Oriol Mitjà, el científic de capçalera de Torra
El president de la Generalitat elegeix com a assessor en la lluita contra el coronavirus el metge que va demanar la dimissió de l'equip d'emergències del Govern central
La batalla contra el coronavirus ha il·luminat una nova estrella en el firmament de l'independentisme català. El nom d'Oriol Mitjà, investigador de malalties infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona), s'estén en xarxes socials, grups de Whatsapp i als missatges dels dirigents de Junts per Catalunya (JxCat). És pràcticament l'únic científic esmentat pels dirigents de la formació nacionalista que presideix la Generalitat, utilitzat com a ariet contra el Govern del PSOE i Podem. El seu moment de més notorietat es va produir el 16 de març, quan va demanar la dimissió de Fernando Simón, director del Centre d'Alertes i Emergències del Ministeri de Sanitat. “Gràcies, Oriol, per parlar clar i català. Tot això coincideix amb la posició del Govern de la Generalitat”, va escriure Gorka Knörr, delegat de l'executiu català a Madrid. El president, Quim Torra, el va nomenar dimarts passat el seu assessor per a l'estratègia de desconfinament.
Mitjà va guanyar celebritat els dies previs al decret de l'estat d'alarma, el 14 de març, per la seva vehemència defensant el confinament total de la població. Ell i el partit d'extrema dreta Vox han estat les úniques veus destacades que ha demanat dimissions al Govern central per la gestió de la crisi. També va encapçalar un manifest firmat el 21 de març per 69 científics d'arreu d'Espanya exigint l'aturada total de l'economia i de la mobilitat, una decisió que el president, Pedro Sánchez, finalment va aplicar set dies després. En una entrevista del 4 d'abril al programa Faqs de TV3, aquest reconegut epidemiòleg va explicar que el Ministeri de Sanitat no l'ha contactat malgrat que els ha fet arribar els seus plantejaments. “Crec que no els caic bé”, va afegir.
Dos dies després va ser entrevistat al Telenotícies de la cadena pública catalana per presentar un document elaborat per ell per sortir de la quarantena total a partir del 13 d'abril. Per aquest pla ha estat escollit com a assessor de Torra. Mitjà afirma a EL PAÍS que va ser ell que va insistir perquè no fos una feina remunerada. Subratlla que igualment és assessor del Govern d'Andorra, i que ha estat consultat pel Govern basc i per organismes d'Equador i Veneçuela “a través d'expresidents socialistes”. “Socialistes que no són del cercle de Sánchez”, precisa Mitjà. La Fundació Felipe González confirma que ha assistit en els contactes de l'epidemiòleg català amb les autoritats sanitàries equatorianes.
El seu nomenament, segons va avançar Nació Digital, ha generat malestar a Esquerra Republicana (ERC), soci de Govern de JxCAT, perquè consideren que és una elecció personal delpresident i perquè el Departament de Salut, que ostenta ERC, ja compta amb un equip d'experts. Torra i Mitjà van coincidir públicament per primera vegada el 2018, quan el president li va lliurar el premi Català de l'Any que organitza anualment el diari El Periódico. Mitjà va compartir amb Torra una dura crítica contra “la violència física i la violència política” que, al seu parer, pateix Catalunya després del referèndum il·legal del 2017 i la declaració unilateral d'independència. Mitjà incideix en que és un científic de prestigi internacional i sense cap motivació política. El seu desig, afirma, seria ser avui a Papua Nova Guinea prosseguint amb les seves recerques, que es remunten una dècada en aquest país d'Oceania. Rebutja qualsevol ús malintencionat del seu treball per part dels partits; per això ha replicat iradament a Twitter al líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, després d'haver compartit dos articles crítics amb el seu paper. Mitjà no ha reaccionat de la mateixa manera amb cap polític independentista.
JxCat ha fet de Mitjà una bandera. És l'únic investigador mèdic del qual l'expresident Carles Puigdemont ha difós continguts a Twitter entre el 15 de març i el 9 d'abril. Toni Comín, exconseller de Salut i eurodiputat juntament amb Puigdemont, ha compartit catorze tuits amb els posicionaments de Mitjà enfront d'un sol del president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. Pel contrari, destacada l'absència d'esments a Mitjà per part dels dirigents d'ERC. El líder d'aquest partit al Congrés, Gabriel Rufián, ho va explicitar així en un missatge del 5 d'abril: “No conec Oriol Mitjà. He estat d'acord i en desacord amb ell. Però sempre he recordat el seu currículum, la seva trajectòria i la seva experiència. Ni em vaig apuntar a les lloances d'ahir ni al linxament d'avui. La necessitat que tenim de crear herois i dolents és terrible”.
La consellera de Salut, Alba Vergés, ha compartit al seu compte de Twitter continguts de multitud d'experts i institucions mèdiques; de Mitjà només ha ressaltat la compareixença conjunta que van realitzar per presentar l'assaig clínic que encapçala ell per frenar el coronavirus. L'assaig inclou la participació de la Fundació Lluita contra la Sida, organització presidida per Bonaventura Clotet i de la qual Mitjà és investigador. Clotet també ha estat crític amb la gestió de la crisi de l'executiu central, qualificant-la a RAC1 de “caòtica” i “patètica”. Tant Mitjà com Clotet van ser dos dels noms que JxCat va destacar el maig del 2019 en un manifest del partit, firmat per 70 científics, que donaven suport a la candidatura de Puigdemont al Parlament Europeu i a la d'Elsa Artadi a l'Ajuntament de Barcelona. Un any després, Mitjà assegura que mai va donar el seu consentiment per formar part d'aquell manifest. Per petició seva, JxCat va retirar aquest divendres el seu nom del text.
“La substitució de Simón ja no és essencial”
Oriol Mitjà considera que “ja no és essencial la substitució de Fernando Simón al capdavant de l'equip d'emergències per garantir la seguretat dels ciutadans”. L'assessor del president de la Generalitat ja no exigeix la dimissió de Simón perquè “ha modificat la seva posició i adoptat mesures de gestió com les que reclamàvem part de la comunitat científica”. Mitjà entén que les seves tesis no són ben vistes al Ministeri de Sanitat perquè el que s'està produint és un conflicte generacional: “Crec que el Ministeri està basant la seva resposta en epidemiòlegs de més edat que utilitzen instruments antics per elaborar les seves propostes”. “El que part de la comunitat científica i jo defensem no té una bona acollida perquè va més enllà del saber que, fins ara, ha constituït el nucli de l'epidemiologia”. “El que es planteja”, prossegueix Mitjà, “és fins a cert punt una fractura generacional”.
"En una situació tan complexa i sense precedents històrics propers, els epidemiòlegs hem de ser especialment cauts, tinguem l'edat que tinguem", diu Miguel Hernán, membre de l'equip científic el Govern central per a la covid-19 i professor de Bioestadístca i Epidemiologia a l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard. "El confinament inicial va ser més estricte que a d'altres països, comenta Hernán, "el seu efecte exacte sobre la mobilitat i contagi es desconeixia. A l'inici del confinament cap epidemiòleg, independentment de la seva edat, sabia si aquella versió del confinament era massa dura o massa tova".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.