L’arquitectura catalana, fent un clic des de casa

El desembre del 2015, el conseller de Cultura en funcions de la Generalitat, Ferran Mascarell, va presentar el projecte de Museu d’Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (Mauc) i les seves grans línies, però sense concretar terminis ni pressupost. Ho va fer a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) els rics fons del qual i col·leccions —una biblioteca de 200.000 volums i dos milions de documents— formarien part d’aquest museu, que Mascarell apuntava que podria anar a un dels Pavellons de la Fira de Montjuïc —abans s’havien estudiat altres destinacions com el Dhub de plaça de les Glòries, o a l’Arts Santa Mònica), però no descartava que es pogués construir fora de Barcelona. Als 15 dies, Mascarell va acabar el seu mandat i del Mauc no s’ha tornat a saber res més. De fet, el Pla de Museus, presentat poc després (durant el breu mandat de Lluís Puig), no l’esmentava.

Sort que hi ha qui concep aquest museu des d’una òptica del segle XXI i no està en espera de temps millors per construir edificis i condicionar-los per exhibir el bo i millor de l’arquitectura catalana. És el que ha fet el COAC amb la creació de la pàgina web arquitecturacatalana.cat en la qual es pot navegar, fent un clic, per un bon nombre d’edificis de l’arquitectura moderna i contemporània. En concret 1.679 obres d’un total de 1.115 arquitectes. Des de la construcció de la primera xemeneia industrial de Catalunya, que el 1832 va aixecar Josep Bonaplata en ple Raval (amb la primera màquina de vapor de tot Espanya) per fabricar filats, teixits i estampats en color, que va ser destruïda després d’un atac de luddisme, contra la industrialització, en un moment que les màquines eren un perill per a la mà d’obra; fins a, precisament, la renovació que es va realitzar el 2018 de la façana del Col·legi d’Arquitectes. I tot, sense sortir de casa, per la qual cosa aquesta nova pàgina web sembla feta expressament per a aquests dies de confinament generalitzat pel coronavirus.

De cada projecte poden consultar-se totes les seves característiques principals, moltes de les seves imatges, la descripció, els plans i reformes que s’han realitzat i la bibliografia publicada; sobretot d’aquella que conserva l’arxiu de la institució. També és possible consultar tots els edificis que hi ha en aquest mateix municipi i veure el grau de protecció que tenen. Al web no només apareixen edificis, també ponts, torres de comunicacions i polígons, com el de Montbau, i projectes de barris sencers, com el de la Vila Olímpica de 1992.

“Cap administració no aposta avui per un museu físic de l’arquitectura catalana. La seva versió virtual ja l’estem treballant amb el Departament de Cultura”, explica l’Assumpció Puig, degana del COAC, que assegura que el millor, en el moment actual, és un museu basat en el treball en xarxa dels 11 centres que l’escola té a tot Catalunya. La presentació del web es va realitzar fa uns dies, abans de les mesures dictaminades que obliguen a romandre tots a casa per evitar la propagació del virus. En concret a la planta vuit de la seu central del COAC, des d’on és possible tenir una vista privilegiada de la ciutat. Allà Puig, i els creadors del web, els arquitectes Omar Ornaque i Aureli Mora, que fa més d’un any que hi treballen, van presentar les múltiples possibilitats del nou web que neix “com un ens viu i revisable que es pot corregir i ampliar amb el temps”, segons Ornaque. La pàgina, molt intuïtiva i visual, permet, de forma ràpida, passar d’una obra concreta a totes les del mateix autor, o a les que es poden trobar a prop de la primera, buscant en un mapa on estan geolocalitzats tots els edificis, creant unes àgils, dinàmiques i sorprenents xarxes en què estan connectats obres i arquitectes.

El web inclou treballs d’arquitectes estrangers a Catalunya, però no els que arquitectes catalans han fet a l’estranger, va explicar el vocal de cultura del COAC, el Josep Ferrando, que va indicar que el projecte compta amb dos propòsits fonamentals: “Difondre l’arquitectura entre la societat i que aquesta entengui la seva necessitat, i impulsar la investigació en l’àmbit arquitectònic”. La pàgina ja és consultable i des del dia que es va presentar fins avui ja ha augmentat en quatre el nombre d’edificis. En aquests dies de confinament una pàgina com la creada pel COAC és idònia per planejar visites i rutes per quan sigui possible sortir de casa i conèixer-los de primera mà.

1000 noves construccions cada any

La idea, va explicar la degana del COAC, l’Assumpció Puig, és que la pàgina web que impulsa la seva escola, segueixi creixent a un ritme de 500 edificis nous cada sis mesos, 1.000 a l’any. “S’ha creat una comissió d’experts que decidirà quines obres s’accepten i quines no”, va explicar. El que sí que s’aniran incorporant, amb el temps, són les construccions anteriors, del gòtic i el romànic. “Fins a arribar a edificis com el temple d’August”, va explicar l’Aureli Mora, un dels dos creadors del web, que, en el cas de Barcelona, és la seva construcció més antiga. Ara per ara, només és consultable en català, però al llarg de l’any s’activaran les versions en castellà i anglès. El millor: es posarà en marxa una bústia en la qual tothom podrà enviar els seus edificis candidats, que després revisarà la comissió d’experts, que acabaran decidint si formen part d’aquest museu del segle XXI.