L’Acadèmia del Cinema Català anuncia els seus membres d’honor del 2020
Serena Vergano, Teresa Font, Jordi Amorós (Ja), Carlos Benpar, Josep Maria López Llaví i el CineBaix s'incorporaran a la institució el 16 de juliol en un acte al Born CCM
L'Acadèmia del Cinema Català incorporarà el 16 de juliol sis nous membres d'honor: el cineasta i animador Jordi Amorós, el director i productor Carlos Benpar, la muntadora Teresa Font, el periodista i activista cultural Josep Maria López Llaví, l'actriu Serena Vergano i el CineBaix. Des del 2009, aquesta categoria ha distingit una seixantena de professionals de diversos àmbits de la indústria cinematogràfica de Catalunya.
Teresa Font (Gallifa, 1958) ha estat la muntadora de directors com Vicente Aranda, Terry Gilliam o Pedro Almodóvar. Amb el documental Numax presenta... (1980), de Joaquim Jordà, va iniciar una llarga filmografia amb directors de referència com l'esmentat Vicente Aranda (Tiempo de silencio, El Lute (camina o revienta), La pasión turca, Amantes, Carmen o Libertarias), Bigas Luna (Jamón, jamón), Álex de la Iglesia (El día de la bestia, Perdita Durango, Muertos de risa), Terry Gilliam (The man who killed Don Quixote) o Imanol Uribe i Pedro Almodóvar, amb els quals es va endur el Goya per Días contados i Dolor y gloria, respectivament. Més de 40 anys d'experiència professional, prop de 80 films, vuit nominacions als Premis Goya i nombrosos guardons demostren l'extraordinària trajectòria d'aquesta muntadora autodidacta.
El guionista, dibuixant d'humor, cineasta i publicista Jordi Amorós (Barcelona, 1945), conegut pel seu pseudònim Ja, i les seves col·laboracions en les revistes Mata Ratos, Barrabás, El Papus, El Jueves i Mongolia, és un referent de la tira còmica de sàtira política i de l'animació a Catalunya: seus són el primer llargmetratge animat per a adults produït a Espanya, Historias de amor y masacre (1980), i el primer llargmetratge d'animació en català Despertaferro! El crit del foc! (1990). També és l'autor de les sèries Mofli, el último koala (1986), Koki (1997) o Goomer (2000).
Entre els nous membres també hi ha dos referents de l'activisme cinematogràfic i cultural al nostre país: Josep Maria López Llaví i el CineBaix, prepresentat per dos dels seus impulsors, Maria Coscoll i Xavier Bachs. Veïns de Sant Feliu de Llobregat es van unir el 2004 per impedir el tancament del mític Cine Guinart, l'última sala que projectava cinema d'autor i en català a la comarca del Baix Llobregat. Gràcies a aquesta empenta, l'any següent tornava a obrir les portes amb el nom de CineBaix i la gestió d'una associació i una xarxa de voluntaris. Durant 15 anys aquesta entitat s'ha mantingut sempre fidel a la seva tasca a favor del cinema català i europeu.
El periodista Josep Maria López Llaví (Barcelona, 1941) ha tingut una intensa trajectòria en el camp polític i en defensa de la cultura i la llengua catalanes, combinada amb la seva activitat en l'àmbit del cinema. Ha estat crític i comentarista cinematogràfic a Serra d’Or, Destino, Avui, El Temps i Diari d’Andorra, president de la Federació Catalana de Cineclubs i membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua, on ha treballat per promoure el català al cinema i com a eina de cohesió social.
La musa de l’Escola de Barcelona
L'actriu Serena Vergano (Milà, 1943) va treballar en mitja dotzena de films a Itàlia abans de viatjar a Barcelona el 1962 per rodar El conde Sandorf (1963) i establir vincles amb els cineastes de l'Escola de Barcelona, com Joaquim Jordà, Vicente Aranda, José María Nunes, Jordi Grau, Pere Portabella, Jaime Camino, Román Gubern o Ricardo Bofill. Vergano protagonitzaria el 1967 la pel·lícula fundacional d'aquest movimiento, Dante no es únicamente severo, de Jacinto Esteva i Joaquim Jordà, i també faria carrera a Madrid. La vam poder veure a finals de l'any passat al Teatre Akadèmia de Barcelona recordant la seva carrera artística en el monòleg Lèxic familiar, dirigit per Guido Torlonia i escrit per ella mateixa basant-se en versos i textos de Pier Paolo Pasolini, Carles Santos, Paolo Conte, Marguerite Duras o la mateixa Natalia Ginzburg, agafant el títol de l'obra d'aquesta última escriptora italiana.
Carlos Benpar (Barcelona, 1947), director, guionista i productor de cine, ha fet 14 llargmetratges, i té dos premis Goya al millor documental i dos Premis Barcelona de Cinema per Cineastas contra magnates (2006) i Cineastas en acción (2007), assajos en defensa dels drets morals dels directors davant de les manipulacions que pateixen les seves pel·lícules. Impulsor en els seus inicis del Cine Club Montseny, punt de referència entre cinèfils de la ciutat, va presentar el 1973 al Festival de Locarno el seu primer llargmetratge, Soplo de esplendor. Amb el seu últim documental, Cançons d’amor i d’anarquia (2014), rememora els fets més rellevants de la causa anarquista.
L'acte de nomenament dels membres d'honor el 16 de juliol es farà a El Born Centre de Cultura i Memòria, a les 19.00, conduït per l'actriu Aina Clotet, i tindrà uns glossadors vinculats professionalment o personalment als protagonistes de l'acte: Vicent Sanchis, Sílvia Marsó, Jaume Martí, Rosa Maria Ferrer, Colita i Joan Dausà.
