Barcelona prepara el clavegueram per a un augment de les pluges torrencials

El clavegueram d’una ciutat és una infraestructura tan poc sexi a primera vista com apassionant i imprescindible per als seus habitants. A Barcelona, la xarxa suma 1.500 quilòmetres. Amb la mirada posada en el canvi climàtic l’Ajuntament acaba de dissenyar un nou Pla director integral de sanejament que té com a novetat que replanteja la infraestructura partint de la base que les pluges torrencials augmentaran un 17%, amb el risc d’inundacions que tot plegat comportarà per a la ciutat i els seus veïns.

“El circuit pluvial adquirirà un protagonisme notable”, explica el regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia. El pla, a 80 anys vista, es basa en actuacions com l’ampliació de col·lectors a grans artèries de la ciutat, com el Paral·lel, la Diagonal o la rambla de Prim; la renovació de 200 quilòmetres de xarxa nova, la construcció de dipòsits pluvials a la part alta de la ciutat (per reduir la quantitat d’aigua que baixa cap a la ciutat); i l’extensió de paviments drenants, que és permeable i permet que la pluja es coli cap al freàtic sense causar danys.

El pla parteix de les projeccions de canvi climàtic que preveuen un escenari de precipitacions en el qual la quantitat de pluja anual es reduirà, però augmentarà la intensitat i episodis extrems un 17%. El càlcul, que figura en la Declaració d’Emergència Climàtica a partir d’estimacions d’organismes internacionals, segons el Consistori, fa servir el que es coneix com a T10, que mesura la mitjana de precipitació de l’última dècada, amb la previsió 2070-2100.

El pla té com a gran objectiu adaptar-se a les amenaces del canvi climàtic i té en compte sis desafiaments, enumera Badia. Un, l’esmentat model de precipitacions. Dos, integra models hidrològics, d’inundació i marítims. Tres, preveu la captació d’aigua pluvial per evitar que vagi directa al mar i poder depurar-la o reutilitzar-la. Quatre, integra les solucions de drenatge sostenible alternatives a les habituals. Cinc, es converteix en una eina de resiliència urbana i gestió del risc. I sis, analitza el cost-benefici.

El disseny de la futura xarxa es basa en part en un augment de 182 hectàrees de sistemes drenants als carrers. Exemple d’aquests sistemes que, al contrari de l’asfalt, retenen aigua són el parc de Glòries o l’entorn del rehabilitat mercat de Sant Antoni. També hi ha el programa Terrats Verds, per incrementar la vegetació i els horts dalt dels edificis. La previsió és que amb aquests elements es pugui gestionar i retenir el 28% de la pluja anual.

Respecte als dipòsits, que emmagatzemen aigua quan les clavegueres no donen més de si i desguassen lentament passat l’episodi de pluja, la idea és sumar 38 als 12 existents, però que siguin d'una mida menor i ubicar-los a la part alta de la ciutat per doblar-ne la capacitat actual. A més, es preveu la construcció de 15 dipòsits més a la part baixa, per incrementar la capacitat dels dos existents un 20%. En tots dos casos, protegeixen d’inundacions (d’aparcaments, per exemple), redueixen els riscos i eviten que l’aigua s’aboqui directament al mar. La previsió és evitar en un 60% els abocaments al mar.

El pla estima un pressupost de 1.400 milions d’euros en 80 anys. Una xifra astronòmica però que correspon a la despesa anual actual a la xarxa de clavegueres i sanejament. L’anàlisi cost-benefici estima que els danys anuals tangibles per desbordaments del sistema de sanejament i drenatge si no s’actués serien de 100 milions l’any (sumant danys en propietats, en activitat comercial i ambientals). Amb les infraestructures planejades, els costos es reduirien a 20 milions. Amb una fórmula que també té en compte els costos de les inversions i el manteniment, el pla conclou que la despesa anual es reduiria a la meitat, 55 milions d’euros.