El confinament augmenta la capacitat humana per detectar terratrèmols

Fa un parell de setmanes, la sismòloga Laure Fallou va observar un fenomen que no havia viscut mai. Unes 200 persones van utilitzar una aplicació al mòbil per informar que havien sentit que el terra tremolava a Zagreb, la capital de Croàcia. El més sorprenent, relata Fallou, és que aquell 2 d'abril hi va haver tres sismes irrisoris, amb una magnitud normalment imperceptible, d'entre 0,6 i 1. El confinament de la població arran de la pesta del coronavirus semblava augmentar la capacitat humana per detectar terratrèmols.

Fallou treballa al Centre Sismològic Euromediterrani (CSEM), una organització científica que combina testimonis de ciutadans amb les dades sismològiques recollides per 70 organismes, entre els quals hi ha l'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya. Unes 130.000 persones d'arreu del món utilitzen una aplicació al mòbil, anomenada LastQuake, per alertar el CSEM dels terratrèmols que perceben. I la pau a les ciutats provocada pel confinament permet ara estudiar millor els microterratrèmols pràcticament imperceptibles.

“És una situació sense precedents”, explica Fallou. Els sismòlegs de diferents països consultats per EL PAÍS constaten caigudes de fins al 60% de l'anomenat soroll sísmic ambiental: les vibracions del sòl generades per l'activitat humana, sobretot pels cotxes i el metro, i per altres factors naturals, com les ones del mar. “El que es nota, més enllà de la reducció del soroll sísmic, és que la gent és a casa”, assenyala Fallou. “El confinament també pot augmentar l'interès per la sismologia de persones que viuen en àrees sísmiques”, llança com a hipòtesi.

El sismòleg Jordi Díaz, de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC), ha detectat una caiguda del 60% del soroll sísmic ambiental als seus sismòmetres de Barcelona. Aquest silenci obre noves finestres. “Habitualment, en els nostres aparells podem detectar terratrèmols de magnitud 6 que es produeixen al Japó o a qualsevol altre lloc del món. Ara estem investigant fins a quin punt ha baixat aquest llindar de detecció de terratrèmols”, explica.

Els científics utilitzen la velocitat de transmissió de les ones sísmiques per deduir la composició del subsol. “Amb terratrèmols i sismòmetres tens un escàner de l'interior de la Terra”, apunta Díaz, que espera que l'augment de la capacitat per registrar l'arribada d'ones sísmiques a Barcelona serveixi per estudiar l'estructura del terreny. “Encara no tenim clar si podrem aprofitar l'aturada per obtenir noves dades d'interès”, reconeix.

Díaz és un dels experts que ha respost a la crida del sismòleg belga Thomas Lecocq, que l'1 d'abril va demanar col·laboració internacional per estudiar l'efecte del confinament en el soroll sísmic mundial. “Ja som unes 40 persones de tot arreu unint forces: d'Itàlia, els Estats Units, Mèxic, Nova Zelanda, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, l'Índia, el Nepal”, explica Lecocq, de l'Observatori Reial de Bèlgica. La seva única estació urbana a Brussel·les, situada en un barri tranquil, mostra una caiguda del 33%.

“Menys soroll local, menys contaminació per vibracions, pot, teòricament, permetre fer una millor escolta de la Terra. Ja podem mesurar més fàcilment petites explosions a les pedreres, perquè els senyals són més nets a totes les estacions de mesurament”, detalla Lecocq.

“Aquest confinament és una finestra d'oportunitat per intentar veure si realment es produeixen petits terratrèmols a París i als afores de la ciutat”, assenyala el sismòleg Claudio Satriano, de l'Institut de Física del Globus de la capital francesa. Els seus aparells han constatat una caiguda del soroll sísmic de gairebé un 40%. La geofísica Lucile Bruhat, de l'Escola Normal Superior de París, creu que no és només una oportunitat per als científics, sinó per a tots els ciutadans: “El fet que les persones siguin a casa, en un ambient tranquil, sense soroll de fons del transport, per exemple, fa que siguin més sensibles a les lleugeres vibracions relacionades amb els terratrèmols”.

“Normalment, el soroll antropogènic enterboleix els senyals dels terratrèmols o d'altres fenòmens naturals. Ara, el soroll és menor i aquests senyals probablement seran més clars”, coincideix Paula Koelemeijer, de la Royal Holloway de la Universitat de Londres. Les seves dades mostren una caiguda de fins al 30% després de les primeres mesures de confinament de la capital britànica el 23 de març. “Esperem que els senyals generats per terratrèmols llunyans siguin més clars, uns senyals que s'utilitzen per estudiar l'interior de la Terra, i també els dels terratrèmols locals, que ens poden oferir més informació sobre la sismicitat local i el risc de terratrèmols”, explica Koelemeijer.

El sismòleg Víctor Hugo Márquez, del Centre de Geociències de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, a Querétaro, va detectar una disminució del soroll sísmic d'entre el 30% i el 40% durant la primera setmana d'abril. El seu equip treballa ara en un nou enfocament. “Estem veient si podem establir alguna relació [del soroll sísmic] amb la contaminació ambiental. Per exemple, esbrinar què té més efecte en la contaminació de la ciutat, si la indústria o els automòbils”, detalla.

La francesa Laure Fallou parla del naixement d'una sismosociologia. “La sociologia és essencial per entendre com es fa la sismologia avui dia”, argumenta. Els ciutadans, subratlla, ja poden tenir sismògrafs casolans i barats a casa, gràcies al projecte internacional Raspberry Shake, o convertir-se en “sensors vivents” amb els acceleròmetres del telèfon mòbil, en el marc de la iniciativa Sismo Detector, llançada per l'estadístic italià Francesco Finazzi, de la Universitat de Bèrgam.

Aquest nou interès per la sismologia domèstica podria explicar també per què 200 persones van sentir els miniterratrèmols de Zagreb i se'n van fer ressò. “Tenir gairebé 200 informes d'un sisme de magnitud 1 és inusual, però es pot atribuir als factors específics del terratrèmol [els habitants de la capital croata estaven més sensibles després de viure un altre sisme més fort, de magnitud 5,4, el 22 de març], a l'augment d'usuaris de la nostra aplicació LastQuake, a la reducció del soroll sísmic i a l'increment de l'atenció dels ciutadans. No es pot excloure cap d'aquests factors i, de fet, podria ser per una combinació de tots”, afegeix Fallou.