La pudor de sofre de la ‘llei Aragonès’

Poques iniciatives legislatives són rebutjades per un espectre polític tan divers. Això és el que li ha passat a la llei Aragonès. Cs, PSC, PP, CUP i Comuns han evitat, des de la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament, que prosperés aquesta llei de contractes de serveis a les persones. Per a alguns la llei Aragonès, que, per ser exactes, s’hauria d’anomenar llei Romeva –atès que va ser el conseller, ara empresonat, qui la va impulsar la darrera legislatura–, feia pudor del sofre de privatització de serveis públics des del principi.

No deixa de ser curiós que per a alguns dels seus detractors, aquesta llei era l’expressió màxima del neoliberalisme i que les forces que representen precisament aquest neoliberalisme al Parlament de Catalunya també han votat en contra per l’excessiu protagonisme de les entitats de l’economia social. En què quedem?

La mobilització de sindicats i altres actors socials, no tots –aclarim aquí que CCOO i el Tercer Sector han estat sempre a favor de la seva aprovació–, ha estat suficient per tombar-la... i en matèria de privatització la llei Aragonès no aportava res més ni res menys que les directives europees de contractació i concessions i la llei de contractes del sector públic espanyola que les transposa.

Segurament es podien fer crítiques al projecte de llei des del punt de vista tècnic, però tenia unes virtuts que cal ressaltar: situava el criteri de qualitat –solvència, experiència i especialització– per sobre del preu en la licitació pública d’aquests serveis; prohibia expressament l’ús del procediment de subhasta; i procurava pels interessos de les persones treballadores en els serveis de mà d’obra intensiva, desincentivava així la presentació de proposicions que podien afectar negativament les seves condicions de treball.

La fracassada llei de contractes de serveis a les persones també es podria haver criticat pel retard a l'hora d'aprovar-la: el projecte de llei del Govern no va superar la darrera legislatura i el Parlament no ha estat capaç de debatre-la fins ara, quan ja són més que evidents les regles del joc de la contractació pública perquè fa més d’un any i mig que ha entrat en vigor la normativa bàsica de l’Estat.

I potser el més greu de tot és que la llei Aragonès acabaria tenint un ús residual. L’instrument habitual de relació de les administracions públiques amb les entitats privades per a la prestació de serveis d’atenció a les persones serà l’anomenada acció concertada social, en la modalitat de concert social o en la de gestió delegada, que està regulada en la disposició addicional tercera del decret llei 3/2026. Un instrument, aquesta acció concertada social, que va ser convalidat pel Parlament i aprovat per algunes forces polítiques que acaben de votar en contra de la llei Aragonès. En resum, viure per veure.

Francesc José María és advocat i soci director de FJMadvocats