Els Bultó: motos, un espia, un ‘best-seller’ i una aventura que va acabar en tragèdia

La masia Sant Antoni és un lloc i també és l'esperit d'una família de visionaris i aventurers que ara tornen a l'actualitat gràcies a El heredero, la primera novel·la que ha publicat Rafael Tarradas Bultó, net de Paco Bultó, mític fundador de les marques de moto Bultaco i Montesa, nebot de l'aventurer ja desaparegut Álvaro Bultó i cosí de l'expilot de Moto GP Sete Gibernau.

Tarradas, de 41 anys, barceloní establert a Madrid des de fa 15 anys, ho explica assegut al restaurant que té dos altres socis a Madrid, Grenner, quan acaba el tragí de clients del dinar. Ell treballa a l'agència de comunicació Montaz, convida i assisteix per obligació professional i devoció personal a un gran nombre d'esdeveniments; forma part de la Junta, un heterogeni grup d'amics entre els quals hi ha la dissenyadora Carolina Adriana Herrera, la model Eugenia Silva o les actrius Macarena Gómez, Marta Hazas i Paula Echevarría; i ara, sense premeditació ni traïdoria, s'ha convertit també en escriptor d'èxit.

La culpa l'ha tingut indirectament la seva família, perquè la novel·la va començar com un desig d'immortalitzar els records que li explicava el seu avi i va acabar sent un gresol d'esdeveniments que retrata vides que es creuen enmig de la Guerra Civil. També hi va tenir alguna cosa a veure haver d'omplir el temps quan es feia fosc en aquesta cabanya sense llum que es va comprar fa pocs anys a la serra de Gredos per fugir de la ciutat i estar en contacte amb la natura. Una manera de rememorar els seus caps de setmana en aquesta masia de Cunit, a uns 50 quilòmetres de Barcelona, on arribaven a reunir-se fins a 50 persones, entre avis, oncles i cosins.

“Quan anava per la pàgina 30 em vaig adonar que no era només la història del meu avi”, explica. “Es va unir la meva passió per la Història, amb majúscula, i em vaig deixar anar. M'hi vaig enganxar i vaig pensar 'faré un llibret i l'hi regalaré a la família”. Dit i fet. El llibret ara té més de 600 pàgines, va per la segona edició –la primera es va esgotar en cinc dies– i ja ha fet que l'editorial que l'ha publicat, Espasa, esperi la segona obra de Tarradas, una història que ja ha començat a rumiar.

Mentre escrivia la seva òpera prima va descobrir que un dels seus oncles, el que apareixia i desapareixia, va ser espia del SIFNE, un servei d'espionatge creat durant la Guerra Civil espanyola a la zona revoltada, i va entendre moltes coses dels dos bàndols. El presumpte espia va morir fa anys i no hi ha res confirmat, però Tarradas va anar lligant caps i li queden pocs dubtes sobre a què es dedicava. “El llibre es va anar creant sense pressió ni intenció. Jo faig bé el que em diverteix”, explica l'autor novell.

En això coincideix amb la seva nombrosa i heterogènia família. El seu avi matern, Paco Bultó, provenia d'una estirp d'industrials tèxtils catalans i el seu negoci important era una fàbrica de foses d'automoció, però les motos li agradaven des de molt jove. Li va faltar temps per fer servir els seus coneixements d'enginyer industrial per crear primer Montesa i després Bultaco, dues de les marques mítiques que van triomfar als circuits i al mercat durant els anys seixanta, setanta i vuitanta. Va heretar Sant Antoni, la finca més pedregosa i no s'ho va pensar dues vegades: “No serà rendible, així que fem-la divertida”. I la va omplir de circuits de motocròs, de salts i de gresca per a tota la família. Allà també se celebrava cada any un àpat amb tots els pilots de fórmula 1 que anaven al Gran Premi d'Espanya a Barcelona. D'Emerson Fittipaldi a Fangio o Niki Lauda. “El meu avi va morir quan jo tenia 20 anys, però era el meu padrí i el meu amic, el 'cap' de la família i el que tenia més autoritat sobre mi, el que em redreçava quan em despistava”, explica Tarradas, que és un simpàtic conversador a qui es pot imaginar descarregant anècdotes a l'ordinador per la simple necessitat de comunicar-se amb si mateix.

En aquella masia familiar tot era esport als matins i excursions amb moto a les tardes. “Estàvem força assilvestrats. Podíem sortir amb les motos, que caigués la nit i quedar-nos a acampar per allà sense que els nostres pares s'espantessin”, recorda. “Tinc un cosí subcampió del món de Moto GP [Sete Gibernau], tres que van córrer el Mundial, dos oncles de l'equip nacional d'esquí, un primer campió d'Europa d'Enduro, quatre oncles meus han fet el Dakar...”

Un d'ells va ser Álvaro Bultó, empresari, presentador, però sobretot aventurer que va morir el 2013 als 51 anys mentre practicava wingfly als Alps suïssos (tipus de paracaigudisme que consisteix a planar amb una indumentària que incorpora membranes com si fossin ales). “Va ser un xoc, la seva vida era una aventura continua, era simpàtic, li agradava lligar, presumíem tant d'oncle..., el record que en tenim és sempre molt alegre”, explica el seu nebot.

Malgrat aquest bagatge tan important, Tarradas considera que el seu heroi a la vida és el seu pare: "Perquè sap desconnectar amb una capacitat increïble i perquè és l'antiegoista, el que tria sempre la cadira coixa". Un home que va encaixar molt bé en l'enorme família perquè les cinc filles Bultó –que tenien cinc germans més– es van casar amb cinc amics íntims, entre els quals hi era ell. De la seva mare ha degut heretar no tenir vergonya a fer res per por del ridícul. Ella va començar a estudiar Nutrició quan els seus fills ja eren adolescents i en l'actualitat és un referent en la matèria, que treballa, entre d'altres, amb Nestlé i la Generalitat.

Rafael Tarradas és conscient que tot això és molt de família pija i benestant. “Hem viscut bé, però som molts i poc tolerants amb la vagància. Els meus cosins i jo diem que no és que ens tanquen l'aixeta en acabar d'estudiar, sinó que ens arrenquen la canonada”, afirma rient. Ell es troba ara en el millor dels mons: divertint-se inventant esdeveniments sorprenents des de la seva agència de comunicació i imaginant històries per als seus llibres. Com que assegura que ha plantat molts arbres, només li falta tenir un fill. Es veu pare però respecte al matrimoni és també "molt Bultó, per això hem demostrat tenir poca pressa".