Jordi Cruz, el xef perepunyetes

Jordi Cruz es defineix com un paio normal, molt pencaire i exigent, que tendeix a simplificar les coses i a confiar en el seu equip, ja sigui el del programa MasterChef o el de la cuina de l’Àbac, i que d’aquí li ve l’èxit. Però alguna cosa de bon producte deu amagar veient la seva meteòrica carrera de cuiner: va aconseguir la seva primera estrella Michelin amb 24 anys, i amb els 42 acabats de fer dirigeix el tres estrelles Àbac, i és el jutge més estimat i odiat del concurs d’èxit de cuina de TVE. Amb fama de malcarat per la seva exigència amb els concursants, va mostrar el seu costat més terrenal a Instagram durant el confinament, cuinant descalç a casa. Quan no era als fogons, feia esport, jugava amb els seus quatre gats i passava el temps amb la família i la seva parella, Rebecca Lima.

Sent el petit de sis germans i amb poques ganes d'estudiar, Cruz (Manresa, 1978) va començar a treballar de molt jove i des del principi en l'hostaleria. Va començar a la sala d'un restaurant, però de seguida es va voler ficar a la cuina. Als 16 anys ja se sabia moure entre els fogons i als 18 ja era cap de cuina. Va aconseguir una estrella Michelin per al restaurant Estany Clar, a Berga, i una altra per al restaurant L’Angle, de l'hotel Món Sant Benet. I el 2010 va entrar a l'Àbac, que ha portat al triestrellat, un títol del qual poden presumir només 11 restaurants espanyols.

Les seves intervencions a MasterChef, que acaba aquest dilluns la vuitena edició, generen tota mena de passions, i ell s'esforça a defensar-se. Entre Pepe Rodríguez, que és qui fa el paper de bo, i Samantha Vallejo-Nágera, que és la que més alça la veu, a Cruz li ha tocat el paper de jutge exigent, que és el mateix que juga a la seva cuina, tot i que amb menys espectacle. “El meu mèrit és ser perepunyetes, tenaç, treballador”, diu, mentre argumenta que “per fer una gran cosa sent una formigueta has de pencar molt”.

Entre el plató i la cuina, el seu lloc natural és entre els fogons. De fet, no dubta a admetre que si ha arribat a MasterChef és pel seu ofici, el de cuiner, que fa 28 anys que exerceix amb passió. Encara que pugui semblar que sempre surt a la tele, és taxatiu a l'hora de negar-ho, assegura que ell sempre és al restaurant i es clava unes pallisses d'avió quan està rodant per anar a gravar a Madrid al matí i tornar a Barcelona al migdia.

Arran de la seva popularitat, l'interès per la seva vida privada ha crescut i per això va causar un gran enrenou que aparegués la seva parella, Rebecca Lima, en un programa. Diu que no amaga la seva vida privada, però que creu que a ningú li interessa perquè és molt normal. “Va aparèixer la meva nòvia a la tele perquè el programa volia fer una sorpresa, doncs jo encantat i feliç, i res més”, diu, mentre reconeix que li fa certa vergonya perquè és una persona tímida. Tot i així, gairebé tota la seva família, des de la mare a les germanes o el germà, ha anat passant pel plató. “Per exemple, que vingui el meu germà em diverteix perquè ell és tímid i així li faig la punyeta”, confessa amb la mala llet afectuosa que dona la fraternitat.

Amb David Muñoz, de Diverxo, pertany a una nova generació de xefs que han deixat enrere la imatge del cuiner amb panxeta. Segons ell, el canvi físic va començar el 2014 amb el repte de la revista Men’s Health, de la qual va ser portada mostrant un cos en plena forma pel qual es va entrenar molt i va canviar la manera d'alimentar-se. “Em van ensenyar a menjar de manera equilibrada, no a fer dieta”, reconeix. Uns hàbits que ja té incorporats i li permeten seguir en forma, entrenant-se dos o tres dies a la setmana, tot i que reconeix que amb el confinament ha guanyat un parell de quilos.

Les dues primeres setmanes del tancament a casa les va passar fatal, enfilant-se per les parets. Després de vuit anys sense agafar-se ni dos dies de descans, assegura que el seu cos no entenia res i li va fer pagar la frenada. “Els primers dies em trobava malament, pensava que tenia el virus”, admet. Però després va aconseguir relaxar-se i li va servir de diversió cuinar per Instagram, com van fer molts altres xefs, i compartir les seves receptes casolanes. El vam veure amb els peus descalços, que és com va per casa, i quan no cuinava, feia esport, jugava amb els seus quatre gats i estava amb la família. “El confinament m'ha servit per adonar-me que m'he de cuidar”, resumeix.

Però la vida s'està normalitzant i ja ha tornat a gravar nous programes, a més d'obrir les portes de l'Àbac el 3 de juliol. Ha aconseguit mantenir tot l'equip i els clients es trobaran amb el restaurant al mateix lloc on el van deixar. Evidentment, s'aplicaran molts més protocols de distanciament i higiene, però no canviarà gaire cosa més. Els 50 comensals que atenen per servei es trobaran amb un únic menú adaptat a l'estació d'estiu. Serà un punt d'inflexió. “Teníem dos menús perquè teníem por”. El nou menú sintetitzarà els d'abans: avantguarda i tradició. Els altres dos restaurants del grup, Angle i Ten’s, no obriran encara. Per a l'hostaleria és un moment molt complicat i aquest any el dona per perdut. “Esperem que es quedi a zero”, pronostica.