Ona Llibres obre amb 1.000 metres quadrats i 50.000 volums en ple centre de Barcelona

Mil metres quadrats en dues plantes i una oferta de més de 50.000 volums, tots en català. Són les espectaculars xifres amb les quals Barcelona va estrenar dilluns, en l'àmbit cultural, el canvi a la fase 1 del desconfinament pel coronavirus a través de l'obertura d'Ona Llibres, uns números que la converteixen en una de les llibreries independents més grans de tot Catalunya i en una de les tres referències del particular clúster que, des de la seva ubicació a Pau Claris, 94, conforma en aquest carrer amb les carismàtiques Documenta (al número 144) i Laie (al 85).

“Va ser pur atzar, però és bo que estiguem agrupades perquè aquesta tendència ja es dona en altres sectors comercials i els clients d'un portaran altres clients”, sosté l'empresari i periodista Tatxo Benet, soci fundador amb Jaume Roures de la productora Mediapro i propietari d'una llibreria que, si bé per la pandèmia mantindrà només un 30% de les instal·lacions obertes, debuta amb molt de cos: multiplica gairebé per quatre les xifres de les seves veïnes (Documenta té 250 metres quadrats, amb 17.000 volums i Laie, amb 300, en suma 28.000), supera també la notable La Central del Raval (850, encara que 80.000 exemplars) i s'alterna amb la gegantina botiga de la cadena Casa del Llibre a Rambla de Catalunya (1.500, 60.000 volums).

L'especialització en llibres només en català d'Ona Llibres (el seu lema, estampat en bosses i pòsters, és “Una llengua. Mil lectures”) fa pressuposar poc canibalisme entre veïns; una aposta, la de l'idioma, que Benet, que ha invertit entre 1,5 i dos milions d'euros en la iniciativa, no considera arriscada, tot i que només un de cada quatre exemplars que es venen avui a Catalunya és en català (26,5%). “Igual que hi ha llibreries especialitzades en anglès o en viatges, aquesta ho és en català; si algú busca un llibre en català, on segur que el trobarà és aquí”, afirma el promotor, confiat que és un bon moment de les lletres catalanes (“la literatura contemporània dels nous autors s'està venent bé”) i a captar un client d'“entre 30 i 50 anys, atent també a la literatura infantil i juvenil per raons òbvies, si bé esperem captar un públic més ampli atret per les activitats que farem en aquest espai singular”.

A aquest primer perfil ja responien ahir dilluns els primers clients i curiosos que van anar a l'establiment, que, tot i que encara hi faltaven alguns cartells i hi havia prestatges encara sense omplir, ja donava senyals de la seva idiosincràsia: a més de les novetats de rigor, hi havia una quantitat generosa de títols antics d'autors, o exemplars diferents de les mateixes col·leccions, com de la Biblioteca A tot vent de Proa; la veterana Episodis de la Història, de Rafael Dalmau, o la Biblioteca Abad Oliva, de l'Abadia de Montserrat, a més de la canònica Bernat Metge; també s'hi ofereix una nombrosa representació de la narrativa d'editorials com Angle o Edicions de 1984, casos en què el nom del segell marcava la secció en una àrea d'un gris neutre, puntuada amb obres d'art propietat de Benet. Entre aquestes, una litografia de Damien Hirst, una escultura representant una enciclopèdia (amb un exemplar trencat) de Louis Gréaud, o una retorçada i arrodonida peça de Guillermo Basagoiti.

Ja en una segona planta, dos àmbits exposen llibres d'art i de bibliòfil, així com primeres edicions (d'exemplars de Folch i Torres de la Biblioteca a l'Ulisses de Joyce en l'elogiada traducció de Joaquim Mallafré), tot a la venda. No ho estaran, en principi, les col·leccions, pràcticament íntegres, de les Millors Obres de la Literatura Catalana i de la Literatura Universal, que reposen al que s'ha batejat com a Bookeria: un espai polivalent (amb un escenari, taules i cadires i àrea d'activitats, ara tancats) on es podran consultar uns 15.000 llibres de segona mà mentre es pren alguna consumició. Als antípodes, una acolorida àrea d'infantil i una altra de juvenil, amb projeccions. Tot el disseny ha anat a càrrec de Mediapro Exhibitions, que ha intervingut a la Sala del Univers de CosmoCaixa o als espais interactius de la Casa Vicens de Gaudí.

Benet assegura que tindrà paciència perquè la llibreria, que dona feina a 20 persones, consolidi el seu model. “No espero un retorn del capital invertit, em sento ja orgullós d'haver donat aquesta infraestructura cultural a Barcelona i a Catalunya, però el negoci haurà de ser rendible”, assegura qui es declara lector des que va arribar de la seva Lleida natal a Barcelona i adquiria llibres, després de sortir de la redacció on treballava als anys vuitanta, a la històrica llibreria Ona de la Gran Via, 654. Fundada el 1962 per empresaris i activistes catalanistes (Josep Espar Ticó, Jordi Úbeda i Ermengol Passola), que la van concebre per assentar i donar visibilitat a l'edició en català, era l'aparador de la distribuïdora Arc de Berà. El sonor enfonsament d'aquesta empresa el 2010 va arrossegar la botiga, que va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi. Montserrat Úbeda, filla d'un dels fundadors, va obrir una altra Ona a Gràcia el 2013, que encara es manté. Ella és també la directora del nou espai.

Un Amazon a la catalana

D'aquell esperit Benet en manté dues coses. D'una banda, la venda de cedés de música catalana a la botiga, igual que l'Ona primigènia oferia els productes de la discogràfica Edigsa, també creada per alguns d'aquells socis. De l'altra, la funció de distribuïdora de llibres en català, tot i que ara sota el format de la venda en línia de la llibreria (Onallibres.cat), que arrencarà d'aquí a “uns 15 dies” i que Benet vol convertir en “l'Amazon dels llibres en català; trobar-los a la xarxa és gairebé impossible; tots els que no es trobin descatalogats seran aquí i els podrem fer arribar a qualsevol lloc del món perquè també disposarem dels mitjans adequats”, assegura.