El trastorn mental, un patró en les desaparicions

Sis de cada deu adults d'entre 18 i 64 anys desapareguts l'any passat a Catalunya patien algun tipus de trastorn mental (63%). A més, el 86% va ser reincident. La majoria –els Mossos no en donen percentatges– tenia alguna variable de depressió. La policia catalana encara està treballant les dades, que no són concloents, però esperen que els serveixin per millorar la prevenció. L'any passat es van denunciar una mitjana de 12 desaparicions al dia: un total de 4.378. La xifra es manté estable "en els últims tres o quatre anys", segons va explicar l'inspector dels Mossos Albert Oliva, responsable de l'Oficina d'Atenció a les Famílies de Desapareguts, en unes jornades al Departament d'Interior.

Les dades mostren que la majoria dels desapareguts tornen relativament ràpid a casa (un 86% la primera setmana i, si s'allarga el període a un mes, augmenta fina al 94%). Hi ha més homes (59%) que dones (41%) i la majoria tenen entre 18 i 65 anys (58%). Els menors d'edat (entre 13 i 17 anys) són el 35% i les persones de més de 65 anys suposen el 5%. Per sota (2%) només hi ha els nens (de 0 a 12 anys).

Els Mossos van oficialitzar ahir dilluns, en el Dia internacional de les persones desaparegudes sense causa aparent, la creació d'una comissió que implicarà diversos departaments –Salut, Educació, Treball, Justícia i Interior– per treballar de manera transversal les desaparicions. La primera reunió està prevista per al 16 de març. "L'objectiu és conèixer la informació per avançar en accions", va indicar Oliva. Per fer-ho, els Mossos disposen també del projecte inPol d'intel·ligència policial. L'eina, impulsada en l'etapa del major Josep Lluís Trapero, i paralitzada durant els últims dos anys, preveu recopilar més dades sobre qualsevol tipus de delicte per obtenir informació qualitativa i avançar-se als delictes. "És un sistema de preguntes i qüestions que serveixen per buscar el perquè", va indicar l'intendent Ramon Chacón, subcap de divisió d'investigació criminal de la policia catalana.

Una petita part de les desaparicions denunciades a Catalunya són de naturalesa criminal. Des del 2010, els Mossos han investigat 32 casos. D'aquests, 20 eren homicidis amb ocultació de cadàver; tres, detencions il·legals de dones sotmeses a matrimonis forçats; tres, suïcidis, i sis, fugides voluntàries que van resultar sospitoses. Fonts policials asseguren que en l'actualitat continuen en marxa dues investigacions: la de Cristina Bergua, desapareguda el 9 de març el 1997, i la de Caroline del Valle, una menor de 14 anys desapareguda a Sabadell el 2015. 

El dia de la desaparició de Bergua és precisament l'escollit per a la commemoració anual dels desapareguts en homenatge a la lluita dels seus pares. La seva mare, Luisa Vera, present ahir a les jornades d'Interior, va recomanar "que les famílies posin tota la veritat" quan presenten una denúncia. I també va demanar que el departament que dirigeix Miquel Buch doti els Mossos de prou "mitjans tècnics i humans". Oliva va insistir que les famílies de les víctimes són la seva prioritat: "Que tinguin la seguretat que no estan soles i oblidades en aquesta situació d'angoixa, incertesa i desesperació".

L'intendent Chacón va demanar que en el cas de "risc" de desaparicions "sense causa aparent", en les quals els Mossos encara no tenen proves per acreditar un delicte, puguin "de manera automàtica" fer "determinades gestions". "Que no fes falta el pronunciament d'un jutge: geolocalitzar, intervenció de telèfons, accedir als comptes bancaris... Guanyaríem un temps preciós", va demanar. Sí que va admetre que és un debat delicat entre seguretat i llibertat, però va defensar que, policialment, en una "ponderació de drets entre la integritat d'una persona i la seva intimitat, hauria de guanyar la integritat".