Un de cada quatre comerços de Barcelona té la persiana avall

L'Ajuntament de Barcelona no sap què passa a l'interior de 16.393 locals de la ciutat que mantenen les persianes avall. Són el 20% del total dels establiments (80.553) situats a la planta baixa, segons el cens que ha fet el Consistori el 2019. A més d'aquests 16.000, el cens indica que 2.602 locals estan buits i al mercat immobiliari. Les dues xifres sumades impliquen que un de quatre comerços situats a la planta baixa estan amb la persiana abaixada. Tot i això, l'Ajuntament destaca que els locals buits (els que saben del cert que no tenen activitat) han disminuït perquè al cens anterior, del 2016, eren 4.745 locals.

L'estudi és un treball a peu de carrer de tècnics que passen porta per porta per fer la radiografia del comerç a la ciutat. De l'informe d'aquest any –n'hi va haver dos anteriors, el 2014 i el 2016– l'Ajuntament destaca que la ciutat té 61.558 establiments actius a la planta baixa, 1.293 més respecte al 2016. Però el problema, segons han reconegut la regidora de Comerç, Montse Ballarín, i el coordinador de l'estudi, Joan Anton Queralt, és que hi ha un nombre elevat (16.393) d'establiments amb les persianes abaixades dels quals no tenen informació.

El cens s'elabora amb tècnics que passen fins a tres vegades per comprovar l'activitat en horari comercial i s'han trobat que estan tancats i sense cap rètol que indiqui si estan a la venda o per llogar. "De vegades pregunten als veïns però no tenen informació precisa i fiable, així que se'ls ha assignat un nombre de registre a cadascun per buscar més informació”, ha explicat el coordinador del cens.

Ara com ara, no se sap si eren comerços que han tancat, si són habitatges sense cèdula d'habitabilitat o bé magatzems. La regidora ha assenyalat que l'eina més eficaç per saber l'activitat d'un local era l'impost d'activitat econòmiques (IAE), però que des que es va anul·lar (el 2003) l'Ajuntament no té informació directa. “Ara, creuarem aquest identificador de cadascun amb altres bases d'informació”, entre les quals hi ha el pagament de l'IBI o la informació de la Cambra de la Propietat Urbana, afirma la regidora.

En l'últim cens, el 2016, el nombre de locals amb la persiana abaixada i sense informació era de 13.023. L'augment a més de 16.000 el 2019 l'atribueixen al fet que en aquesta ocasió s'ha anat a barris perifèrics on no es va anar fa tres anys. Són barris situats majoritàriament als districtes de Nou Barris, Horta-Guinardó o Sants-Montjuïc, en els quals la desertització comercial ha anat augmentant any rere any, tal com denuncien els comerciants i els veïns.

La radiografia que ha presentat l'Ajuntament és la d'un sector comercial amb bona salut i amb una elevada densitat. Dels 61.558 establiments actius en planta baixa, 22.010 són comerços, 33.400 són locals de serveis i els 6.148 es destinen a altres usos administratius, comercials o equipaments. Un de cada 10 locals comercials són alimentaris (12,8%), un de cada cinc (23%) són comerços no alimentaris i la mateixa proporció és la del sector de la restauració. Un dels districtes que concentra bona part de l'oferta de bars i restauració és Ciutat Vella, amb un 53% dels locals amb aquesta activitat.

“La ciutat té un dels índexs d'establiments comercials més alts i hi ha 4 comerços per cada 100 habitants, una xifra per sobre de moltes ciutat europees, com París”, ha comentat Ballarín. Els mapes del cens mostren la gran concentració de l'activitat comercial per sota de la Diagonal. Els districtes de l'Eixample, Sant Martí, Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi concentren el 56,27% dels comerços.