Màpings contra la pandèmia al Raval

“Avui tonight mapping show 21.15 hores”. Uns minuts abans d'aquesta hora, la frase es projecta de manera ininterrompuda a la part superior de l'esplèndida façana de l'escola Milà i Fontanals al carrer dels Àngels, estrenada dues setmanes abans de la proclamació de la República. És dissabte a la nit i el carrer està desert. Marc Colomines, de 37 anys, fotògraf i tècnic en audiovisuals, que viu davant de l'escola, està acabant de col·locar el seu projector, que ara emet només estrelles, medallons i boles de colors. Té sort perquè el pis és alt i la vista supera els frondosos plataners. Un rellotge comença el compte enrere de 60 segons i els privilegiats veïns es deixen veure, com cada dissabte, als balcons per contemplar el show d'uns cinc minuts que els regalen a la paret del davant de casa.

Indiferents, tot just quatre riders passen amb bici i un sensesostre demana ajuda. Una persona al carrer es converteix en l'única espectadora. A la façana es projecta un màping conceptual basat en el poema Rere el vidre, de Laia Claver, amb una veu en off en català. I al costat d'aquestes paraules el missatge "Gràcies, sanitaris". “És preciós, oi? Ho fan cada dissabte”, explica des del seu balcó la Luci, una veïna de l'escala del costat, mentre el Lluís i la Cristina, al pis de dalt, ho corroboren. El Marc ho agraeix i diu que aquesta és la seva via de fuga. “Són exigents. Diuen que el show competeix amb el Telenotícies”, comenta.

Tot va començar quan els veïns van començar a sortir a aplaudir als sanitaris a les 20.00. Quan es va decretar el confinament, el Marc va anar a la seva empresa Alca.Studio, de la qual és director creatiu, i va agafar un ordinador i un projector. El primer dilluns de tancament va jugar amb un software per acompanyar els veïns i reconvertir el so dels aplaudiments en efectes visuals audioreactius, que es converteixen en ones i corbes a la paret. El canvi d'horari ho va ser també de llum i va decidir fer màpings els dissabtes a les 21.00.

“Són els focs artificials d'ara i t'han de narrar una història”, explica mentre ajusta el projector a l'habitació reconvertida en estudi i que d'aquí a uns mesos serà la de la Lia, la filla que espera amb l'Anna, la seva parella. A la paret, grups de quatre palets ratllats per un altre en diagonal revelen els dies que fa que estem confinats. Diu que li falten mitjans per relatar i recorre a retalls de vídeos ja projectats, com la pluja de boles de colors que es veu ara, uns cavallets de fira o un pati de columnes. Aquestes estan rescatades del màping que van fer al Congrés per celebrar els 40 anys de la Constitució.

La cancel·lació del Mobile va castigar el seu sector i ara treballa en la continuació de la història del patge Tonet i el cavall Tatano, que es projectarà al castell de Vila-seca per Reis. “Espero que ja estigui tot bé”, confia, assegurant que compleix el confinament rigorosament. “Sou els únics humans que han vingut”, afirma el Marc. “Només surto a comprar”. Optimista, espera i desitja que el confinament humanitzi les relacions. Li ha permès “retrobar-se” amb veïns amb qui ha conversat i fins i tot ha fitxat el músic anglès del bloc del costat que sentia tocar. Ja posa la seva música als màpings. És com un retorn a l'origen: el Marc ja va guanyar una beca com a treball de final de carrera retratant altres veïns porta a porta. I s'acomiada revelant un desig: que des que viu al carrer dels Àngels pensava en com “mapejar” la façana. “Què faria?”, diu. “Potser alguna cosa del confinament. Amb imatges gravades de la gent als balcons. La temàtica ideal per culminar”.