‘Thriller’ fotogràfic a l’Eixample barceloní

Al carrer Nicaragua, a la cantonada amb Provença, a la part esquerra del barri barceloní de l'Eixample, just al davant de la Model, l'antiga presó, hi havia el bar Eusebi. Salvi Danés (Barcelona, 1985) ho recorda bé. Acostumava a anar-hi durant la seva etapa d'estudiant de secundària. Atret fonamentalment pel morbo que li suscitava aquella heterogènia clientela, formada pels habitants del barri, els treballadors de la presó, els familiars dels presos, i algun presidiari que, en règim obert, s'hi aturava a fer l'últim got abans de passar la nit a la institució penitenciària. Però en la ment de l'autor també hi tenien cabuda les múltiples històries que s'explicaven sobre el presidi. Entre moltes altres, la gran evasió que, el 1978, van protagonitzar 45 presos, a través d'un túnel que connectava amb la xarxa general del clavegueram. Després del tancament de la taverna, ara fa una dècada, els parroquians es van disseminar pels locals més propers. Amb el temps, la presó també va tancar, però un any i mig abans, el 2015, el fotògraf ja havia començat a donar forma a una inquietant sèrie fotogràfica amb atmosfera de thriller, concebuda en forma de fotollibre: A les 8 al bar Eusebi.

Com si fos una pel·lícula de cinema negre, l'àgil i poderosa narrativa visual del llibre arrossega l'espectador, des de la primera pàgina, a una trama en què les actituds ambigües dels protagonistes donen motiu a diverses lectures. Tots esdevenen sospitosos. La tensió i el misteri es palpen en els rostres severs i desconfiats, en la mirada de gairell d'un home que aferra alguna cosa entre les mans que no arribem a distingir; en la imatge d'un home amb maletí que acaba d'aparèixer al mirall retrovisor; algú sembla que ha deixat un missatge indesxifrable a l'ampit d'una finestra; un cotxe s'espera a la vorera, mentre una mà s'ajusta un guant de cuir; suspicaçment, un jove mira a l'esquerra, després a la dreta. I com a fons la imponent presència de la presó, on aparentment tot està en calma. El reixat de l'edifici sembla que reflecteixi l'enigmàtic garbuix per on es va obrint pas el lector; creiem que sentim els passos que s'apropen al caixetí on es guarden les claus, mentre al bar de l'Eusebi continua encès el televisor.

“El projecte neix de la intenció de fer una mena d'humil homenatge a aquesta part en concret de la ciutat. A l'entreteixit social fruit de la convivència entre la presó i el veïnat. M'atreia la seva atmosfera i he volgut d'alguna manera recuperar aquesta memòria”, explica el fotògraf. “El bar és una de les columnes vertebrals de la història, però també ho és la presó. Per aquest motiu van apareixent de manera paral·lela, com dos espais amb fronteres poc definides que convergeixen al llarg del relat, teixint la història suggerida a partir de les imatges”. Publicat per primera vegada, la tardor passada, per Socarrel Edicions, en una edició de 100 exemplars numerats, el fotollibre ha estat reeditat per Dalpine. L'autor ha fet també un curt documental on apareixen antics clients del bar, així com el seu amo, que serveix de tràiler per vestir amb una mica de realitat aquesta història.

Amb l'instint d'un voyeur, Danés situa la càmera a diferents llocs estratègics dins dels alts edificis que s'han anat construint al voltant de la presó. Des d'allà, establerta la seva torre de control, arriba a observar les diferents parts de la presó, així com el moviment dels clients dels bars del voltant. Tria enfocaments més aviat indirectes, fets des d'angles molt precisos. El fotògraf veu sense que el vegin. De vegades s'espera a l'interior del cotxe. Pacientment. Sempre des de la distància. “El voyeurisme és un dels grans temes de la fotografia”, destaca l'autor. “Faig servir aquest recurs fins a fregar el límit, amb la finalitat d'establir una tensió visual. Es tracta d'irrompre en la intimitat des de les diferents talaies per començar a disparar i generar una mena de misteri en cada gest o enregistrament del lloc”. Tot sembla indicar que s'està tramant alguna cosa. A través de la seva càmera, el fotògraf ens porta sigil·losament pels secrets del que podria ser una investigació criminal. Les possibles trobades que quotidianament tenen lloc entre anònims i obscurs personatges van perfilant una intriga basada en una sèrie de pistes, amb les quals l'espectador estimula la seva imaginació, i passa a ser un agent actiu dins de la narració.

Les dinàmiques urbanes sempre han despertat l'interès de l'artista, que malgrat la seva curta edat gaudeix d'un bon reconeixement nacional i internacional i ja ha publicat sis llibres. “En néixer i viure a Barcelona, ha sorgit una relació d'amor-odi amb la ciutat”, reconeix. Per aquest motiu “sempre trobo a les grans urbs una motivació per explicar coses”, tal com va fer a Blackcelona (Dalpine), on a través de la seva morfologia i dels seus habitants aprofundeix en la policromía més lúgubre i poètica de la ciutat. O a Black Ice Moscow, i Dark Isolation, Tokio, on aprofundeix en l'aïllament social que es viu a les grans ciutats.

Reconeix la seva especial admiració per Francis Ford Coppola, així com pel cinema negre dels anys vuitanta, amb uns trets que ressonen en l'estètica de l'obra. L'espectador es veu immers en una atmosfera amb un neguit molt particular, matisada a través de la llum somorta que amaneix una paleta de colors en què predomina l'ocre, d'acord amb l'arquitectura deteriorada del centre penitenciari, amb els òxids i els maons. Les connotacions cinematogràfiques es fan més evidents mitjançant la cadència establerta per la seqüenciació de les imatges. “Amb això busco establir una espècie d'interconnexió entre els dos gèneres amb la finalitat que no es consideri el relat fotogràfic simplement com una seqüència d'imatges de naturalesa estàtica”, explica aquest fotògraf, a qui sempre li ha agradat la il·lustració: dibuixar còmics i tebeos. “No ho feia gaire bé, per aquest motiu al principi la fotografia em va servir d'excusa per aconseguir els resultats que volia. Tot i això, continuo dibuixant i esquematitzo els projectes en forma d'historieta”.

La seqüenciació té dos ritmes molt marcats, amb dues velocitats diferents. En la primera lectura, la història flueix sense gaires concessions a les pauses, sense distraccions respecte a la seva proposta formal, de manera que les imatges s'encavalquen, sense que hi hagi un blanc per respirar, com volent anunciar un desenllaç imminent. Però al seu torn un pot observar en les imatges una segona lectura, en conceptes més individuals. “Funciona com una amalgama de peces o morfemes”, apunta Danés, “que distribuïdes tàcticament poden representar idees més àmplies. De fet, l'edició és això”.

“Segueix-me… anem al Brasil”, “Diners congelats? O diners actius?”, “Tots els camins porten a casa”, són alguns dels incisius eslògans que incorporen les imatges publicitàries que l'autor intercala amb la seva pròpia obra. D'aquesta manera hi introdueix un to d'humor amarg, i reforça la història fent al·lusió als somnis d'evasió d'aquells que romanen confinats a la presó. El límit entre realitat i ficció serveix d'excusa per aprofundir en l'essència de la fotografia pel que fa a com les imatges generen més preguntes que no pas respostes, i posen així en qüestió la seva presumpta veracitat.

No hi ha un protagonista en el relat, però els diversos personatges que hi trobem suggereixen una connexió entre ells, ja sigui per la seva actitud o pels recursos utilitzats: reiteracions, o diferents protagonismes on caldria imaginar que alguns són més principals que altres. No és fins a l'última pàgina on ens trobem una picada d'ullet, o la pista definitiva, cap a la història que sobrevola el relat, i a la qual es fa referència també en el curt documental que introdueix la història.

Aquí es pot veure una mostra de les imatges que componen el llibre.

A les 8 al bar Eusebi. Salvi Danés. Dalpine. 144 pàgines. 35 euros.