El pessimisme s’escampa entre els festivals musicals d’estiu

L'activitat musical d'estiu a Catalunya penja d'un fil. Tots els festivals mantenen les dates i les programacions, no n'hi ha cap que hagi cancel·lat oficialment però ningú confia que es puguin arribar a fer. El pessimisme és una constant i tots els ulls estan posats en el Consell de Ministres de dimarts, en el qual es preveia que es dictessin normes sobre aquest tema però que, segons informacions oficials del cap de setmana, no estaran a punt fins al maig. És a dir, una setmana més d'incertesa per alimentar el pessimisme.

"Estem pendents de saber fins quan no podem fer res", explica Tito Ramoneda, director de The Project, responsable del festival de la Porta Ferrada i d'algunes actuacions al Grec de Barcelona. "Tot està en suspens, ningú ens ha comunicat oficialment que no es podran fer concerts ni festivals. Necessitem saber-ho per prendre mesures definitives i el Govern està trigant massa".

Una cancel·lació en les circumstàncies actuals significa que el programador assumeix tots els costos derivats en no tractar-se de causes de força major, a diferència del que passaria si existís una normativa oficial sobre aquest tema. Tampoc les assegurances cobreixen aquest tipus de cancel·lacions. A gairebé tots els països europeus ja s'ha anul·lat l'activitat musical per a l'estiu. “La incertesa és el pitjor de tot”, confirma Martín Pérez, director de Concert Studio i responsable dels festivals Jardins de Pedrables i Cambrils. “Des de mitjans de març no hem fet res més que prendre mesures, però necessitem que el Ministeri digui alguna cosa, blanc o negre, però alguna cosa. Ara no podem decidir res perquè desconeixem les alternatives”. Pérez coincideix amb Ramoneda en els problemes que comportaria una cancel·lació unilateral. “Els artistes també estan esperant a veure les directrius del Govern, tot i que molts artistes internacionals, si els han cancel·lat a la resta d'Europa, no vindran només per nosaltres”.

Juli Guiu, director de Clipper's, organitzadors del Festival de Cap Roig, incideix en la mateixa idea: "Necessitem saber què podem fer i com ho podem fer i, a partir d'aquí, ja veurem si el festival és viable o no. Tenim un pla B i un C amb aforaments de 1.000 o 1.500 localitats i si es pot fer i els artistes s'hi adapten seguirem endavant". Mentrestant només cal esperar. "El Govern no s'adona que, com més triga, més ens està afectant econòmicament als promotors", continua Guiu. "No ens consideren com a indústria i ens van deixant de banda. I som una indústria, com el qui fa claus i cargols".

Patricia Gabeiras, portaveu de l'Associació de Festivals de Música (FMA), es va reunir dilluns al matí amb el secretari general de Consum. "N'hem sortit satisfets perquè han entès el problema. Els hem explicat com han actuat en altres països de la Comunitat Europea i han vist que cal prendre mesures similars. Treballarem amb ells, presentarem propostes i veurem el que pot ser factible i el que no". Gabeiras confia a obtenir resultats per al Consell de Ministres del 5 de maig.

Un altre problema de les cancel·lacions és la devolució de l'import de les entrades. "Caldrà que el Govern doni prou marge de temps per fer-ho, en cas contrari serà impossible per a molts assumir el cost econòmic. Els diners ingressats ja estan invertits en la programació del 2021", explica Pérez, que pensa oferir un abonament bescanviable per un altre concert durant la temporada vinent i si al final d'aquesta no s'ha utilitzat, la devolució de l'import. Una possibilitat que també defensa Gabeiras.

Solidaritat dels artistes

Una altra solució, complexa però factible, que es plantegen els festivals són els canvis de data. "S'han de combinar moltes agendes i no sempre és possible", insisteix Pérez. "Tampoc sabem a quines dates canviar, en quines circumstàncies estarem. De totes maneres estem trobant molta solidaritat entre els artistes".

Altres festivals ja han optat per aquesta mesura, com el Primavera Sound, que avançant-se als esdeveniments, ha anunciat noves dates del 26 al 30 d'agost. Des de l'organització del festival declinen manifestar-se sobre el tema fins que el Govern no es pronunciï. Alberto Guijarro, el seu director, declarava diumenge a TV3: "Tot apunta al fet que aquest any ja no hi haurà actes massius. Necessitem que surti un decret que digui el que es pot fer i el que no". En la mateixa sintonia els responsables del festival Sónar afirmen que estan "treballant des de casa perquè el festival tiri endavant aquest any sense descartar cap opció" i anuncien un comunicat en els propers dies. Peralada estudia diversos escenaris. La inauguració el 2 de juliol amb un ballet nord-americà, el Huston Ballet, es presenta complexa, però s'aferren al fet que tenen grans atraccions a l'agost.

La inviabilitat d'aquests esdeveniments si es reduïssin els aforaments és un altre dels problemes que capfiquen els promotors. “Tenim programats concerts al Palau Sant Jordi per al setembre amb 14.000 entrades venudes”, explica Ramoneda. “Si es limita l'aforament a un terç, què fem? Tres sessions seria impossible”. Potser podria passar amb recintes més petits. “Per fer un Palau de la Música a un terç de capacitat caldria que tota la cadena s'estrenyés molt el cinturó, des del lloguer del local, tècnics, artistes... tots perquè amb els preus actuals és impossible. Serà un escenari totalment nou”.

Ramoneda insisteix en la necessitat de mesures urgents. “Nosaltres no tenim drets de televisió com té el futbol. Necessitem ajudes per cosir la ferida ara perquè hi ha milers de treballadors que depenen de nosaltres. I si no es fa res, quan puguem tornar a fer concerts el sector ja no existirà”.