Gamberrisme becketià amb Manel Dueso

Manel Dueso (Sabadell, 1953) és un dels personatges més eclèctics, estimulants, independents i perseverants del nostre panorama teatral. Autor, actor i director, cofundador de la Sala Beckett, la seva carrera i les seves aventures escèniques, entre les quals hi ha mig centenar d'actuacions en obres dels directors més coneguts, d'altres direccions (Dublin Carol, La presa), pel·lícules, sèries (va ser el mossèn Esteve de La Riera i Torquemada a Isabel) i l'estrena d'una dotzena d'obres pròpies (Sara y Simon, Matem els homes), inclouen episodis com haver estat un dels protagonistes de Ñaque, de Sanchis Sinisterra, contribuir a donar a conèixer el teatre d'Edward Bond o fer de director d'actors per a Manuel Huerga.

Ara estrena, interpreta i dirigeix una nova obra seva marcada especialment per la influència de Beckett, Pensem. (Pausa). A la merda!, que s'ha representat aquest cap de setmana a la Sala Tron de Tarragona i arriba dilluns a la programació off de La Villarroel de Barcelona. A la peça, de 75 minuts, dos actors i una actriu encarnen sis personatges (adolescent, filòsof de bar, senyora de l'Eixample...) en una sèrie d'escenes en les quals es passa revista a temes d'actualitat buscant provocar, emocionar, enfadar, reflexionar i, a més, fer riure. Amb Dueso, actuen Miquel Malarich i Carme González.

“És un acte de llibertat total i gamberrisme”, explica Dueso. “Influència de Beckett? Sí, però també d'un altre dels meus pares teatrals, Ionesco. Vaig escriure les 16 escenes pensant en una sèrie de televisió i vaig arribar a presentar-ne set com a pilots, però ningú s'hi va atrevir i vaig decidir fer-ho en teatre”. Dueso qualifica Pensem. (Pausa.) A la merda! de “joguina escènica molt cabrona” en la qual els dos actors, en un joc de rèpliques mordaces, amb el contrapunt de l'actriu, desgranen temes com l'emigració, les fosses o la política de Trump, mentre es canten cançons conegudes amb les lletres modificades. Cabaret? “Cantem, ballem, fem el que ens dona la gana, des de la veritat, i sense cenyir-nos a cap format concret. Es tracta de recuperar la poètica teatral més autèntica, fer pensar i dir ben fort ‘a la merda!’, però com a actitud positiva”. Dueso apunta que havia decidit deixar el teatre fa uns anys però una estada a Montevideo i Buenos Aires, on va conèixer Mauricio Kartun el va reconciliar amb el gènere. “Ja n'hi ha prou de fer cinema i televisió als escenaris, cal tornar als orígens, recuperar el teatre de debò”.

L'autor, director i actor deplora que el teatre a Catalunya "és cada vegada més burgès i acomodat“, mentre que ell considera que si no és “vital i convulsionant” no pot interessar de debò. L'espectacle estarà inicialment 10 dies a La Villarroel, amb un horari que inclou actuacions a les 12 del migdia.