Jaime Beriestain: “M’agradaria dissenyar la Moncloa. No té gust, no té ànima, no té caliu”

El 20 d'abril, l'interiorista Jaime Beriestain (Santiago de Xile, 1969) anunciava a través d'Instagram el tancament imminent del seu cafè i concept store al carrer de Pau Claris de Barcelona. A la xarxa social se sincerava sobre la profunda tristesa que implicava la desaparició d'aquest punt de trobada emblemàtic de la capital catalana, després de set anys d'esforços per mantenir-lo a flotació. "Soc d'aquestes persones que quan una recepta no va bé, la repeteix i la repeteix fins que surt. D'aquesta mateixa manera, he procurat portar aquest negoci durant tots aquests anys de la millor manera possible. He intentat aixecar-lo, canviar-lo i animar-lo portant coses boniques a la botiga, noves receptes, preparant cursos de cuina, tallers… Una diversitat de coses per aconseguir que aquest negoci funcionés i pogués tirar endavant".

Grans esforços que no han evitat que hagi acabat abaixant la persiana: després de viure el seu moment més difícil el 2017 amb la caiguda del 40% de les vendes, el tancament definitiu ha estat inevitable. Però aquest interiorista xilè establert a Barcelona des de principis del nou mil·lenni, demostra un ferm optimisme i no es deixa "vèncer fàcilment per les adversitats". La vida continua, igual que els diversos projectes que assumeix cada any al capdavant de Jaime Beriestain Studio des del 2002.

Al seu extens portafolis de residències particulars, restaurants i hotels repartits pel món (Hotel The One a Lisboa, Philosophia Book Café de Barcelona o el nou rostre de la Torre Glòries, antiga torre Agbar, entre d'altres), s'hi suma ara l'interiorisme del segon hotel que la cadena Radisson Blu obre al Marroc. Situat a Casablanca, al distingit barri del Boulevard Mohamed V que custodia edificis art décó i l'antiga Medina, aquest monumental edifici de 120 habitacions neix amb la premissa d'integrar el costat més contemporani del país i bolcar-se al seu torn en la creativitat local i en la tradició de la seva artesania.

Per dissenyar l'interior, Beriestain ha ideat una paleta neutra de grisos que doni "una afable sensació de retir". Sobre aquesta, s'assentarien els colors caleidoscòpics de l'obra de Mohamed Melehi i la pinzellada de talents emergents en l'art marroquí. Un hotel a manera de galeria d'art amb gerros-escultura de la dissenyadora francesa Corinne Bensimon produïts per artesans locals, i la llum baidaní com a protagonista constant del projecte.

La ciutat de Casablanca es manifesta en una gran quantitat d'elements formals per tot l'edifici. Les gelosies irregulars fetes amb llautó tubular que fan de murs de separació, els paravents de mirall envellit amb aplics d'alabastre o l'ús de tadelakt, una mena de calç, en el revestiment de les parets, en són alguns exemples. No hi falten detalls purament contemporanis; és el cas del marbre Calacatta que compon els pilars o els panells retroil·luminats de Honey Onyx, que fan de mostradors a la recepció de l'hotel.

La seva selecta llista de mobiliari en habitacions i zones comunes es nodreix d'icones contemporànies, com la butaca Caratos de B&B Italia del vestíbul, el sofà biplaça Da Vinci de Torre 1961 i el tamboret Aleta de la firma Viccarbe per a la zona del bar. El resultat és un espai que fusiona el disseny actual amb la tradició i que Federico J. González Tejera, CEO i president de Radisson Hotel Group, afirma que reflecteix l'essència del grup hoteler: "Per a nosaltres l'hospitalitat és la prioritat, però dins del nostre ADN també hi ha el disseny. Un segell que ha marcat la nostra companyia des que vam inaugurar, el 1960, el primer hotel de disseny del món a Copenhaguen. El bon interiorisme ens diferencia".

Jaime Beriestain Studio signa, a més, algunes de les peces clau del mobiliari, com les bancades i les taules de marbre Marquina del restaurant. El dibuix de les catifes, produïdes per Cotlin, que descansen a les estances privades també porten el seu segell. Per a les parets, Beriestain s'ha decantat pel model Vinyl Stingray Grey Gull de Phillip Jeffries, la firma de papers pintats de luxe que del dissenyador americà.

P. Aquest és el primer projecte seu que es coneix després de comunicar el tancament definitiu del Jaime Beriestain Café a Barcelona. És una víctima de la crisi de la covid-19?

R. El tancament pel coronavirus ha estat la gota que ha fet vessar el got. Els problemes van començar l'octubre del 2017, amb la declaració d'independència a Catalunya. El meu negoci es va veure terriblement afectat. Des del referèndum les vendes van caure un 40%. Els turistes no venien i els habitants de la ciutat moltes vegades no podien accedir a la botiga perquè els carrers estaven tallats. Quan semblava que ens estàvem recuperant, una cosa que va costar més de dos anys, llavors va arribar la pandèmia i ha estat insostenible.

“Els problemes van començar amb la declaració d'independència a Catalunya. Les vendes van caure un 40%. Els turistes no venien i els veïns moltes vegades no podien accedir a la botiga perquè els carrers estaven tallats”

P. Com afecten les mesures de distanciament social que s'han d'adoptar arran de la pandèmia en el concepte d'interiorisme d'un hotel o un restaurant?

R. Ja estem dissenyant projectes amb els nous criteris d'higiene que s'han imposat, en què el manteniment ha de ser fàcil i s'ha de fomentar tot el que sigui touchless (poder fer gestions sense que calgui tocar superfícies). El nou client postcovid estarà molt atent a la seguretat que oferiran els nous establiments i això ha de ser una prioritat.

P. El 2010 va engegar el shoowroom amb una selecció de mobles restaurats de mitjans del segle XX, llibres i altres objectes decoratius que donarien lloc a la concept store que acompanyava el cafè. Què en farà, de tot això?

R. He fet un traspàs amb tot el contingut i ara està en unes altres mans en forma d'outlet de liquidació. Però no ho gestionem nosaltres.

P. Sempre ha dit que va descobrir la seva passió per l'interiorisme de seguida, però sabria dir-nos quin és el primer record que té associat a la decoració?

“Els mobles de mitjans del segle XX i els objectes de la botiga els he traspassat amb l'espai. El nou propietari els té en liquidació”

R. De petit jugava a transformar l'espai, sense saber encara que m'hi dedicaria. Volia canviar casa meva, no m'agradaven els llocs on vivia. Llavors m'imaginava a través dels llibres, especialment de la literatura del segle XIX, perquè és molt descriptiva, com havien de ser els espais… M'adormia pensant "què puc fer per canviar aquesta habitació?, i si moc la taula o canvio la prestatgeria?". Al final, descobreixes que la decoració i l'interiorisme són això, tenir la capacitat d'imaginar-te els espais tridimensionalment tan bon punt hi entres i veure'ls d'una altra manera. Si pots fer això, seràs un gran dissenyador.

P. Després d'una dècada en actiu a Santiago de Xile, la seva ciutat natal, va decidir anar a viure a Barcelona. Per què?

R. Vaig venir aquí l'any 2000 per estudiar disseny a la BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona). Quan vaig acabar el curs, vaig participar en un concurs per al disseny de l'hotel Hilton de Barcelona i aquesta experiència em va motivar per obrir el meu propi estudi el 2002 i quedar-me a la ciutat. Des de llavors, he signat molts treballs d'interiorisme i hem crescut com a estudi, la qual cosa ens permet estar treballant en diversos projectes d'àmbit internacional a ciutats com Roma, Viena o Santiago de Xile. Paral·lelament, hem continuat treballant en territori nacional, sobretot a Barcelona i a Madrid.

P. La versatilitat i l'eclecticisme són dos trets d'identitat del seu treball. Tot i així, sent predilecció per algun període decoratiu?

R. M'encanta l'arquitectura clàssica, però això no vol dir que vulgui posar columnes en un espai dissenyat per mi. Els anys quaranta, des del punt de vista arquitectònic, i els cinquanta pel que fa al disseny, amb l'estil midcentury, van aportar tantes coses noves que gràcies a això avui som on som. Per això, sempre mirem aquestes èpoques.

P. Què no veurem mai en un disseny de Jaime Beriestain?

R. El kitsch. Jo no soc gens així i crec que, tot i que respecti molt aquest moviment, probablement no utilitzaria mai aquest estil en els meus projectes. M'encanta l'elegància de qualsevol tipus, ja sigui barrejant un estil esport o sent molt sofisticat i elegant alhora. Però el kitsch mai serà elegant.

P. Ha dissenyat una gran quantitat d'hotels i residències privades, però si ha d'imaginar-se un projecte completament diferent, amb què li agradaria atrevir-se?

“De petit volia canviar casa meva, no m'agradaven els llocs on vivia. M'adormia pensant ‘i si moc la taula?”

R. La Moncloa. Crec que realment li fa falta un canvi d'estil contemporani. Una mica més adequat per al país, perquè ens representi a tots. No té gust, no té ànima, no té caliu.

P. En el procés creatiu, com canalitza les necessitats i els gustos del client cap al seu propi estil?

R. La meva carrera i els meus dissenys tendeixen sempre a la calidesa de l'espai com a fil conductor. Són llocs per viure-hi, llocs on la gent vol estar. Cadascun és diferent perquè els fem per a un client en particular. No faig el que m'agrada a mi, sinó que ideo per als altres. Soc un professional a qui li agrada escoltar el seu client perquè a través de la seva manera de viure aconsegueixo entendre'l. Aquí és on començo a posar el meu segell en una identitat aliena. L'estil de l'estudi es basa en la manera de crear i desenvolupar els projectes, pensant en els clients i no en la satisfacció d'egos.

“No hi haurà mai elements kitsch en un projecte meu. M'encanta l'elegància de qualsevol tipus, ja sigui barrejant un estil esport amb alguna cosa més sofisticad. Però el kitsch mai serà elegant”

P. Com és un client exemplar?

R. El que és un llibre obert i ens aporta molts detalls. El més complex d'un client, i de qualsevol projecte en general, és que no sàpiga comunicar o expressar el que vol i sent. Aquesta incapacitat per a la comunicació és molt difícil, perquè al final no som mags, no tenim una bola màgica que ens permeti endevinar les seves preferències. A mi m'interessa saber-ho tot del client. Com viu, quines són les coses que més li agraden. Si el projecte és una casa vull assabentar-me de si rep gent o no, de si té molta roba, si la plega o si penja les camises. Farem un treball per a ell i s'ha d'obrir.

P. De què creu que peca la professió avui dia?

R. De poca originalitat. Tot s'assembla. I crec que és perquè hi ha massa informació. El més difícil en aquesta professió és tenir una veu pròpia i fer les coses diferents sent el que t'agrada.

P. Ha vist disminuïda la seva llibertat creativa al capdavant d'un gran projecte, com pot ser un hotel?

R. Sempre hi ha restriccions quan es treballa per a un lloc comercial, sobretot pel que fa a normatives de seguretat o de durabilitat. Això fa que tot sigui més complex, però no a costa de la meva llibertat creativa. Simplement cal saber adaptar-se.

P. En quins projectes es troba immers ara mateix?

R. Actualment el meu estudi està dissenyant un hotel de quatre estrelles a Roma, un de cinc estrelles a Viena i un altre de molt interessant a Marbella. Pel costat privat, tenim una gran casa a Xile per a un col·leccionista d'art i hem engegat un grup d'edificis residencials a Moscou, amb un client que ha apostat per una manera més europea i exquisida d'entendre els acabats, els materials i els colors.

P. De quina manera ha influït l'entorn del nou Radisson Blu a Casablanca en el disseny dels seus interiors?

R. L'hotel es troba en un enclavament idoni, envoltat d'edificis art décó. Quan vam plantejar el projecte, la meva idea central era traslladar aquest estil dels anys trenta a un de més contemporani. Per a les zones comunes i les habitacions, m'he decantat per colors clars i un toc en metall daurat, tan característic d'aquesta època. He tingut molt en compte el gran nombre de zones comunes que té l'edifici, com un vestíbul de grans dimensions, l'spa, la terrassa, dos restaurants, les sales de reunions… Per això he intentat que fos el més càlid i confortable possible. El resultat és un hotel boutique internacional, d'estil sofisticat i atemporal.

P. El Marroc experimenta una doble cara en qüestió d'allotjament. D'una banda, els models més tradicionals com els riads; de l'altra, els country clubs als afores de les grans urbs. On situaria el Radisson Blu?

R. Casablanca és una ciutat enfocada al negoci i no tan turística com la seva veïna Marràqueix. El client no volia que el seu hotel fos com els altres de la ciutat, d'una clara temàtica marroquina i únicament per a turistes. Buscaven una cosa molt diferent, un hotel internacional per a un públic marroquí que visiti la ciutat, ja sigui per oci o per negocis, afegint un toc local per a la clientela internacional. En aquesta ciutat s'hi trobava a faltar un hotel contemporani, i per això vaig voler aportar una visió més europea i sofisticada.

P. I, no obstant això, en el projecte no hi falten ceràmiques i gerros de fang de terrissaires locals, gelosies artesanals o fins i tot l'ús de la calç a les parets.

R. Cada dia resulta més essencial l'ús de materials nobles i naturals. Per a mi, la calidesa i l'envelliment lògic del material enriqueixen tot el projecte. El recobriment de les parets s'ha fet amb una tècnica que es diu tadelakt, una mena de revestiment obtingut a partir de la calç que es fa servir des de fa segles al Marroc. No només aporta una estètica concreta de gran personalitat als espais, també és un element durador i resistent malgrat el seu tacte suau.

P. I si a la calç s'hi suma la lluminositat característica de Casablanca, l'interiorisme no abandona cert regust local. El joc de les llums s'ha traslladat també a la decoració?

R. En països com el Marroc, la llum és essencial. He intentat treballar amb la mateixa metodologia amb què ells tracten la llum, ja sigui a través de gelosies o, per exemple, de llums que provenen d'una zona posterior i generen aquest efecte de llum i ombra. En aquest projecte, hem lluitat per convèncer el client sobre la necessitat que hi hagués un vestíbul precedit d'un gran espai per a la recepció i l'àrea del bar. No podem estar més satisfets amb el resultat.

La doble altura, tant a la façana com a la part posterior, genera una sensació als hostes de ser en un espai totalment obert, sense barreres visuals des del carrer. A través dels grans finestrals que coronen l'espai entra tota aquesta llum tan característica de la ciutat de Casablanca.

P. Com es trien els artistes i les peces per a un hotel que és, al seu torn, una galeria?

R. D'una banda, hem apostat per Mohamed Melehi, que és una de les grans figures de l'art marroquí reconegut internacionalment, amb un estil que simbolitza la unió de la Bauhaus amb l'art islàmic. Les seves obres s'exhibeixen a les zones comunes; són plenes de color i aconsegueixen canviar del tot l'atmosfera de l'espai.

Però, a més, m'encanta apostar per l'art emergent que desenvolupen els joves de les ciutats on treballo. Per a les habitacions, els propietaris van convocar un concurs en una escola d'art propera. Es va proposar una temàtica als alumnes d'últim any i ells van desenvolupar la seva proposta. Les obres dels artistes guanyadors del concurs s'han penjat a les parets de les estances privades.

P. Entre els seus plans de futur hi ha el d'obrir un nou espai propi?

R. Des que vaig obrir el meu despatx a Barcelona ja fa més de 20 anys hem estat al capdavant de diversos encàrrecs d'àmbit nacional i internacional. El meu estudi em necessita avui més que mai. A més, aquests anys he deixat de banda la meva vida personal per això. Ara penso donar-me el temps que necessito per ser feliç.