Confinats en un vaixell, millor que en terra ferma

Millor que a cap altre lloc. Pot semblar una mica exagerat i, no obstant això, en aquesta sensació coincideixen diverses persones que viuen en vaixells i a les quals els ha tocat estar confinades a les seves cases flotants durant aquests dies per la crisi del coronavirus. Creuen que arran de l'experiència de viure en un vaixell ja estan avesats a ser en un espai més aviat limitat i quan surten a navegar ja saben el que és estar aïllats.

Alguns es consideren directament uns privilegiats. “Aquí pràcticament no hi ha ningú, nosaltres estem sols al port, així que podem sortir i passejar pels pantalans. Creiem que no hi ha risc de contagi”, explica el Tonichi, un músic que viu al port de Baiona, a la província de Pontevedra. Hi són ells i un mariner de guàrdia en un port esportiu que no té activitat des de la declaració de l'estat d'alarma, el dissabte 14 de març a la nit.

La seva casa és el veler Nicole, un Belliure 41, amb uns 13 metres d'eslora, un generós espai per a ell, la seva companya, la Marion, i la Lili, la petita de quatre mesos. Amants del mar, han fet grans travessies, algunes de més d'un any. “Tenim un màster en això d'estar aïllats”, fa broma. “En veure com pintava tot, vam anar el divendres [l'anterior a la declaració de l'estat d'alarma] al poble i vam comprar de tot. Podem resistir mesos, com al mar”. Surten a passejar pels pantalans al matí i fan un altre passeig quan arriba la tarda i, mentrestant, el Tonichi assaja amb la seva guitarra: “Aquí puc estar hores perquè no molesto ningú”, diu.

Al Port Fòrum, a cavall de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, el Toni i la seva dona viuen en un veler de prop de 12 metres. Tassili és un Bavaria 36 que es va convertir en casa seva ara fa set anys en un dels amarratges del Port Fòrum, un port de dimensions importants on acostuma a haver-hi prou moviment. “Aquí no correm perill i tot just som deu famílies vivint als vaixells”, apunta. Al port gairebé tot està tancat, excepte els serveis i les dutxes. “Anem a treballar cada dia, jo em desplaço a Mataró a l'empresa de serralleria i l'acompanyo a ella al matí al Carrefour on treballa. I de tornada al vaixell”, explica.

La situació de confinament és completament suportable per a una altra parella que viu al port de Badalona, tot i que els preocupa el seu futur professional immediat. La Silvia és marinera i tripulant de vaixells que fan rutes pel Mediterrani; el seu company, l'Albert, és patró d'embarcacions xàrter. “Són feines de temporada i és ara, a la primavera, quan es tanquen els viatges. Ja veurem…”, explica la Silvia. Viuen en un Nothwind 40, d'uns 13 metres d'eslora. Resumeix que el seu pantalà és com un petit veïnat: “La veritat és que ens ajudem: si algú va a comprar, o si necessitem eines o alguna cosa per fer reparacions. Som una comunitat de veïns en versió vaixell”.

En un altre punt del litoral català, a Port Ginesta, a un salt de Sitges, la Lucrecia viu en una llanxa motora d'uns 10 metres. “Jo no sabia que el meu estil de vida quadrava tant amb estar en una quarantena”, reconeix. La jove, socorrista de professió, diu que no ho passa gens malament perquè detesta les multituds i li agrada la tranquil·litat. Va fer la provisió de queviures al principi i, això sí, reconeix que troba a faltar poder córrer: “Faig gimnàstica en una plataforma, llegeixo i estudio. L'única cosa que em preocupa és que ara treballava d'extra en un restaurant i m'he quedat sense feina”.