Barcelona es bolca a anticipar-se al col·lapse

No són temps per córrer riscos, i aquests dies els ascensors de l'Ajuntament de Barcelona estan quiets. Encara que calgui pujar escales fins a la vuitena planta per a la reunió del comitè de coordinació a les 9.30. Cada dia. A l'entrada, líquid per rentar-se les mans. L'alcaldessa, Ada Colau, presideix el comitè i reuneix, a la sala o connectats des de casa, el nucli dur de la gestió municipal: de l'habitual i de les estructures creades durant la crisi del coronavirus per frenar-ne la propagació i permetre que els serveis essencials continuïn funcionant.

El comitè es va crear el 26 de febrer, dues setmanes abans de l'estat d'alarma, assenyala l'alcaldessa, que repeteix la paraula “anticipació”. Després de la reunió, de camí al pavelló esportiu Marítim, que s'està habilitant per acollir malalts de l'Hospital del Mar, Colau explica com van contribuir a alertar-la “que això era seriós” trucades d'amics del nord d'Itàlia. També Madrid anava per davant. I subratlla la importància que va tenir una trucada de Metges Sense Fronteres. Reunir-se amb el seu president, David Noguera. “Ens va canviar el xip”, reconeix: “Vam entendre que la clau era la coordinació entre àrees, destinar tots els recursos a l'emergència i anticipar escenaris de col·lapse, per això vam fer l’oferta a Salut de pavellons per augmentar la capacitat dels quatre grans hospitals o dels bombers per a les residències”.

A l'Ajuntament s'han reorganitzat gerències, les estructures que tradicionalment han vertebrat la casa. La veterana Marta Clari, al capdavant de l'àrea de Cultura i Educació, ha assumit el projecte dels pavellons. I la gerent del districte de Sant Andreu, Maria Gas, el dispositiu de les residències. Als districtes, els gerents i serveis tècnics estan també bolcats en l'emergència. Colau lamenta que “a la Generalitat no hi ha aquest treball transversal” i retreu al Govern que no mobilitzi els seus funcionaris o bombers en fronts crítics, com és el dels geriàtrics, que són competència autonòmica. A Barcelona divendres havien mort 162 residents en geriàtrics, el 28% del total de Catalunya (571).

En la reunió del comitè de crisi hi ha els responsables de salut, serveis socials, de l'àrea econòmica i ocupació, seguretat, bombers, comunicació, o de la relació amb l'oposició. Vint persones que reporten cadascú sobre el seu front. Aquest divendres es canten xifres sobre el muntatge als pavellons, de dipòsits d'oxigen, de la crítica situació a les residències, d'un nou alberg per a persones sense llar amb addiccions, del reforç als serveis socials del Raval, de serveis funeraris, d'atenció a víctimes de violència de gènere o de criteris de distribució del material sanitari. Però també s'estudien dates per a un ple extraordinari, es pregunta què passarà amb les festes d'estiu i es parla de fer cerimònies de dol quan tot això passi.

La reunió la condueix la regidora de Salut i coordinadora de tots els dispositius, Gemma Tarafa. Demana a cada àrea “quins són els nusos”. Els problemes. Surten les residències. Falten mans i no n’arriben. Colau pregunta quina és la proporció de recursos que hi estan destinant l'Ajuntament i la Generalitat: “No qüestionarem que la gent que hi ha no ho estigui donant tot, el que no pot ser és que nosaltres estiguem aportant tècnics, bombers, treballadores familiars i traient voluntaris de sota de les pedres i la Generalitat no mobilitzi els seus funcionaris o els seus bombers”.

Acaba la reunió i l'alcaldessa es queda a la sala. Hi ha consell metropolità, el ple de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que agrupa la capital i els 35 municipis del seu entorn. Entrant i sortint de la sala espera Àlex Masllorens, el seu cap de gabinet. Aquests dies, amb el gruix de la maquinària municipal treballant des de casa, els despatxos d'alcaldia són buits. Al de les secretàries, ordre mil·limètric. Al de Colau, taules amb piles de papers i llibres. Treballa més al despatx de Masllorens.

De nou de camí a l'Hospital del Mar, l'alcaldessa reivindica el paper i la gestió de les ciutats: “En una situació com la d'ara és on es veu que cal comptar amb els Ajuntaments. Som els primers a detectar les necessitats i tenim la capacitat operativa i els recursos per reaccionar: des de les brigades fins als hotelers, que han cedit establiments i llits”. I altre cop sorgeix un retret per la gestió de la Generalitat: “Torra s'ha passat 15 dies parlant del confinament total i no ha dit res de residències, de vegades hi ha massa política de retrets a l'Estat quan cal centrar-se en el més important”.

En paral·lel a l'emergència, a l'Ajuntament es treballa en l’endemà. “En dos plans”, indica l'alcaldessa: “La conseqüència immediata de l'emergència i l'impacte als sectors sanitari, social i econòmic; i a mitjà termini, li haurem de donar la volta i saber aprofitar la capacitat de resiliència de la ciutat per a la reactivació econòmica”.

“Ningú de la nostra generació no havia experimentat una cosa així”

La gerent Marta Clari ha aparcat per uns dies la macroàrea de cultura i educació i capitaneja l'oficina del projecte Pavellons Salut. “Es tracta de coordinar i saber en cada moment qui he de trucar”. Amb 30 anys a l'Ajuntament té una bona agenda. No recorda una crisi com aquesta des de l'enfonsament del barri del Carmel, que va obligar a reallotjar durant mesos 1.300 veïns. “Però llavors el problema estava delimitat, ara l'enemic és a tot arreu”, diu al pavelló Marítim, en obres per acollir pacients de l'Hospital del Mar.

Centenars de metres tubs flexibles per escalfar l'espai, aixetes per als sanitaris, llums per als malalts, passadissos de lona per traslladar-los. I el que serà sagrat, apunta la gerent de l'hospital, Olga Pané, la divisió de zones. La “zona bruta”, on hi haurà els malalts; la neta, sense malalts; i les de trànsit, on es canviaran els sanitaris o entrarà el menjar. “Ja tenim 300 malalts lleus als seus domicilis amb el programa Hospital a casa; això és positiu, però vol dir que tots els casos que tenim són greus”, explica.

La gerent celebra l'agilitat: “Estem prenent en 15 minuts decisions que abans preníem en mesos”. Però la preocupa l'impacte de l'epidèmia en els professionals —“Ningú de la nostra generació no havia experimentat una situació així”— ni les famílies dels malalts, de manera que han habilitat un menjador perquè els dispositius de psiquiatria les puguin atendre.