La contaminació a Barcelona torna als límits que afecten la salut

No estem tan malament, però anem pel camí d'estar-ho. La contaminació al centre de Barcelona per diòxid de nitrogen, la principal causa de la qual és el trànsit, no ha arribat als nivells prepandèmia però va superar la setmana passada els límits que marca l'Organització Mundial de la Salut (OMS), 40 micrograms per metre cúbic. Aquesta setmana no s'ha arribat al nivell, pel vent de dijous i divendres. Les xifres es produeixen quan la ciutat està tot just al 64% dels quilòmetres globals que es recorrien sumant tots els mitjans de transport. I no hi ha creuers, ni avions, ni turistes, ni la flota de taxis sencera.

Mentrestant, el trànsit augmenta setmana a setmana: dins de la ciutat ja s'havia recuperat la setmana passada un 86%, les últimes dades disponibles. I el transport públic no arriba en conjunt a la meitat d'usuaris. Metro i busos, ni al 40%.

Des del web Contaminació Barcelona, Miquel Ortega assenyala com a qüestió “preocupant” que la ciutat recuperi tan ràpidament el trànsit quan som lluny dels desplaçaments habituals. La dada del 64% de mobilitat (amb cotxe, moto, transport públic, bicicleta o a peu) respecte a la mobilitat és del Ministeri de Transport obtinguda a partir dels telèfons mòbils. “No hi ha escoles i molta gent teletreballa”, apunta Ortega, “i en canvi el trànsit s'apropa a l'habitual”. L'expert assenyala la necessitat de “recuperar la confiança en el transport públic si volem evitar un repunt en la contaminació”, fins i tot més enllà dels nivells precovid.

L'increment del trànsit i la lenta recuperació del metro i el bus preocupen l'Ajuntament. El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, cita les millores a l'espai públic, als carrils busos i carrils bici per facilitar desplaçaments a peu i “ser més competitius”. Però reconeix el “creixement molt ràpid de la contaminació al juny”, tot i que matisa que “la corba s'ha alentit, encara que es recuperi la mobilitat privada, i en caure a l'estiu no pujarà tant”. Admet, malgrat tot, que “és possible que a la tardor s'arribi als nivells precovid”, per la qual cosa defensa la reactivació de la zona de baixes emissions (ZBE, amb multes a cotxes i motos) a partir del 15 de setembre. El veto, no obstant això, no afectarà els vehicles comercials, els que tenen les flotes més velles i contaminants. En qualsevol cas, Badia insisteix que amb la ZBE no n'hi haurà prou: “Una de les qüestions que hem après durant la crisi de la covid és que la qualitat de l'aire requereix un 30% de reducció del trànsit”.

El portaveu de la plataforma Eixample Respira, Guille López, recorda que en els “dies d'anticicló en les últimes setmanes els nivells de contaminació han estat precovid. La nova normalitat és la vella” i vaticina que “la pol·lució, com el soroll, seguirà sent la mateixa”.

María García, d'Ecologistes en Acció, creu que “s'ha desaprofitat el moment en què la ciutat estava buida per aplicar canvis”. Sobre les mesures adoptades pel govern d'Ada Colau troba a faltar “actuacions de reducció del trànsit més potents i a escala de ciutat i no pegats desconnectats, a més de polítiques potents de suport al transport públic”. “Ja no es tracta de reclamar ambició als governants, estem parlant de responsabilitat”, assenyala.

El catedràtic d'Enginyeria Ambiental de la UPC José María Baldasano creu que “Barcelona necessita reduir els cotxes i que siguin més nets, potenciar el transport, la bicicleta i el patinet”, però creu que “el cotxe hi serà, ha estat el carruatge de totes les èpoques”. Qualifica la ZBE de “tímida: es desprestigiarà perquè tindrà poc efecte”. “Hi ha un joc d'interessos que perjudica la salut”, lamenta, i adverteix el gremi del motor que “som al segle XXI, respirar és un dret”. “Oi que ningú admet beure aigua contaminada?”, llança.

Crítiques a les ajudes a la indústria de l’automòbil

Les entitats que vetllen per la qualitat de l'aire rebutgen les ajudes anunciades per a la indústria de l'automòbil. A Guille López, d'Eixample Respira, el preocupa “perquè encara que s'encaminen a l'electrificació, apunten a un model de mobilitat que aposta pel vehicle privat”. Més crítica es mostra María García, membre d'Ecologistes en Acció. Creu que “involucionarem” si les mesures que es prenen per part de les administracions inclouen plans renove per fomentar la compra de vehicles el que va aprovar ahir el Govern espanyol. García rebutja destinar fons públics a la indústria del motor per salvar llocs de treball: “És un error pensar que l'ocupació en el sector té futur. Si volem fer un green deal hem de donar suport al transport públic, que crea ocupació local, no deslocalitzable i és un dret de tothom”, afirma i cita dades, sense concretar la font, que asseguren que a Espanya genera més llocs de treball el transport públic urbà que no pas la indústria de l'automòbil.