La Tàrraco romana va requalificar magatzems del port per construir l’amfiteatre

Quan Cèsar August va recalar a Tàrraco, entre els anys 25 i 26 aC, el rol de la ciutat en el context de l'Imperi va evolucionar, va guanyar pes i van créixer els equipaments i les infraestructures. L'emperador va ordenar que aquesta vila, de clima agradable i abraçada pel Mediterrani, fos un mirall de la capital, Roma. Va impulsar una requalificació urbanística que va abastar tota la ciutat, des de la Part Alta fins a la platja. El port era llavors un autèntic punt neuràlgic d'activitat, però això no va ser cap impediment perquè es complís el mandat del sobirà: on hi havia magatzems per guardar les mercaderies que arribaven amb els navilis, s'hi havia de construir un amfiteatre. Pa, sí, però circ, també.

Les excavacions arqueològiques que s'estan duent a terme a la zona de la scaena (espai escènic) de l'amfiteatre romà de Tarragona han il·luminat una troballa que reafirma la remodelació urbanística que va patir Tàrraco. Els fonaments del teatre amaguen magatzems de fins a 7,5 metres d'amplària, que s'utilitzaven per a tasques portuàries i per acumular vi, oli o ceràmica que arribaven per mar des de la península Itàlica. "Coincideixen amb els nivells de circulació del port, pràcticament a nivell de platja", assenyala l'arqueòleg Jacinto Sánchez. Els magatzems es van esfondrar per poder construir el teatre i moltes àmfores van servir de material per encofrar. No va ser una actuació menor, perquè també es va derrocar un aqüeducte i es va haver de desplaçar part de la infraestructura portuària a la vora del riu Francolí.

La Generalitat ha avançat que té previst un pla de reordenació de l'espai per ampliar les zones visitables. Malgrat el seu estat de degradació i haver patit una important destrucció, el teatre romà era part indispensable del triangle de l'espectacle, juntament amb el circ i l'amfiteatre, i continua sent un element imprescindible per entendre una de les zones més dinàmiques de la ciutat: el port i tot el barri que l'envoltava.

Es tracta d'un "espai privilegiat", segons els tècnics. La construcció del teatre es va basar en l'aprofitament del pendent de roca que hi havia a prop, un recurs natural que va servir de base per assentar part de la graderia, i va suposar un punt d'inflexió per apropar la ciutat al mar.

Les investigacions sobre el terreny s'allargaran fins a final de mes i la directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell, ha indicat que a mitjà termini “no hi ha previstes noves excavacions”. La Generalitat, titular de l'espai, sí que té interès a impulsar un projecte que permeti “adequar l'espai per a les visites”, segons Josep Manuel Rueda, director de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural. “No plantegem una gran intervenció”, va matisar.