Píndoles de Temporada Alta contra el mal del confinament

“Se'm va ocórrer de cop, pensant en la que ens espera: els artistes estaran confinats a les seves cases, no? Doncs els proposarem que es gravin amb el mòbil dient el que els doni la gana, sobre el coronavirus o sobre el que vulguin, per animar en la mesura possible la gent que s'ha quedat sense veure'ls en un teatre”. Parla Salvador Sunyer, director del festival internacional d'arts escèniques de Girona, Temporada Alta. La resposta, imminent, va ser extraordinària. Actors i actrius, coreògrafes, poetes, cantants... relacionats amb el festival van acceptar el repte i es van penjar a la xarxa. Així de fàcil, així de sincer.

El resultat és #antivirusTA, una addictiva successió de vídeos a Youtube per la qual desfilen amics del festival, des de Pere Arquillué fins a Vicky Peña, passant per Carme Pla, El Niño de Elche, Jordi Oriol, Sol Picó, Sergi López, Míriam Iscla o Albert Pla. “Diuen el que els dona la gana”, subratlla Sunyer. De fet, veiem textos propis i també de Quevedo, Camus, Cohen, Kertesz... Sunyer no ha posat cap classe de filtre que no sigui un màxim de cinc minuts de durada. (Dir que ho han de fer des dels seus llocs de confinament és una obvietat.) Després hi ha qui domina més la tecnologia o compta amb alguna ajuda per a la filmació i surten píndoles realment treballades, com la de Sílvia Bel recitant Martí i Pol, Llull i Albert Roig dividint-se la pantalla (que no compartint habitació) amb els músics. De moment, l’#antivirusTA s'acosta a les 30.000 visites, ja són més de 30 els artistes publicats i Sunyer assegura que cada dia reben vídeos. Ja no s'ha de fer cap petició: “Li ho diuen uns als altres i volen participar. Són benvinguts!”

“L'Angeleta va néixer, va passar les galteres, va perdre la viriginitat i va morir en la mateixa habitació”, comença el conte de Felip Vendrell que expliquen Meritxell Yanes i David Planas (la parella de la celebrada Ventura i parella en la vida real, és a dir, en la quarantena). Però les col·laboracions no tenen per què tenir res a veure amb el confinament. Ni tan sols el té cap altre conte que trobem entre les píndoles, el de Pere Calders que narra Carme Pla (T de Teatre) i que podria ser un bon final si canviem “calavera” per “coronavirus”: “La mort se'n va anar amb la calavera entre les cames”. Estaria bé.

Res no hauria de relacionar la Covid-19 amb el text de Carles Santos La boqueta amplificada que recita Mònica López (Un enemic del poble, Platonov). Però la posada en escena (en pantalla, més aviat) resulta inquietant: l'actriu s'enfoca la boca que recita, sense parar, ampliant-se fins a desbordar els límits de l'ordinador. Fernando Simón i els polítics asseguren que un PC no és via de contagi però, potser, es podria aconsellar veure aquesta píndola amb màscara. I recuperar-la per gaudir de la intensíssima verborrea, entre infecciosíssimes tos, de Jordi Coromina en interpretar el breu i fantàstic fragment de la versió d’El malalt imaginari que va fer Jaume Boix a Molière la balla i que el mateix Coromina va interpretar.

Qui es tira les recomanacions (presumptament) a l'esquena és Albert Pla. El cantant de Sabadell ha gravat un àudio que cal escoltar amb auriculars perquè el so passa de manera marejadora d'un a l'altre: “Quan escoltes les coses que diu el president del Govern, no t'entren per una orella i et surten per l'altra orella?” pregunta, amb la seva irreverent veu nasal. I et mareja. Pla, fins i tot, repeteix píndola amb una altra que comença amb una versió molt seva del Resistiré, abillat amb màscara al nas i a la boca, gorra de dutxa al cap, tampons als nassos i un preservatiu (qualsevol protecció és poca) penjant-li d'una orella. I acaba amb una cançó de La polla records.

Tots són enregistraments fets durant el confinament, fins i tot la de la coreògrafa i ballarina alcoiana Sol Picó, que apareix ballant entre plomes una peça de la seva obra Plumas, que havia d'haver estrenat al TNC. Es tracta d'un assaig en el seu estudi. L'excepció és la d’El Niño de Elche, que ha penjat un vídeo cantant Lo món està malalt, de Mossèn Cinto Verdaguer, amb música de Cabosanroque, que acaba en un crit inquietant, no sabem si d'alleujament o de dolor...

Per descomptat, les paraules pures i dures, masculines i femenines, són el principal mitjà d'expressió. Que l’hi diguin al pallasso Jordi Martínez que, abillat amb el seu nas vermell, recita el Poemo del desaparegut Jesús Lizano, o al jove actor Francesc Cuéllar, que fa malabarismes amb els vocables al més pur estil de Josep Pedrals o Jordi Oriol (que també passarà per l'antivirus).

El Temporada Alta segueix dempeus

Hi haurà Temporada Alta. Aquesta és la millor notícia que pot donar Salvador Sunyer, director d'aquest festival internacional de les arts escèniques que se celebra entre octubre i desembre des de fa 29 anys a Girona, Salt i altres localitats gironines. “Només hi hauria una situació que impediria que se celebrés el festival”, adverteix Sunyer, per telèfon. “Que aleshores es limiti l'aforament de les sales a una tercera part. Llavors, ho sento, però no. Un teatre amb la gent escampada no és un teatre”. La mesura de reduir l'entrada en les funcions a un terç de la capacitat del local va ser la primera mesura que es va imposar, no fa ni un mes, però només va durar un parell de dies perquè de seguida les mesures del Govern central van ser més dràstiques i vam entrar en l'estat d'alarma.

Sunyer insisteix que el festival se celebrarà, per tant, i que no serà cap classe de succedani: “En funció del que passi i de com quedi la cosa, és possible que es redueixi el nombre d'espectacles, que alguns espais siguin més petits, però seran, és a dir, se celebraran”, adverteix, remarcant que les aportacions dels patrocinadors baixaran, amb la qual cosa el pressupost també minvarà. Però insisteix que el festival mantindrà la seva genuïnitat: “Serà reconeixible”, assegura, “la qual cosa vol dir que tindrà la seva part internacional”.

Un altre tema que incidirà en el Temporada Alta 2020 serà l'etapa dels festivals anteriors, que corren molt més risc, per dates, que el de Girona: “Hi haurà produccions que hauran caigut de les programacions, esclar. Nosaltres ajudarem en la mesura possible per reprogramar tot el que es pugui, no tenim cap ego, això està clar”, diu.

“Ningú no sap res i cada dia que passa canvia tot, però cal intentar tenir una visió de conjunt”, expressa, afligit el director del festival. “Normalment, a finals de maig ja tenim tot tancat, però aquest any és impossible: ni tan sols sabem si la gent podrà viatjar, si hi haurà vols...”. D'altra banda, Sunyer recorda el treball previ que requereix cada obra: “Per estrenar a l'octubre cal assajar-la dos mesos, potser”.