A Catalunya es denuncien 12 desaparicions al dia

A Catalunya es denuncien 12 desaparicions al dia. La majoria de les persones (99%) són localitzades, i gairebé totes tornen a casa o són trobades pels Mossos al cap d'una setmana. La policia té sobre la taula cinc casos oberts que investiga com possibles homicidis, tot i que la xifra total de persones que no han estat trobades des de 2010 és de 163. En el dia internacional dels desapareguts, que se celebra avui, la policia catalana recorda que és fonamental denunciar com més aviat millor.

L’any passat es van presentar 4.447 denúncies per desaparicions a les comissaries catalanes (1% més que en 2017). Com a col·lectiu, els joves són els que més desapareixen (34%, entre 13 i 17 anys) i la resta són adults, fins als 65 (58%) i persones grans. “No s’ha d’esperar 24 hores per denunciar”, insisteix el portaveu de Mossos, l’inspector Albert Oliva, sobre el mite d’esperar, i subratlla que els primers moments són fonamentals per aclarir què ha passat.

En aquelles hores inicials, els Mossos fan comprovacions bàsiques per descartar que es tracta d’un delicte i, en els últims temps, n’activen també la difusió a través de les xarxes socials. “L’última paraula la tenen sempre les famílies”, explica Oliva, sobre penjar la foto de la persona desapareguda al Twitter i al Facebook de Mossos. L’acció té la part positiva d’una àmplia difusió, però també la negativa, que una vegada trobada la persona, i tot i que s’esborri la imatge dels comptes oficials, és difícil fer-ne desaparèixer el rastre a la xarxa.

Una anàlisi qualitativa revela que sis de cada deu desapareguts són homes, la meitat (52%) té algun tipus de malaltia mental, i set de cada deu són reincidents. En més de la meitat dels casos (58%), les persones viuen amb la seva família. La majoria de les desaparicions tenen lloc a la província de Barcelona (70%). 

L’altra cara de la moneda són els crims o segrestos. Des del 2010, els Mossos han investigat 19 homicidis amb ocultació de cadàver i 3 detencions il·legals de matrimonis forçats d’origen pakistanès. Cinc dels homicidis continuen sense resoldre’s. Els Mossos no faciliten quins casos són; al·leguen que han de preservar la investigació. Aquestes són algunes de les desaparicions de persones que no han tornat mai ni se n’ha trobat el cadàver:

Caroline del Valle. Tenia 14 anys quan va desaparèixer. La menor es va esfumar el 14 de març del 2015 a Sabadell, quan era a la zona hermètica amb un grup d’amics. Els Mossos sempre han sospitat que la menor és morta i han apuntat a l’entorn que l’acompanyava aquella nit. El cas s’ha encallat diverses vegades, amb arxius i reobertures judicials. La família denuncia que no s’han posat tots els mitjans per trobar la seva filla.

Tarek Domínguez. Tenia 37 anys quan va desaparèixer. Els familiars van acudir als Mossos el gener del 2014. L’home, imputat per narcotràfic en el cas batejat com a Macedònia, és mort, segons les sospites dels Mossos, que van apuntar possibles rivals com a autors. La Policia Nacional, tanmateix, en una investigació paral·lela, va afirmar que podia estar fugit, a Londres, amb l’objectiu d’evitar ser jutjat.

Cristina Bergua. Tenia 16 anys quan va desaparèixer. La seva família la va veure per última vegada el 9 de març del 1997 a Cornellà. La jove va sortir un diumenge per veure el seu xicot, a les deu havia de tornar a casa, però no ho va fer mai. La policia sempre ha sospitat que va ser assassinada i el seu cos amagat, però la investigació no ha aconseguit acreditar-ho. El dia de la seva desaparició ha estat triat com el dia internacional dels desapareguts per la feina incansable dels seus pares.

Romain Lannuzel. Tenia 20 anys quan va desaparèixer. El jove era un estudiant d’Erasmus de filologia anglesa a la ciutat de Barcelona. El seu últim rastre és una trucada i una extracció de diners que va fer el 13 de novembre del 2007. La seva família fins i tot va contractar un detectiu privat, però ara per ara no se sap res del seu parador. Cada any, per l’aniversari de la seva desaparició, viatgen a Barcelona i es reuneixen amb els Mossos.

La policia catalana ha redoblat els esforços per millorar la investigació de les desaparicions. Des del 2010, disposen d’una unitat central de persones desaparegudes que s’encarreguen dels casos d’alt risc. A més, des del 2014, una oficina específica d’atenció a les famílies manté un canal obert amb l’entorn per informar-los de tot i “rebaixar-ne” el “grau d’angoixa”.