Les festes majors d’estiu pengen d’un fil

Ningú sap res. Perquè no depèn dels organitzadors, sinó de l'evolució de l'epidèmia de coronavirus i les decisions que prenguin les autoritats sanitàries. Tothom serra les dents. Què passarà amb les festes majors i els festivals d'estiu? Les de Gràcia a Barcelona, el concurs de focs artificials de Blanes, Sant Magí a Tarragona… Celebracions que apleguen milers o desenes de milers de persones. A Barcelona, l'alcaldessa Ada Colau assenyala que “la pauta la marcarà el criteri sanitari i cal assumir que hi haurà una fase de transició de mesos” fins a tornar a la normalitat. “Les coses no es podran fer com l'any passat”, ha advertit en les últimes setmanes conscient que les festes “segurament seran de l'últim que s'autoritzarà”.

Sobre la Mercè de Barcelona, a finals de setembre, fonts municipals asseguren que l'Institut de Cultura (Icub) “treballa per fer-la possible”. “L'evolució de la pandèmia marcarà l'abast i el format de la festa”, assenyalen, i admeten que no prendran cap decisió fins al juliol.

Sobre les festes dels barris, silenci. Des de la Fundació de les Festes de Gràcia i la Federació de les de Sants, expliquen que els carrers ja han començat a preparar els guarnits. “Estem a l'expectativa i som conscients que hi haurà canvis, menys aforament, per exemple”, apunta Gemma Solsona, la presidenta de les festes de Sants.

La seva homòloga a Gràcia, Carla Carbonell, confia a poder reprendre activitats en grup al juliol i assegura que “els carrers estaran guarnits, tot i que potser no seran tan espectaculars”. “Si tenim limitacions d'aforament, ho gestionarem”, diu, i recorda que la festa només es va suspendre alguns anys de la Guerra Civil. Però fins i tot després del 17-A es va reformular, però no es va aturar, “per transmetre el missatge que la por no ens podia fer fora del carrer”.

A Lleida l'epidèmia ha impactat de ple en la temporada de festes, perquè tant l'Aplec del Cargol com la festa major de la capital o la Fira de Titelles se celebren tradicionalment al maig i s'han ajornat al setembre i la tardor. La desfilada de Moros i Cristians, que també té lloc al maig, s'ha suspès.

A les comarques de Girona, els municipis han suspès o ajornat festes, fires i festivals des de l'inici de la pandèmia i del decret d'estat d'alarma. Entre els que estan pendents de les directrius de les autoritats hi ha Blanes, que a finals de juliol té previst celebrar el 50è aniversari del Concurs Internacional de Focs Artificials, en el qual participen empreses d'Itàlia o França. Només el concurs acostuma a reunir diàriament més de 100.000 espectadors i aquest any la idea és programar altres celebracions especials.

A la capital, després d'anul·lar la tardor passada la programació de les Fires de Girona pels disturbis posteriors a la sentència del procés, confien a poder celebrar-les amb normalitat, perquè són de les últimes del calendari, entre finals d'octubre i novembre. Sobre els festivals musicals d'estiu, de moment els grans, Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols, Acústica a Figueres o Cap Roig a Calella de Palafrugell es mantenen.

A Tarragona, la suspensió dels actes de Semana Santa és només la primera cita al calendari d'eventuals suspensions. L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ja ha advertit de la incertesa que pesa sobre les festes de Sant Magí, programades per a mitjans d'agost. Els dubtes van més enllà de l'estiu i fins i tot no queda clar el que pot passar amb les festes de Santa Tecla, a finals de setembre, o amb el Concurs de Castells, el macroesdeveniment de l'univers casteller que se celebra cada dos anys a la Tarraco Arena Plaça.

A Reus s'ha ajornat al juliol el festival de circ, el Trapezi, però no es dona per perduda la festa major de Sant Pere, a finals del mateix mes. A les Terres de l'Ebre, el virus ja ha fet suspendre la festa del Mercat a la plaça a Amposta, prevista per al maig, i amenaça l'edició d'aquest any del Renaixement de Tortosa, a finals de juliol. També és una incògnita què passarà amb els bous que protagonitzen les festes de les poblacions del Delta i el seu entorn.

Amb informació de Clara Blanchar, Alfonso L. Congostrina, Marc Rovira i Marta Rodríguez.