futur si donen les seves dades.

Una de les grans crítiques dels experts, fins i tot d'aquells que Torra tenia com a referència, com l'infectòleg Oriol Mitjà, ha estat el sistema de rastreig de casos positius. Si bé s'estan fent més proves i detectant els casos precoçment, el sector sanitari ha carregat durament contra el Govern per la falta de previsió i mitjans per localitzar els contactes de les persones infectades i aïllar-los.

Les tres baules de la cadena de rastreig van iniciar l’anomenada nova normalitat sota mínims. L'atenció primària, que arrossega una gran pressió assistencial i un dèficit històric de recursos, assumia la detecció precoç dels casos sense reforços. Els serveis de vigilància epidemiològica, que rastregen els contactes dels positius i investiguen l'origen dels brots, fa anys que treballen amb un personal molt just després de successives retallades. L'última peça del dispositiu de control de la pandèmia, que és la gent que s'encarrega del seguiment dels contactes sans perquè compleixin la quarantena, el Govern va optar per externalitzar-la a l'empresa Ferrovial, una decisió molt criticada pel sector sanitari.

La gestió dels brots a Catalunya des del final de l'estat d'alarma ha demostrat que el sistema de control de la pandèmia no estava preparat. L'atenció primària detectava precoçment, però el dispositiu era insuficient per després seguir les cadenes de transmissió i aïllar correctament tots els contactes. El Govern ha admès errors, sobretot en el sistema informàtic encarregat de carregar i compartir la informació entre tots els actors de la cadena de vigilància. El responsable de la unitat de seguiment de la covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, va assumir que l'Executiu va arribar “una mica tard” al rebrot de Lleida i a l'anunci de reforços en el sistema de vigilància. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va afegir a les crítiques i va dir que a l'àrea metropolitana també van arribar “tard”.

Resolucions confuses

La gestió dels rebrots per part del Govern també ha causat queixes entre els alcaldes de 13 municipis metropolitans per la inconcreció en les mesures aplicades per contenir el virus. La primera corona metropolitana està, de facto, en una mena de fase 2, encara que el Govern, instal·lat en la política dels gestos, sempre ha evitat referir-se a les fases perquè són un mecanisme dissenyat pel Govern central que la Generalitat va criticar des del primer dia en considerar que la gent no ho entenia bé. Curiosament, les resolucions del Govern ara també pateixen problemes d'interpretació. L'ordenança aprovada, en molts casos amb una redacció molt genèrica, deixava caps per lligar i els alcaldes van denunciar la “incoherència” d'algunes mesures. Segons Colau, Torra va reconèixer que diversos punts “grinyolaven i calia afinar-los”.

Les reunions per resoldre dubtes, tanmateix, han estat “infructuoses” per als alcaldes. El de Cornellà, Antoni Balmón (PSC), va ser dur: “Quan a l'última fase de la crisi de la pandèmia es va fer una gestió erràtica, és difícil que en dues hores [de reunió] es pugui posar sobre la taula una solució”.