Els cinc clàssics que continuen triomfant a la nit barcelonina

Al soterrani del número 505 del carrer Muntaner hi va haver una sala de festes que va tenir un gran èxit fins a finals dels vuitanta: el Bocaccio. Aquest gener el Palau Robert ha inaugurat una exposició on es reviu la història del local amb uns 200 objectes originals. La mostra evidencia els comportaments socials dels barcelonins després del franquisme, amb una població jove que, amb fortes ànsies llibertàries, sovint es relacionava a refinats clubs, com el mateix Bocaccio i Coupe 77, on es reunien els intel·lectuals de l'època; o a d’altres, de caràcter més popular, com les modernes i irreverents Studio Ono, al barri Gòtic, Studio 54, a l’avinguda del Paral·lel, que va obrir més tard. Gairebé 50 anys després, Barcelona continua sent una ciutat de referència en clubs nocturns on anar a prendre alguna cosa i sortir de festa. Els clàssics no fallen mai.

Sala Apolo

Deixar-se la veu cantant, moure l’esquelet amb afrobeat i dancehall o cremar les soles de les sabates amb el tecno. L’eclecticisme és una de les grans característiques identitàries de la Sala Apolo. Les festes més destacades de la discoteca són les dels dilluns, amb l’indie rock i el pop del Nasty Mondays, i les dels dijous, amb Cupcake, que ofereix la música més comercial enfocada al públic universitari. A més, cada diumenge també es pot viure una sessió de Churros con chocolate, una festa discotequera amb grans èxits de tots els temps que es proposa ser la més “petarda i divertida” de Barcelona. Carrer Nou de la Rambla, 113.

Sutton

Des del 2001 una exclusiva i luxosa discoteca se situa a la zona alta de la ciutat, molt a prop de Bling Bling, Costa Breve i Luz de Gas. A dins del club és habitual trobar-se personatges públics de tots els sectors: actors de primer nivell, dissenyadors de moda o esportistes d’elit. Una nit de glamur amb balls i còctels exquisits, des de deliciosos mojitos fins a martinis i cosmopolitans. Carrer de Tusset, 13.

Cada cap de setmana un bar centenari obre a ritme de Los Chichos, Lola Flores i Raffaella Carrà. Es tracta d’El Cangrejo, un club de copes i discoteca d’ambient que va ser seu d’artistes com Carmen de Mairena, encara present al seu particular mur de la fama. Amb una decoració entre vintage i kitsch i amb detalls increïbles a cada racó, us podreu divertir amb actuacions de drag queens en un ambient tolerant i divers. Després també podreu passar a l’acció ballant els hits que han marcat una època, especialment dels vuitanta i noranta. Els peus se us mouran sols! Carrer de Montserrat, 9.

Razzmatazz

Amb el nom de la cançó de la banda britànica Pulp, Razzmatazz des de la seva creació (als anys 2000) s’ha convertit en un referent de la nit a Barcelona. El pop, l’indie, el rock alternatiu i la música electrònica són alguns dels variats gèneres musicals que es poden gaudir durant els nombrosos concerts que es fan a les cinc sales (la més gran, d’una capacitat per a 2.000 persones) que conformen el recinte. Razzmatazz també és conegut per obrir moltes nits, a vegades poc habituals per sortir, com les de dimecres, amb El Dirty, la festa per cantar i ballar amb la música més actual. Carrer dels Almogàvers, 112.

Moog

Un dels clubs més petits de la ciutat és també un dels més emblemàtics del tecno. “Obre cada dia, de dilluns a diumenge. Només ha tancat un parell de vegades, per causes de força major”, explica Albert Margelí, responsable de programació de Moog, que també indica que d'aquí a uns mesos es renovarà totalment l'equip de so. Al llarg dels seus més de 20 anys de vida, reconeguts DJ han passat per la cabina del club, fet que li ha donat un renom que ha superat altres sales molt més espaioses. De públic underground, la discoteca disposa d’una pista central, i a dalt té una petita sala, la Villarosa, ideal per retrocedir en el temps i ballar al ritme de la música disco i pop dels vuitanta. Carrer de l’Arc del Teatre, 3.